Arxiu d'etiquetes: mestres

Calbet d’Estrella, Joan Cristòfor

1 Resposta

(Sabadell ?, Vallès Occidental, 1505 – Salamanca, Castella, 1593)

Humanista i historiador. Estudià humanitats i grec a Alcalà (1545-47). Mestre de patges de Felip (després Felip II). El 1557 promogué a Barcelona l’edició d’obres literàries castellanes.

Vinculat a la cort -el 1587 fou nomenat cronista reial-, escriví per encàrrec uns intencionats elogis poètics, en llatí, de personatges com el duc d’Alba o dels qui ell anomenava pacificadors del Perú.

Va escriure El felicísimo viaje del muy alto y… poderoso príncipe don Felipe (1552), que tracta del viatge per Flandes i Alemanya de Felip II, el qual va acompanyar.

Altres obres són: De Afrodisio expugnato quod vulgo Aphricam vocant (1551), Túmulo imperial (1559), Encomio latino de don Fernando Álvarez de Toledo (1573), i aquelles que es refereixen al tema de les Índies (De rebus indicis o Vaccaeis i Rebelión de Pizarro en el Perú y vida de don Pedro Gasca).

Bruguera i Codina, Bonaventura

Deixa un comentari

(Canet de Mar, Maresme, 25 març 1795 – Tarragona, 13 agost 1876)

Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l’organista titular.

És autor d’obres de música sacra per a veus i orquestra.

Brudieu, Joan

1 Resposta

(diòcesi de Llemotges, França, 1520 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1591)

Compositor. Fou mestre de capella de la catedral d’Urgell del 1539 al 1589 i actuà amb el mateix càrrec a Santa Maria del Mar, de Barcelona (1577-78).

És autor de la col·lecció De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a cuatro bozes… (1585), dedicada al duc de Savoia amb motiu del seu casament amb Caterina d’Àustria, conté quinze madrigals a quatre veus i uns Goigs de Nostra Dona, de tres a sis veus (1585). Quatre d’aquests madrigals tenen text català i dos són escrits sobre poemes d’Ausiàs Marc.

També se n’ha conservat una missa de difunts a quatre veus, que és l’única obra catalana d’aquest gènere del segle XVI d’autor conegut.

La seva escriptura contrapuntística expressa una forta emotivitat. La seva llibertat d’estil el vinculen més als músics renaixentistes francesos que no pas a l’escola romana.

Bros i Bartomeu, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)

Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).

Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).

Brell, Benet

1 Resposta

(Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850)

Compositor i organista. A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l’any 1803, fou nomenat mestre de capella de l’Abadia de Montserrat (1828-34).

Excel·lí com a improvisador i hàbil organista, col·laborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus.

Boloix i Canela, Jaume

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 28 març 1866 – Barcelona, 21 gener 1921)

Poeta. Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura i a l’ensenyament.

Fundador i director de la revista catòlica “La Creu de Catalunya” (1904), la seva obra poètica més important es titula Voladúries (1903). El 1927 li foren publicades les Obres Completes.

Boada i Casanoves, Jacint

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 1771 – Montserrat, Bages, 1859)

Compositor. Estudià a l’Escolania de Montserrat amb Anselm Viola i Narcís Casanoves, del 1780 al 1786.

Entrà al monestir el 1790, d’on fou mestre de capella del 1811 al 1853, amb moltes interrupcions degudes a la guerra del Francès i a la situació política. Cada vegada reorganitzà l’Escolania i la proveí de repertori en part original.

Del 1835 al 1844, durant l’exclaustració, restà sol a Montserrat amb el germà J. Capderrós i un escolà, i creà la Salve montserratina amb la seva alternança de cant pla i cant polifònic per manca dels versets d’orgue.

Blanch i Puig, Manuel

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 7 gener 1827 – 30 agost 1883)

Músic. Mestre de capella de Santa Maria de Mataró, va compondre música religiosa, per a veus i acompanyament instrumental.

És autor de dos graduals per a orquestra (1855-57), d’un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus.

La seva obra més destacada és la Missa de Glòria, popularitzada amb el nom de Missa de les Santes, per a quatre solistes, cor, orgue i orquestra, revisada i reorquestrada per Cristòfor Taltabull i Josep Soler i Sardà (1966).

Baucells i Prat, Josep

Deixa un comentari

(Roda de Ter, Osona, 1862 – Granollers, Vallès Oriental, 1926)

Escriptor. Es donà a conèixer amb el llibre de poemes Brots (1888), i dirigí, a Barcelona, el periòdic “El Obrero”, on es publicava els seus articles patriòtics radicals en llengua catalana.

Retirat per raons de salut a Roda de Ter (1890), on es dedicà a l’ensenyament, escriví un drama sobre Bac de Roda, L’hereu de la forca (1919), el llibre de poemes La barca d’or (1928), etc.

Baucells, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – Santpedor, Bages, segle XVIII)

Franciscà. Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor. Excel·lí en l’ensenyament.

En 1704 publicà un catecisme en català sota el títol de Font mística i sagrada del Paradís de la Iglésia, reeditat algunes vegades i aparegut dos anys més tard en versió castellana.