(Barcelona, 1597 – Omura, Japó, 29 juliol 1627)
Missioner i beat. Ingressà a l’orde dominicà als 14 anys.
Anà a Filipines (1618), on fou ordenat sacerdot (1620); aprengué les llengües tagala i xinesa i desenvolupà una tasca missionera activa.
El 1623 passà a les missions del Japó. Denunciat, fou empresonat (1626) i cremat viu.
Beatificat pel papa Pius IX el 1867, hom en celebra la festa el 18 de juliol.
(Reus, Baix Camp, 1816 – Tarragona, 1878)
Eclesiàstic. Ingressà, a Madrid, en l’orde de Sant Vicenç de Paül.
Pel fet de no voler-se sotmetre al decret del govern que obligava a prendre les armes als religiosos de la seva edat no ordenats in sacris, el 1874 emigrà a París.
El 1837 passà a les missions dels EUA, on dos anys després rebé dispensa per ésser ordenat capellà.
El 1859 fou consagrat bisbe de Pittsburgh, i el 1870 assistí al concili Vaticà I, on opinà contra la infabil·libilitat del Sant Pare; al cap de pocs mesos renuncià al bisbat. No acceptà l’arquebisbat de Califòrnia ni el cardenalat que li oferí Pius IX.
El 1877 es retirà a Reus.
(Malla, Osona, 5 gener 1831 – la Selva del Camp, Baix Camp, 30 setembre 1868)
Missioner claretià. Ordenat el 1858, predicà a Catalunya i a Segòvia (1861-68).
Assassinat durant la revolució de setembre de 1868, és considerat un dels màrtirs de l’anticlericalisme.
(Calella, Maresme, 16 gener 1896 – Barcelona, 20 gener 1985)
Frare caputxí. Prengué hàbit el 1912.
El 1922 anà a les missions de l’orde a l’Amèrica Central, i l’any següent passà a les de Caquetà (Colòmbia), on fou nomenat vicari apostòlic amb la dignitat de bisbe titular de Crata (1947).
Després de la nova divisió de les missions del Caquetà restà de vicari apostòlic a Sinundoy, on promogué la construcció d’un seminari i de moltes escoles.
És autor de relacions missionals i pastorals.
(Altafulla, Tarragonès, 1749 – Tarija, Bolívia, 1814)
Franciscà. Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al col·legi missional d’Escornalbou.
L’any 1778 anà a Amèrica. Organitzà (1780) el col·legi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos, grup no sotmès al poder colonial.
Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones… del colegio de Tarija (1799) i Manual de misioneros.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1842 – segle XIX)
Missioner dominicà a la Xina. Fou ordenat a Filipines (1865) i destinat a Formosa.
Publicà una notable col·lecció de refranys xinesos, Diccionario tónico sínico-español (1896), Diccionario español-chino, i deixà inèdita Historia de la misión de Formosa.
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell, 11 gener 1859 – Santa Isabel, Fernando Poo, 21 abril 1918)
Missioner i etnòleg claretià. Fou el tercer prefecte apostòlic (1890) i el primer bisbe-vicari apostòlic (1904) de Fernando Poo.
Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics. Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris. Inventà una esclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà.
La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias (1899).
(Verdú, Urgell, 24 juny 1580 – Cartagena de Indias, Colòmbia, 8 setembre 1654)
Missioner jesuïta.
Proclamat apòstol de les Índies i canonitzat per Lleó XIII, el seu zel missioner el portà a Cartagena d’Índies, on s’ocupà dels esclaus negres i els presos.
Patró de Colòmbia, la seva festa se celebra el 9 de setembre.
(Centelles, Osona, 1817 – Arenys de Mar, Maresme, 1893)
Frare caputxí. Féu la Primera Guerra Carlina amb els insurrectes. Havent emigrat el 1839, prengué l’hàbit a França.
Anà al Brasil el 1854, on fundà el convent caputxí de Sao Paulo. Tornà a Catalunya devers el 1888.
És autor de diversos llibres, com Compendio de filosofia racional (Sao Paulo, 1864), Sermones (Río de Janeiro, 1867) i Historia de la filosofía (Barcelona, 1889).
En atenció als seus mèrits tenia el títol de provincial titular de Catalunya.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès, 23 març 1901 – Barcelona, 22 febrer 1942)
(Josep Canyes i Santacana) Frare caputxí. Dirigí el col·legi de teologia dels pares caputxins de Sarrià (Barcelona).
A la mort del pare Miquel d’Esplugues, el 1934, fou director de la Fundació Bíblica Catalana. Preparà la versió del llibre de Jeremias i d’altres traduccions.
El 1936 anà a les missions de Sinundoy (Colòmbia). Morí poc després d’haver-ne tornat.
Dades dels Països Catalans 