Arxiu d'etiquetes: nobles

Lés, Gaspar de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Baró de Les. El seu pare havia estat governador de la Vall d’Aran per Felip V de Borbó i, en fugir-ne després de l’alçament austriacista, fou pres i afusellat pels voluntaris de la Ribagorça (1707).

Represa la Vall pels borbònics, en 1711, Gaspar de Lés en fou nomenat governador. Jurà el càrrec en 1712. Amb el record de la tràgica mort del seu pare, la seva governació es caracteritzà per un seguit de represàlies.

En 1719, declarada la guerra entre França i Espanya, es defensà durament dels francesos, als quals resistí quinze dies a la fortalesa de Castell-lleó. Caigué presoner i fou deportat a França, d’on tornà, un cop signada la pau, per reprendré el càrrec (1721), malgrat l’oposició popular.

Lanuza i d’Oms, Joan de

(Catalunya, vers 1636 – 1727)

Noble. Comte de Plasència.

Fou diputat militar de la Generalitat de Catalunya (1690). Va oposar-se a la política de Felip V de Borbó i intervingué en la guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles III de Catalunya.

Protector del Braç Militar, fou un dels dirigents de la resistència de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques.

Li foren confiscats els béns, i l’any 1716 fou exiliat a Segòvia.

Lanuza i de Gelabert, Antoni de

(Aragó ?, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Noble. Fill de Joan de Lanuza i d’Oms, el comte de Plasència.

Participà a la Junta de Braços de 1713, on les reunions del seu estament, l’aristocràtic o militar, eren presidides pel seu pare. Després de triomfar en primera volta una votació favorable a la submissió a Felip V de Borbó, Lanuza fou un dels qui signaren la protesta per escrit d’aquesta decisió, que més tard es convertiria en un determini en pro de la resistència.

Fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona en 1713-14. A la fi del setge, la seva companyia era de les més nombroses ja que, a causa de l’ascendència aragonesa de Lanuza, demanar-hi de servir-hi tots els aragonesos residents a Barcelona que foren afectats per l’última mobilització forçosa.

L’Onze de Setembre formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, on l’enemic fou rebutjat repetidament i hagué d’encerclar la posició per obligar els supervivents a desemparar-lo. Lanuza morí al baluard en el curs d’aquests combats.

Lacy i White, Francesc Antoni de

2 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1731 – 31 desembre 1792)

Militar i comte de Lacy. D’ascendència irlandesa, educat a Barcelona.

Li foren encomanades missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia.

Fou president de la Reial Audiència de Barcelona (1789) i capità general del Principat, càrrec que exercí fins a la mort.

La Mothe-Houdancourt, Philippe de

5 Respostes

(França, 1605 – París, França, 24 març 1657)

Comte de La Mothe, duc de Cardona i mariscal de França.

Durant la guerra dels Segadors, comandà l’exèrcit del Principat, a les ordres de Borbó-Condé, i fou nomenat, pel monarca francès Lluís XIII, virrei de Catalunya (1642-45).

Posteriorment s’encarregà altre cop del virregnat (1651-52) i defensà Barcelona quan fou bloquejada per les tropes de Felip IV. Va haver de retre’s l’octubre de 1652, i així acabà el domini francès.

Junyent i de Vergós, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1662 – 1735)

Polític. Marquès de Castellmeià i baró de Montclar.

L’any 1696 exercí el càrrec d’oïdor militar de la Generalitat i va ésser un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats (1700).

Va prendre part en la guerra de Successió i fou un dels aristòcrates catalans que es mantingueren invariablement partidaris de la causa borbònica. S’incorporà a l’exèrcit i entrà a Barcelona amb les tropes vencedores de Felip V de Borbó l’11 de setembre de 1714.

El duc de Berwick el nomenà administrador de la Junta Provisional de Govern de Barcelona (1714-18), càrrec que va exercir fins a la constitució de l’ajuntament borbònic, del qual fou nomenat regidor (1718).

Jover i Costas, Joaquim

3 Respostes

(Barcelona, 30 maig 1854 – 4 octubre 1922)

Industrial. Fill de Joan Jover i Serra.

Durant la guerra de Cuba, posà a disposició del govern espanyol els vaixells de vapor de la companyia Jover i Serra, fundada pel seu pare.

A canvi li fou concedit el títol de marquès de Gelida (1896).

Josa, Guillem Ramon de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – després 1299)

Senyor d’Altés, Ogern i la Salsa. Fill de Pere de Josa.

Destacà tant en les lluites civils de l’Urgell com en la seva oposició aferrissada a la política antifeudal dels reis Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Defensà la causa del comte Àlvar d’Urgell (1259), signà el pacte d’Àger (1274) contra Jaume I i, coalitzat amb els altres nobles revoltats contra Pere II, fou fet presoner a Balaguer (1280).

Després d’un any de captiveri a Lleida es féu un fidel col·laborador d’aquest monarca; l’acompanyà al desafiament de Bordeus (1283) i defensà heroicament Girona (1286) en la invasió de Felip III l’Ardit de França.

Josa, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Noble. Fou molt intensa la seva activitat com a bandoler.

El 1552, essent virrei del Principat el marquès d’Aguilar, obtingué guiatge per a anar-se’n a Itàlia. Continuà tanmateix al país. L’any següent fou acusat de connivència amb els francesos.

El 1554 fou perseguit pel nou virrei marquès de Tarifa.

Jorba, Guerau de

3 Respostes

(Catalunya, 1134 – 1185/86)

Senyor del castell de Jorba.

Milità un quant temps a l’orde del Temple (1134), va ésser incorporat al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i després al d’Alfons I el Cast, dels quals fou fidel col·laborador en les empreses militars de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Provença, i en negociacions financeres i diplomàtiques.

Mort Ramon Berenguer IV (1162), signà el seu testament i s’encarregà de l’administració i cobrament de les pàries a Ibn Mardanis, el rei Llop de Múrcia i València.

Senyor d’extensos dominis territorials, renuncià (1158) als seus drets sobre Santes Creus a favor dels cistercencs de Santa Maria de Valldaura.