Arxiu d'etiquetes: vescomtat Àger

Ermengol IX d’Urgell

(Catalunya, segle XIII – Balaguer, Noguera, 1243)

(o de CabreraComte d’Urgell i vescomte d’Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I d’Urgell, morí pocs dies després d’haver-lo succeït.

Sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar I d’Urgell.

Teresa d’Entença

(Catalunya, vers 1300 – Saragossa, Aragó, 20 octubre 1327)

Comtessa d’Urgell, vescomtessa d’Àger i reina de Catalunya-Aragó. Primera muller d’Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós. Filla de Constança d’Antillon i de Gombau d’Entença, reneboda d’Ermengol X d’Urgell.

Les noces amb l’infant Alfons es van celebrar solemnement a Lleida el 10 de novembre de 1314. Alfons fou comte d’Urgell fins a la mort del seu pare el 1327.

La comtessa firmava documents i encunyava moneda com a sobirana dels seus feus. L’any 1323 va acompanyar Alfons a la conquesta de Sardenya.

Va instituir hereu el seu marit i (en defecte seu) el segon fill Jaume. Morí de part.

Pere II d’Urgell

(Catalunya, 1340 – Balaguer, Noguera, 1408)

Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1347-1408). Fill de Jaume I d’Urgell i de Cecília de Comenge. Succeí el seu pare amb els Cabrera i els Rocabertí.

Actuà al costat del seu oncle Pere III el Cerimoniós contra el germà consanguini d’aquest, Ferran (1358), i en la guerra contra Pere I de Castella defensant Terol, Monreal i Daroca (1363) i acudint en ajut d’Oriola (1364).

El rei el féu lloctinent seu al Regne de València (1365) i com a tal recuperà Sogorb; després li donà la baronia de Fraga (1369).

No trigà a retirar-se als seus estats, on féu construir la seva casa de camp a Balaguer, el castell d’Agramunt, l’església de Castelló de Farfanya i el claustre d’Àger. Defensà el nord de Catalunya i Aragó contra la invasió del comte de Foix el 1396.

Es casà en primeres noces (1363) amb Beatriu de Cardona, de qui no tingué successió, i en segones, amb Margarida de Montferrat, de qui tingué el seu primogènit i successor Jaume II.

Marquesa d’Urgell

(Catalunya, segle XII – després 1209)

Vescomtessa de Cabrera i d’Àger. Era filla gran d’Ermengol VII d’Urgell i de Dolça de Foix.

Es casà amb Ponç III de Cabrera.

Fill seu fou Guerau IV de Cabrera, que esdevindria, almenys de fet, Guerau I d’Urgell, en passar aquest comtat al casal de Cabrera.

Cabrera, Ponç III de

(Catalunya, vers 1152 – 23 gener 1199)

Vescomte de Cabrera i d’Àger (vers 1165-vers 1198). Es casà amb Marquesa, filla d’Ermengol VII d’Urgell.

Fet presoner pels castellans, fou alliberat gràcies a les gestions d’Alfons I de Catalunya-Aragó. El rei, però, concertà després dos convenis (1190 i 1191) amb Ermengol VIII, el nou comte d’Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç. El 1194 fou feta la pau entre aquest i Ermengol VIII, signada l’any següent.

Fou enterrat a Bellpuig de les Avellanes, en un sepulcre remarcable.

Cabrera, Ponç II de

(Catalunya, 1105 – Lleó, Castella, 24 febrer 1162)

Vescomte de Girona i d’Àger (1132-v 44), dit també Ponç Guerau de Cabrera.

Acompanyà a Castella (1128) Berenguera, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII. Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals.

Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger.

Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó (on degué morir vers el 1170) i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família.