Arxiu d'etiquetes: nobles

Jaume I d’Urgell

12 Respostes

(Saragossa, Aragó, 1321 – Barcelona, 15 novembre 1347)

Comte d’Urgell (1328-47), vescomte d’Àger i baró d’Alcolea del Cinca, Entença i Antillón (1328-47). Tercer fill d’Alfons III de Catalunya i de Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell.

Quan el seu pare cenyí la corona reial, li cedí el comtat d’Urgell i el vescomtat d’Àger (1328); en prengué possessió l’any 1334.

Va casar-se amb Cecília de Comenge (1335), filla del comte Bernat VIII, a la mort del qual (1336), reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller al comtat; foren pares de Pere II d’Urgell i d’Elisabet d’Aragó.

Quan el seu germà Pere III el Cerimoniós va heretar la corona, fou nomenat procurador general dels regnes (1336-45), càrrec que li fou retirat quan s’enemistà amb Pere a causa d’haver nomenat hereva la seva filla Constança d’Aragó (1347) en lloc d’ell.

Va anar a Saragossa i ressuscità la Unió aragonesa, que defensava els furs i privilegis d’Aragó, i després, també, la de València. En aquestes lluites l’ajudaren els seus germanastres Ferran d’Aragó i Joan d’Aragó. A despit d’això, acudí a Barcelona a les festes del segon matrimoni del rei.

Quan ell morí, l’infant Ferran va heretar les seves pretensions a la successió.

Ismä’ïl ibn Müsà

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle IX – Lleida ?, vers 890)

Senyor de Lleida i Saragossa.

Proclamà, juntament amb els seus germans, la revolta contra l’emir cordovès Muhammad I l’any 867 i ocupà Saragossa.

Durant uns deu anys, mitjançant l’aliança amb el rei Alfons III d’Astúries, i aprofitant el moviment nacionalista del rebel Umar ibn Hafsun, es mantingué independent.

Va admetre la sobirania de l’estat central (882) momentàniament, i després entrà a Lleida (884) i la fortificà contra les intencions hostils dels comtes de Barcelona.

Isarn I de Pallars

3 Respostes

(Catalunya, segle X – 947)

Comte de Pallars (abans 920 – 947). Fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça, sembla que coregnà amb ell.

Fou capturat pels musulmans de Lleida i en fou presoner des del 904 fins al 918, quan va ser alliberat per l’acció de Sanç I de Navarra.

El 920 heretà el comtat de Pallars i hi coregnà amb el seu germà Llop.

Morí deixant dos fills, Guillem i Ermengarda, que fou abadessa del Burgal.

Indíbil

3 Respostes

(Catalunya, segle III aC – vers 205 aC)

Príncep dels ilergets. Aliat dels cartaginesos, lluità contra els romans a la segona guerra púnica.

L’any 206 aC aixecà, amb el seu germà Mandoni, una rebel·lió que abastava tota la vall de l’Ebre i part del País Valencià.

Derrotat per Publi Corneli Escipió, es retirà a les seves terres després d’haver negociat la pau amb els romans.

Morí en combat.

Ibn Ruburtayr, Abu-l-Hasän ‘Alï

3 Respostes

(Catalunya, segle XII – al-‘Umra, Tunísia, 1187)

Renegat cristià, darrer fill del vescomte Reverter de Barcelona.

Serví al soldà almoràvit Tasfin b. Ali i adoptà la fe islàmica quan el seu successor, Abd al-Mumin, prohibí la permanència de cristians en els seus dominis.

A la caiguda dels almoràvits, el cabdill almohade Abu Yaqub al-Mansur l’envià a Mallorca a prendre possessió de l’illa, governada pels Banu Ganiya. Fou empresonat, però va aconseguir d’escapar-se i d’aixecar l’illa a favor del seu senyor.

De retorn a Ifriqiya, caigué en poder dels seus antics enemics, i fou executat.

Ibáñez e Ibáñez de Ibero, Carlos

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 abril 1825 – Niça, França, 28 gener 1891)

Matemàtic i militar. El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit i, acabada la carrera, fou agregat a l’exèrcit, on assolí el grau de general de brigada.

Participà en la triangulació geodèsica d’Espanya (1853) i en la confecció del cadastre (1857). Fou fundador de l’Associació Geodèsica Internacional i president de la Comissió Internacional del Metre.

El 1878 fou nomenat director de l’Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid, on començà la publicació del mapa topogràfic de l’estat espanyol.

Entre el 1853 i el 1879 publicà una sèrie de notables treballs geodèsics, i el 1889 li fou concedit el títol de marquès de Mulhacén.

Hug Roger III de Pallars

23 Respostes

(Catalunya, vers 1430 – Xàtiva, Costera, 26 novembre 1508)

Darrer comte de Pallars Sobirà (1451-91). Fill d’Arnau Roger IV i de Joana de Cardona.

Durant la guerra contra Joan II va esdevenir el principal baró del partit pactista, contrari al rei. Cap de l’exèrcit de la Generalitat durant la revolta, es va caracteritzar per l’energia en la repressió del moviment remença (1462), addicte al rei Joan II el Sense Fe, i per la gran voluntat de lluita malgrat la inferioritat dels mitjans de què disposava.

Presoner dels reialistes durant cinc anys (1465-70), va ésser rescatat en el moment en què quasi tot el país, cansat de lluitar, estava disposar a pactar amb el rei. Se sumà als partidaris de la guerra a ultrança, però quan Barcelona es va retre al rei, la facció partidària de la capitulació el va expulsar de la ciutat.

Exclòs de la capitulació de Pedralbes per voluntat expressa de Joan II (1472), es va refugiar en els estats pirinencs, on lluità contínuament amb els seus veïns de Castellbó i Urgell, fins que Ferran II el Catòlic encarregà (1484) al comte de Cardona la conquesta del Pallars (acció completada el 1498).

El comtat fou donat al de Cardona (1491) amb el títol de marquès, però Hug Roger, aliat amb el monarca francès Carles VIII, continuà amenaçant constantment les fronteres.

Després passà a Itàlia, on va ésser fet presoner pel Gran Capità (1503). Va morir sense fills, tancat al castell de Xàtiva.

Hug Roger II de Pallars

14 Respostes

(Catalunya, 1350 – 1416)

Comte de Pallars Sobirà (1369-1416). Fill d’Hug Roger I.

Es casà amb Blanca de Foix i va ésser camarlenc i conseller de l’infant Joan. Quan aquest heretà la corona (Joan I el Caçador), el va servir en la campanya contra els invasors armanyacs (1389-90), els quals va vèncer al coll de Panissars.

Al començament del regnat de Martí I l’Humà, ajudà la reina Maria de Luna contra el pretendent Mateu de Foix. En l’interregne va ajudar Lluís d’Anjou, però després de la sentència de Casp prestà obediència a Ferran I d’Antequera i col·laborà a reprimir la revolta de Jaume II d’Urgell (1412-13).

Els seus successors van esdevenir caps del partit pactista, defensor de les llibertats i privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la monarquia.

Hug Roger I de Pallars

7 Respostes

(Catalunya, vers 1320 – 1366)

Comte de Pallars Sobirà (1350-66). Fill de Ramon Roger II i de Sibil·la de Cardona.

Participà en la defensa d’Aragó contra els atacs de Castella el 1363.

Es casà amb Gueraua de Cruïlles.

Hug VI d’Empúries

18 Respostes

(Catalunya, vers 1305 – 25 agost 1334)

Comte d’Empúries (1322-25) i vescomte de Cardona (Hug I) (1332-34). Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i hereu del seu germà Ramon Folc VII.

Heretà el comtat d’Empúries del seu cosí segon Ponç VI, però el rei Jaume II el Just l’obligà a permutar el comtat amb l’infant Pere en canvi de les baronies valencianes d’aquest (Pego, Xaló i Laguar).

El 1331 participà en l’expedició de Granada.