Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Guàrdia i Bagur, Josep Miquel

1 Resposta

(Alaior, Menorca, 23 gener 1830 – París, França, 19 juliol 1897)

Metge i erudit. Doctorat en medicina a Montpeller (1853) i en lletres a París. Estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit, i col·laborà en diverses revistes franceses.

Adscrit al corrent positivista, va escriure diversos articles defensant aquesta línia a “Revue Philosophique”. Durant el període 1890-92 col·laborà a “L’Avenç”.

Les seves obres principals són: De la prostitution en Espagne (1857), La médicina a travers les siècles (1865), Un mois à Minorque (1868), Une excursion en Catalogne, Valence, et aux iles Baléares.

Traduí al francès i publicà a París Lo somni, de Bernat Metge.

Grisolia i Garcia, Santiago

Deixa un comentari

(València, 6 gener 1923 – 4 agost 2022)

Metge i científic. Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on col·laborà amb Severo Ochoa i Arthur Kernberg en les investigacions sobre els àcids nucleics dutes a cap en el laboratori bioquímic de Nova York.

Durant el seu exercici a la universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fisfat, considerat agent modificador de proteïnes. Fou director del departament de bioquímica de la universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica.

Fou proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica.

Granell i de Ribesaltes, Joaquim

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)

Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid.

Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí.

Gozalbes, Josep -varis-

Deixa un comentari

Josep Gozalbes  (Alacant, segle XVI)  Escriptor i metge. Visqué molt de temps a Flandes. Assolí una gran fama com a llatinista. Escriví una Prosodia en vers, de caràcter didàctic, i unes Oraciones retòricas panegíricas.

Josep Gozalbes  (Alzira, Ribera Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de València. Publicà diversos treballs professionals.

González i Castellano, Jaume

Deixa un comentari

(Xàbia, Marina Alta, 1832 – 1917)

Metge. Foren especialment notables els seus treballs La lepra en España (1898) i Medios prácticos para la extinción de la lepra en España (1910).

Gómez i Ferrer, Ramon

1 Resposta

(València, 21 desembre 1862 – 11 juny 1924)

Metge pediatre. Fou catedràtic (1888) i degà de la Universitat de València, i president de l’Acadèmia de Medicina (1917). Dirigí la revista “La Medicina Valenciana” i el sanatori de Malva-rosa.

Va escriure La herencia orgánica desde el punto de vista higiénico (1884), La atrofia muscular progresiva y la parálisis grosolabiolaríngea (1885) i Aforismos sobre higiene escolar.

Gisbert i Calabuig, Joan Antoni

Deixa un comentari

(València, 14 juny 1922 – 30 maig 2000)

Metge. Catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada (1960) i València (1973), membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València. Ha treballat principalment en el camp del laboratori de medicina legal i el peritatge psiquiàtric.

És coautor d’un Tratado de medicina legal (1962) i autor de Medicina legal y toxicología (1977).

Doctor honoris causa per la universitat de Montpeller. Ha impulsat una de les escoles més actives de la seva especialitat a l’estat espanyol.

Gimeno i Rodríguez-Jaén, Vicent

1 Resposta

(València, 9 març 1878 – Lloret de Mar, Selva, 18 agost 1944)

Metge i polític. Fill d’Amali Gimeno i Cabañas.

Fou professor de medicina a Barcelona i a Madrid i diputat a corts per Llíria i Sagunt.

Gimeno i Cabañas, Amali

1 Resposta

(Cartagena, Múrcia, 31 maig 1852 – Madrid, 9 setembre 1936)

Metge i polític. De jove fou redactor i director del “Centro Popular” i president de la Joventut Republicana de València. Es doctorà en medicina el 1874 i fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, Valladolid i València (1876) i d’higiene a Madrid (1888), a més de pertànyer a l’Academia de Medicina. Fou un actiu defensor, a València, del vaccí anticolèric del doctor Jaume Ferran.

Havia passat al liberalisme i el 1886 fou diputat, i del 1891 al 1908, senador, després vitalici, i cap de diversos ministeris. Fou delegat d’Espanya a la Societat de Nacions (1921-22).

Residí molts anys a València i fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1894. Va escriure El partido republicano de Valencia ante la Historia. Memoria de los sucesos de octubre de 1869 (1870).

El 1920 li fou concedit el comtat de Gimeno, que continua en la seva família. Fou pare de Vicent Gimeno i Rodríguez-Jaén.

Gilabert, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII – Madrid, 1742)

Doctor en medicina. Estudià a la Universitat de València, on ensenyà anatomia. Exercí a l’Hospital Reial i en el de la Passió.

Fou metge de cambra de Felip V de Borbó (1736) i examinador del Reial Protomedicat de Castella. Dirigí, a Madrid, la construcció del teatre anatòmic. Era membre de l’Acadèmia Medico-quirúrgica.

És autor de diverses obres professionals, com l’Escrutinio físico-médico-anatómico… (1729) i d’un Examen medicum… (1736).