(Elx, Baix Vinalopó, 1861 – Alacant, 15 agost 1933)
Metge. És autor de remarcables escrits de caràcter professional, referents en gran part a malalties gàstriques.
La seva tesi doctoral Los matrimonios consanguíneos, tingué un gran ressò jurídic.
(València, segle XVII – Madrid, 1736)
Metge. Fou catedràtic (1690) a la Universitat de València.
El 1706 publicà Enigma sydereo…, apologia del rei-arxiduc Carles III. El 1714 passà a Bilbao i després a Madrid, on publicà obres mèdiques, com Apología de la medicina… (1726) i La calentura mesentérica… (1730).
(València, 9 abril 1905 – 13 desembre 1997)
Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica.
Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d’altres.
A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l’estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d’altres.
(València, segle XVI – 1547)
(o Ledesma) Humanista i doctor en medicina. Fou catedràtic de grec a la Universitat de València (1530-47), i renovà l’ensenyament influït per les idees erasmistes.
Va publicar Graecarum institutionum (1536) i Prima primi canonis Avicenae sectio (1547).
(Alzira, Ribera Alta, 1750 – després 1805)
Metge. Estudià a València medicina i filosofia. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
És autor de diverses obres professionals, escrites amb un cert esperit polèmic.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)
Metge. Exercí alguns anys a Mèxic. Fou vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Palma.
És autor de diverses obres professionals.
(Perpinyà, 1288 – 1344)
Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exegeta jueu. Féu comentaris al Pentateuc, i escriví diversos llibres bíblics, un llibre de lògica, onze comentaris sobre les obres d’Aristòtil i cinc llibres de matemàtiques.
A l’obra Les guerres del Senyor, sobre la filosofia de la religió, fixà una línia d’acostament a l’aristotelisme.
Veure> Miquel Jeroni Lledesma (humanista i doctor en medicina valencià del segle XVI).
(Catalunya, segle XII)
Metge hebreu. És autor de l’obra filosòfico-mèdica Tsuri ha-Guf.
(Palma de Mallorca, 1795 – Santa Maria del Camí, Mallorca, 1858)
Metge. Es doctorà en medicina en 1816. Es llicencià en cirurgia en 1832.
És autor de cinc llibres mèdics.
Dades dels Països Catalans 