Arxiu d'etiquetes: negocis

Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, Companyia dels

5 Respostes

(Barcelona, 1860 – 1875)

Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona, formada per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.

El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera franco-espanyola, entre Portbou i Cervera de la Marenda.

El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell (1875) amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.

Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1926 – 1978)

Institució creditícia. Fundada per la diputació sota l’impuls de Francesc Torras i Villà. Per acord del consell d’economia de la Generalitat de Catalunya augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat. El 1939 tenia 41 milions de pessetes de dipòsits.

Des d’aleshores fou una altra vegada reduïda a la província de Barcelona, bé que treballà també a la de Lleida.

Ha passat de 53 oficines el 1953 a 96 a mitjan 1970. La seva obra social més important és la Clínica Cardiovascular Sant Jordi.

A partir del 1978 adoptà el nom de Caixa d’Estalvis de Catalunya.

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona

6 Respostes

(Barcelona, 1844 – 1990)

Institució creditícia. Creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País en la sessió celebrada el 1835, però que a causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació.

El 1839, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar una comissió per gestionar la seva creació, però l’obertura definitiva no tingué lloc fins al 1844, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, que fou la primera entitat del seu gènere que es fundà a Catalunya.

El seu caràcter burgès liberal fou substituït, ja al segle XIX, pel de la noblesa catalana, que ocupà, durant anys, la majoria de places del consell.

A partir de l’any 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, i incrementà la seva presència en el conjunt de l’activitat econòmica amb la creació el 1980 del Grup de Serveis. El 1983 disposava d’una xarxa de 432 oficines.

L’any 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i es creà la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Caixa d’Estalvis de Tarragona

2 Respostes

(Tarragona, 15 setembre 1949 – 2009)

Entitat financera creada per la Diputació. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 12.783 milions de ptes. i uns recursos crediticis de 219.897. En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic.

Disposà d’una xarxa d’unes 200 oficines. Arribà a mitjan 2000 a 430.000 milions de ptes. de recursos de clients i més de 300.000 milions de ptes. en crèdits.

El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Manresa, amb el nom de CatalunyaCaixa.

Caixa d’Estalvis de Sabadell

5 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)

Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.

El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.

Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.

L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.

Caixa d’Estalvis de Girona

3 Respostes

(Girona, 20 setembre 1940 – 1 juliol 2010)

Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona.

El 1991 disposava d’unes reserves de 5.984 milions i d’uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d’estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident.

Disposà de més d’un centenar d’oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.

L’any 2010 s’integrà a Unnim.

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears

12 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d’assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902.

Enric Prat de la Riba va ésser l’assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d’interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s’hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors.

D’ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes.

Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d’iniciativa, sota el model d’entitat financera. L’any 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Caixa de Crèdit Comunal

1 Resposta

(Catalunya, 28 maig 1914 – segle XX)

Institució creada per la Mancomunitat de Catalunya. Fou destinada a proporcionar crèdits als municipis.

El comitè d’administració era format per un comitè administratiu de sis membres i presidit pel president de la Mancomunitat.

El patrimoni era format per 20.000 obligacions de 500 pessetes cadascuna, amortitzables en 60 anys, que donaven el 4,5% d’interès.

Fou un element fonamental, juntament amb els emprèstits, per a la vida financera de la Mancomunitat.

Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu

1 Resposta

(Catalunya, 1934 – 1937)

Organisme creat per la Generalitat, destinat a finançar operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals, cooperatives, mutualitats, etc, amb fonts procedents d’entitats d’aquest mateix tipus i de la Generalitat.

El 1937 fou transformada en la Caixa Central del Crèdit Agrícola.

Cable i Televisió de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, maig 1994 – 2003)

Empresa amb el nom comercial de Menta dedicada a la comunicació per cable.

Començà les emissions en proves de televisió per cable a la ciutat de Barcelona el mes de novembre de 1995.

L’any 2003 es dissolgué.