Arxiu d'etiquetes: militars

Matalonga, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 20 agost 1714)

Militar. El 1704 participà en la conspiració per lliurar Barcelona als aliats. En fracassar s’amaga als vaixells anglesos.

Setmanes després participà al costat d’aquests en la conquesta de Gibraltar i defensà la plaça contra el setge espanyol. El 1705 s’incorporà a l’expedició aliada que anava a alliberar Barcelona; fou un dels emissaris que desembarcà a Altea per contactar amb els elements addictes del Principat.

Un cop ocupada Barcelona per Carles d’Àustria, fou nomenat alferes del nou regiment de Guàrdies Catalans. Destacà en la defensa de Barcelona, el 1706, contra les forces de Felip V.

Quan el 1713 s’inicià el setge borbònic, era tinent coronel. Assumí aleshores el comandament del castell de Montjuïc.

El 14 d’agost de 1714, durant la batalla del baluard de Santa Clara fou ferit greument i morí pocs dies després.

Mata i Soler, Joan Baptista

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar.

Capità general d’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la Torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta.

Fou el pare de Josep Antoni de Mata i de Copons.

Mata i Maneja, Onofre

(Barcelona, 16 desembre 1850 – 17 setembre 1921)

Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya.

Inventà un tipus de morter, un fusell i un manòmetre.

Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890).

Fou comte de Guardiola.

Mata i de Copons, Josep Antoni de

(Catalunya, segle XVII – Alella, Maresme, 1728)

Militar. Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler.

De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l’arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707).

Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable participació en la defensa de Barcelona (1714) i Felip de Borbó li confiscà els béns.

S’havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar, Tossal, Torreblanca i la Força, el castell de Llanguadera i la quadra d’Orpinell.

Mata i d’Alòs, Francesc de

(Girona, 13 novembre 1807 – Madrid, 25 març 1884)

Militar.

Lluità en els rengles liberals a la primera guerra carlina i ascendí a tinent coronel (1839). Va haver d’emigrar a França a conseqüència dels esdeveniments de Barcelona (1841).

El 1863 fou ministre de Marina i, després d’haver estat senador per Lleida, fou nomenat senador vitalici (1861).

Massanés i Mestres, Josep

(Barcelona, 1777 – 30 març 1857)

Enginyer militar, arquitecte i urbanista. Prengué part en la guerra del Francès: després fou perseguit per liberal i partí cap a França, d’on tornà l’any 1833.

Projectà a Barcelona el carrer de Cervantes, el de la comtessa de Sobradiel, el Pla de Palau amb el Portal del Mar, i, a Valls, el sepulcre del general Juan Felipe Castaños, a l’església de la Mare de Déu del Lledó.

Massagur, Martirià

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió. Fou un dels homes més actius de la lluita comarcal als dos darrers anys de resistència contra els borbònics.

Per l’agost i setembre de 1713 dominà per un temps el pas de Montgat (Maresme) amb 300 homes, pertorbant les comunicacions enemigues i protegint la tasca de reclutament que feia el coronel Sebastià de Dalmau des de la Conreria.

Es reuní posteriorment, amb la seva partida, a les forces del marquès del Poal, on destacà al doble combat de Talamanca, Sant Llorenç Savall, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.

Dies després participava al frustrat intent d’introduir tropes a Barcelona. Figurava entre els qui havien d’entrar a la plaça i no hi pogueren arribar.

Pel setembre hagué d’acollir-se als convenis de capitulació de Cardona. Els borbònics li confiscaren tanmateix els béns.

Massacs, Domènec

(Castellfollit del Boix, Bages, 1818 – Igualada, Anoia, 1891)

Militar carlí.

Ingressà a la quadrilla dels Tristanys després de la mort del seu pare pels liberals a la primera guerra carlina.

Durant la guerra dels Matiners assolí el grau de tinent.

En el transcurs de la tercera guerra s’enfrontà al Xic de les Barraquetes i assolí el grau de tinent coronel.

Masdovelles, Guillem de

(l’Arboç, Baix Penedès, segle XIV – segle XV)

Poeta, militar i cortesà. Fou dirigent de la ciutat de Barcelona i prengué part en les campanyes de les guerres dels armanyaguesos quan, l’any 1389, Bernat VII d’Armanyac tractà d’empara-se del tron de Joan I el Caçador.

Referent a aquesta campanya, té un sirventès en què fa una aguda burla, i és autor d’un altre, fet per encàrrec de l’infant Martí durant el setge de Catània.

Concursant a les justes poètiques de Tolosa i de Barcelona, fou premiat en les d’aquesta última ciutat, i, encara que escriví fins ben entrat el segle XV, continuà en la línia provençalitzant, tant en llenguatge com en temàtica.

Sobresurt de la resta de la seva obra un Comiat, adreçat a Guerau Alemany de Cervelló, i maldits en els quals, dins l’estil de comiat, renuncia a l’amor d’una dama.

De la seva producció, que s’escola entre el 1389 i el 1438, han pervingut fins a nosaltres sis debats poètics mantinguts amb el seu nebot Joan Berenguer de Masdovelles.

Mas i Duran, Eudald

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 1732)

Militar. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de Santa Eulàlia. La seva muller era captiva dels borbònics, i Antoni de Villarroel procurà incloure-la en algun bescanvi.

Com un dels oficials més competents durant el setge de Barcelona fou ascendit a tinent coronel. El 30 de juliol de 1714 sobresortí a la defensa del camí cobert. El 12 d’agost manava el reforç tramés al baluard de Santa Clara.

Durant la batalla de l’11 de setembre lluità per la part del convent de Sant Agustí, on era un dels caps superiors que sostingueren els duríssims combats en aquest sector, fins que arribaren els reforços dels defensors, als quals s’hi sumà per participar al contraatac de la part de Sant Pere i del Portal Nou, després anà a combatré al pla de Palau, on caigué ferit a la defensa del Carnalatge.

Després de la capitulació fou detingut amb enganys i conduït al presidi d’Alacant i l’11 de gener de 1715 ingressà al castell de Sant Antoni de la Corunya. El 1719, juntament amb els seus companys, foren traslladats a l’alcàsser de Segòvia.

Fou posat en llibertat el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi, i es traslladà a Viena.