(Mataró, Maresme, 1818 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)
Frare caputxí. Professà l’any 1834 i anà a Roma l’any següent, on fou ordenat sacerdot (1842).
Exercí durant un quant temps el ministeri parroquial a Catalunya i el 1861 anà a Guatemala, on fou comissari general, i en ésser-ne expulsat (1872) tornà a la Península, després d’una estada curta a Perpinyà.
En els seus darrers anys tingué cura de les Filipenques, fundades pel seu germà Marc Castanyer a Mataró.
Veure> Pelegrí de Mataró (missioner caputxí català, 1879-1939).
(Mataró, Maresme, 1812 – Tulcan, Equador, 1886)
Frare caputxí. L’any 1829 professà al convent de Sarrià.
Ordenat sacerdot durant l’exclaustració (1838), fou un notable predicador popular a les diòcesis del Principat.
L’any 1856 anà a Centreamèrica, on fou comissari general i missionà a Guatemala i San Salvador, d’on, exiliat, anà a Panamà i a l’Equador.
Una part de la seva correspondència, interessant per la història d’aquestes missions, fou publicada (Milà, 1890).
(Centelles, Osona, 1817 – segle XIX)
Frare caputxí. En la seva jovenesa lluità al costat dels carlins i resultà ferit. Prengué l’hàbit més tard, el 1843.
Fou enviat al Brasil on visqué molts anys i publicà, en portuguès, una col·lecció de sermons.
De tornada a Catalunya residí, des del 1883, al convent d’Arenys de Mar (Maresme). Ocupà diversos càrrecs dintre l’orde.
Publicà en castellà dos llibres sobre la filosofia catòlica.
(Alfés, Segrià, 18 novembre 1845 – València, 17 març 1911)
Bisbe i missioner. Dominicà, anà a Manila (1868) i a Xina, on fou vicari provisional d’Emuy (1881), bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fochow (1884).
Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos.
És autor de diverses obres, com el Mes del Roser, en xinès, impresa moltes vegades.
(la Bisbal de Falset, Priorat, 1865 – Àvila, Castella, 1953)
Missioner dominicà (1882). Estudià a Àvila i a Manila (1888-89).
Destinat a missions de la Xina, al nord de Funkien, hi residí fins al 1914, que, malalt tornà a Espanya, on tingué diversos càrrecs dins l’orde i dirigí la revista “Misiones Dominicanas”.
Escriví una gramàtica xinesa (1913), dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals.
(Reus, Baix Camp, 1834 – Segua La Grande, Mèxic, 1917)
Religiós jesuïta. Fou missioner a les illes Filipines, on assolí un gran prestigi.
Fruit de les seves observacions foren unes Cartas edificantes de las Misiones de la Compañía de Jesús en la isla de Mindanao (1879-82).
El 1879 fou destinat a Mèxic.
(Castellví de la Marca, Alt Penedès, 11 setembre 1908 – Bogotà, Colòmbia, 25 juny 1951)
(Joan Canyes i Santacana) Religiós caputxí i lingüista. Passà a Colòmbia com a missioner el 1931.
A Sibundoy fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana, centre que fou traslladat a Bogotà a la seva mort.
(Amer, Selva, segle XVIII – Girona, 1800)
Missioner dominicà. Anà a les illes Filipines i a la Xina, d’on retornà l’any 1762.
Deixà diversos escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos: en annamita un Catecisme de la doctrina cristiana, i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa.
(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental, 1832 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)
Frare caputxí. Visqué a Guatemala, El Salvador i Panamà.
És autor d’un Catecismo en lengua de los saseandones, indígenas de Durri y Panamá, obra de la qual es feren dues edicions.
Pocs dies abans de morir havia estat nomenat comissari general de l’orde per a la província d’Espanya.
