Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Jaume i Garau, Mateu

1 Resposta

(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)

Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.

El seu germà fou Antoni Jaume i Garau  (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885)  Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.

Jaume -varis bio-

Deixa un comentari

Domènec Jaume  (Catalunya, segle XIV – Cotlliure, Rosselló, segle XIV)  Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l’orde i inquisidor de Mallorca. És autor d’obres religioses i d’una història de l’orde de Predicadors.

Joan Jaume  (Catalunya, segle XIV)  Metge. Traduí al català el Llibre de la figura de l’ull, d’Alcoati.

Lluís Jaume  (Illes Balears, segle XVIII – Califòrnia, EUA, 1775)  Religiós observant. Fou missioner a Amèrica, on morí martiritzat pels indis.

Onofre Jaume  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1815)  Botànic. Era farmacèutic. És autor d’un diccionari de les espècies botàniques de l’illa de Mallorca.

Jaquotot, Joaquim

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1813)

Metge i poeta. És autor d’una obra mèdica en col·laboració. Compongué, d’altra banda, bon nombre de poesies de caràcter popular i festiu.

Vidu i sense fills, abraçà l’estat eclesiàstic.

Janini i Cuesta, Josep

Deixa un comentari

(València, 22 agost 1915 – 27 setembre 1987)

Liturgista. Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot. Estudià a València, Comillas i Roma, fou professor al seminari i a la Universitat de València.

Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional. Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus.

Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna, publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona, Vic, Vallbona, Biblioteca Nacional de Madrid i Toledo i, com a complement, dos volums dels conservats a totes les altres biblioteques de l’estat espanyol (el segon dedicat a Aragó, Catalunya i País Valencià).

Ishaq -varis bio-

1 Resposta

Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí  (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)  Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.

Ishaq ben Mosé ha-Leví  *  Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.

Ishaq ben Natan  (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)  Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.

Ishaq ben Yehudà Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.

Ishaq Cabrit  (Perpinyà, segle XIV – segle XV)  Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.

Ishaq ha-Leví Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.

Ishaq ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.

Ishaq Selomó Meir  (Catalunya, segle XIV)  Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.

Isern, Francesc

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 – Barcelona, 1878)

Metge. Escriví algunes obres professionals.

Ibn Tumlüs, Yüsuf ibn Ahmad

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, vers 1164 – 1223)

Metge i filòsof andalusí. Probablement fou deixeble d’Averrois, el qual ell substituí (1195) com a metge de cort.

És autor d’una introducció a la lògica, Kitäb al-madhal li-sina’at al’mantiq, inspirada en al-Faräbï il’Òrganon aristotèlic, i d’un comentari a l’Urgüza d’Avicenna sobre medicina.

Hernández i Mercadal, Rafael

4 Respostes

(Maó, Menorca, 7 març 1779 – 23 gener 1857)

Metge i naturalista. Fill d’Andreu Hernández i Basili. Estudià i es doctorà (1806) a Montpeller. Fou metge de sanitat militar, i excel·lí com a epidemiòleg.

És autor de nombrosos treballs científics sobre temes com els cucs en el cos humà, l’aire i la respiració, la fabricació del nitre i la hidropesia.

Fou el pare d’Andreu Hernández i Guasco.

Hernández i Guasco, Andreu

1 Resposta

(Maó, Menorca, 12 març 1817 – 21 agost 1886)

Metge. Era fill de Rafael Hernández i Mercadal i nét, per tant, d’Andreu Hernández i Basili.

Escriví poesia i teatre en castellà, així com alguns treballs professionals.

Guillem i Marco, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1853 – 1913)

Metge. Destacà pels seus estudis sobre botànica.

Fou jardiner major del Jardí Botànic de València (1892).