(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1387)

Funcionari de la corona catalano-aragonesa. El 1347 visità Alfons XI de Castella, amb el fi d’assolir que aquest rei prestés suport a Pere III el Cerimoniós en les lluites contra la Unió, i dos anys després participà en la victòria de Llucmajor (1349) sobre les forces de Jaume III de Mallorca.

Actuà així mateix en diversos afers relacionats amb la guerra contra Castella (1363) i en el procés i l’execució de Bernat II de Cabrera (1364).

El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l’infant Joan amb Joana de Valois. Principal artífex d’un tractat de pau amb Gènova (Barcelona, 1386).

Es vinculà al bàndol de la reina Sibil·la de Fortià, motiu pel qual fou executat en pujar Joan I el Caçador al poder.