(Barcelona, 1886 – 1965)
Fagotista. Fou solista a l’orquestra Pau Casals, a la del Liceu i a la Municipal de Barcelona.
Era professor de fagot als dos conservatoris oficials barcelonins.
Goxens i Fabré, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: músics
Gols i Soler, Joan
(Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 2 juliol 1947)
Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare.
S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant.
S’exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.
Fou el pare de Marçal Gols i Cavagliani.
Gols i Cavagliani, Marçal
(Barcelona, 21 juny 1928 – 21 març 2020)
Músic. Fill de Joan Gols i Soler. Deixeble de composició de Cristòfor Taltabull i de Serghiu Celibidache.
Habità a Caracas (1940-59), on dirigí, després de la mort del seu pare, la Coral Joan Gols. Dirigí l’Orquestra de Cambra de Joventuts Musicals de Barcelona des del 1960.
El 1964 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Las Palmas de Gran Canaria i del conservatori d’aquesta ciutat.
El 1972 fou nomenat director titular de l’Orquestra Simfònica de Córdoba (Argentina).
Giró i Ribé, Manuel
(Lleida, 5 setembre 1848 – Barcelona, 20 desembre 1916)
Músic. A partir del 1873 visqué a París, on estrena una Salve Regina, una Sinfonía Mozárabe i Fiesta andaluza (1883), ballet estrenat a l’Òpera de la capital francesa.
El 1885 estrenà, al Liceu de Barcelona, Il rinnegato Alonso Garcia. Escriví nou òperes més, obres simfòniques de cambra i vocals.
Giravolt de Maig, El
(Catalunya, 1928)
Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.
Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat.
Conta els amors que es viuen en un hostal del segle XVIII i que el seny fa fracassar.
Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.
Gil i Membrado, Tomàs
(Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 abril 1915 – Barcelona, 4 juny 2014)
Instrumentista, compositor i director de cobla.
Fou component i capdavanter artístic de la Cobla Barcelona.
Guardonat en diversos certàmens de composició de sardanes, cal esmentar d’entre les seves obres: Figueres 1267, Montsagre, Una vela a l’horitzó, En Manel de Badalona, etc.
Gibert i Serra, Vicenç Maria
(Barcelona, 21 abril 1879 – 15 octubre 1939)
Músic i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d’Indy i d’orgue amb A. Decaux, a París.
Fou organista de l’església de Pompeia, de l’Orfeó Català i de l’Orquestra Pau Casals. Fou un dels fundadors i col·laboradors de la “Revista Musical Catalana” (1904) i cooperà a l’Obra del Cançoner Popular.
Exercí la crítica musical a “La Vanguardia” i escriví els poemes corals Arca de Noé (1913), Nit d’abril; Cantes religiosos (1914), amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano, i Cançons populars (1918), per a cor mixt.
També és autor d’obres simfòniques i de cambra i de l’estudi Chopin: sus obras (1913).
Gibert i Camins, Joan
(Barcelona, 12 març 1890 – 9 agost 1966)
Músic i pedagog. Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i féu concerts en diferents països europeus.
Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Barcelona des del 1945, i de piano des del 1947.
Gay i Planella, Joan
(Barcelona, 18 març 1868 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1926)
Músic i compositor. Estudià amb Carles G. Vidiella, Francesc Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02).
El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana. Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s’instal·là el 1924 a Buenos Aires.
Escriví l’opereta Cors joves (1901) de Josep M. Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal. També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor (1901) i Agua mansa (1903), per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull (1902) i per a la de Santiago Rusiñol El jardí abandonat (1900).
És autor de Sis valsos romàntics, per a piano, i vuit cançons per a cant i piano, amb text francès. Publicà a París un recull de cançons populars catalanes per a piano i cant, amb original català i versió francesa.
Era casat amb la cantatriu Maria Pichot, més coneguda per Maria Gay.
Gassull i Duro, Eugeni
(Reus, Baix Camp, 1936 – Barcelona, 29 gener 2013)
Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona.
De 1946 a 1950 cantà a l’Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Cristòfor Taltabull.
El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l’Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d’investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia.
De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”.
També ha col·laborat a la revista de química “Afinidad”.
Dades dels Països Catalans 