Arxiu d'etiquetes: nobles

Cervelló -llinatge-

20 Respostes

(Catalunya, segle X – )

Llinatge noble, derivat d’Assulf (o Assolf) (mort vers 900), potser d’origen germànic o franc, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona (961), fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí.

El seu fill i successor Sendred (de Gurb) obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt.

La línia troncal de Cervelló fou iniciada per un altre fill d’Assulf, Hug de Cervelló (mort 1025/27), que fou el primer a portar el cognom.

De la línia principal sortiren els Alemany de Cervelló, els barons de la Llacuna, els senyors de Santa Perpètua i Vallespinosa i els barons de Samatzal.

Centelles i de Perellós, Gilabert (VII) de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Baró de Centelles. Fill d’Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova i germà de Guillem Ramon i d’Eimeric de Centelles i de Cervelló. Tots ells intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler.

Era Diputat Militar de la Generalitat de Catalunya el 1413. Signà aleshores un escrit dels Diputats sol·licitant de Ferran I d’Antequera que reprimís per les armes la rebel·lió del comte Jaume II d’Urgell.

A la seva mort, fou succeït pel seu fill Crisògon Andreu de Centelles.

Centelles -llinatge-

28 Respostes

(Sant Martí de Centelles, Osona, segle XI – Catalunya-Aragó, segle XVI)

Llinatge noble. Té l’origen en el senyoriu del castell de Centelles. En el regnat de Jaume I el Conqueridor una branca es va establir a València. Les dues branques, catalana i valenciana, mantingueren forts lligams de parentiu, i ambdues és van extingir al segle XVI.

Els Centelles valencians prengueren part en les lluites partidistes, i foren els caps del bàndol aristocràtic i filo-aragonès que des de l’any 1396 s’enfrontà amb els Soler. La lluita entre ambdós partits portà a l’organització de veritables exèrcits. Els Soler venceren els Centelles a la batalla de Llombai (1404).

En morir el rei Martí I l’Humà (1410), els Centelles seguiren una política antiurgellista i es posaren a favor de Ferran I d’Antequera. Ajudats per les tropes castellanes, venceren a Morvedre (1412) l’exèrcit urgellista comandat pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i els seus aliats, els Vilaragut i els Soler.

Castre-Pinós i d’Anglesola, Jofre de

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XV – Catalunya, 1463)

Castlà de Cervera i senyor de Lasquarri i Llaguarres. Fill de Felip (V) Galceran de Castre-Pinós.

Formà part de la comissió encarregada dels afers de la guerra contra Castella del 1444. Intervingué activament tant a les corts d’Aragó com a les de Catalunya, especialment quan hom tractà de l’alliberament del príncep de Viana (1460).

La seva actitud favorable al príncep provocà l’atac a les seves possessions per part dels Rebolledo i d’altres nobles fidels a Joan II el Sense Fe, vells enemics dels Castre. Les demandes d’indemnització per a ell foren una de les qüestions que enverinaren les relacions entre Joan II i la generalitat de Catalunya; en començar el conflicte lluità per la causa de la generalitat.

Caigué presoner a la batalla de Rubinat (1462), i fou mort a la presó.

Fou el pare de Joan de Castre-Pinós  (Ribagorça, vers 1445 – abans 1509)  Figurà, com el seu pare, en el bàndol de la generalitat en la guerra contra Joan II. Es casà vers el 1481 amb Joana Estefania de Pinós-Fenollet, vídua de Bertran d’Armendaris, hereva de la branca dels Pinós de Vallfogona-Milany. Fou una de les parts que reclamaren l’herència dels vescomtat d’Illa i de Canet, la possessió dels quals, en un primer moment, li havia estat reconeguda.

Castellvell, Arbert (III) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1205)

Senyor de Castellvell (1177-1205). Era fill de Guillem (V) de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls.

Fruí d’un gran prestigi durant el regnat d’Alfons I i de Pere I de Catalunya. Combatiu, el rei en persona hagué d’intervenir vers el 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d’Urgell Ponç III de Cabrera, que ell tenia presoner.

Amant de les festes i de la poesia, Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions.

Estengué considerablement les seves possessions, principalment per Siurana de Prades.

En morir, de retorn de Terra Santa, l’heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana Guillema, i en la senyoria de Siurana, l’altra germana, Alamanda de Castellvell.

Castellvell, Arbert (II) de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1173)

Governador del Priorat (1163-73) i castlà de Siurana. Cosenyor de Castellvell amb el seu germà Guillem (IV) de Castellvell. Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat.

Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabacés, Vilanova de Prades i d’altres.

El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials sobre Tarragona.

El succeí en els drets sobre el Priorat el seu nebot Guillem (V) de Castellvell.

Castelló de Farfanya, conspiració de -1259/60-

1 Resposta

(Castelló de Farfanya, Noguera, 1259 – 1260)

Unió de nobles i cavallers catalans, que tingué lloc al voltant del comte Àlvar I d’Urgell i del vescomte Ramon Folc V de Cardona per tal de deseixir-se del vassallatge de Jaume I el Conqueridor.

Castellet, Jaspert de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. El 1353 anà a Sardenya amb l’expedició que comandava Bernat II de Cabrera, on participà al setge de l’Alguer, on, un cop capitulat la plaça (30 agost 1353), fou nomenat governador.

Retirat ja a Càller Bernat de Cabrera, amb totes les seves forces, es produí a l’Alguer una revolta sobtada. Jaspert n’hagué de fugir despenjant-se pels murs de la plaça, i aconseguí reunir-se a Càller amb els catalans.

Aquesta nova revolta fou la darrera que s’esdevingué a l’Alguer, ja que l’any següent, sotmesa novament la ciutat pel mateix rei Pere II el Gran, seria poblada íntegrament per catalans i Jaspert col·laborà en l’èxit de l’expedició reial.

Tornat a Catalunya féu la guerra contra Castella. El 1363 passava a Aragó amb els grans reforços catalans que hi foren tramesos després de caure Carinyena.

El 1372 fou un dels qui pressionaren Pere III el Cerimoniós perquè rehabilités Bernat IV de Cabrera, el nét del seu antic superior a la primera campanya que féu a Sardenya.

Castellet, Bertran de -noble, s. XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. En 1323 participà a l’expedició de l’infant Alfons per sotmetre Sardenya. Formava part del grup que s’avançà al gros de l’exèrcit i que salpà ja abans de Barcelona, rumb a Oristany, amb 180 genets a bord de tres coques. Aquest contingent anava a les ordres del vescomte Dalmau VII de Rocabertí.

A la primeria de juliol de 1323, iniciat el setge d’Esglésies, formava línia amb Pere (IV) de Queralt, cobrint el sector situat davant la porta de Sant Antoni de la plaça.

En 1330 fou un dels convocats per Alfons III el Benigne a la croada que havia de ser empresa l’any següent contra Granada i que hagué de ser suspesa per l’aliança entre castellans i àrabs.

Castellet, Berenguer Ramon de -varis-

2 Respostes

Berenguer Ramon de Castellet  (Barcelona, abans 1113 – 1138)  Noble. Ramon Berenguer III de Barcelona li empenyorà el Castell Vell de Barcelona que tenia infeudat el veguer Arbert. Es negà després a retornar-lo tot declarant-se ell i els seus germans en rebel·lia. Fetes les paus, obtingué del comte, en compensació, els usatges nous creats sobre les fleques, les tavernes, el blat i les carnisseries del mercat de Barcelona. Sembla que fou veguer de Barcelona entre el 1123 i el 1138.

Berenguer Ramon de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Substituí en les funcions de vescomte de Barcelona el jove Guillem Saguàrdia, el qual les exercia amb poc seny des que l’oncle d’aquest, Reverter, hereu del vescomtat i guerrer a sou del soldà del Marroc contra els almohades, tornà a Barcelona el 1133 per fer efectius els seus drets i havia anomenat Saguàrdia regent del vescomtat mentre ell tornava al Marroc.