(Mataró, Maresme, 1849 – Catalunya, segle XIX)
Jesuïta. Essent provincial, féu construir diversos col·legis de l’orde, com els de Barcelona, València, Tortosa i Gandia. Introduí millores i ampliacions als estudis de noviciat.
Atengué l’acabament de l’observatori de Manila i féu iniciar la construcció del de l’Ebre.
Impulsà la publicació de gran nombre d’obres de jesuïtes pertanyents a l’antiga província d’Aragó.
(Mataró, Maresme, 1752 – 1831)
Escriptor. És autor d’una relació de l’atac i la crema de la capital del Maresme per les forces franceses, l’any 1808.
(Mataró, Maresme, 23 octubre 1957 – )
Dramaturg, enginyer i guionista de televisió. Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró.
D’ençà de la seva primera obra es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica.
La primera estrena professional arribà amb Estrips.
(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1895)
Argenter i orfebre. Obrí a Barcelona un establiment de joieria (1843).
Va dedicar-se a les joies tradicionals catalanes i especialment a la creació d’objectes religiosos (corona de la Mare de Déu de Montserrat -1881-, calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, etc).
El seu establiment fou continuat pels seus fills Francesc Cabot i Rovira (Mataró, Maresme, 1848 – Barcelona, 1918), Emili i Joaquim.
(Mataró, Maresme, 1782 – Barcelona, 1845)
Teòleg. Doctor en teologia i catedràtic del seminari de Barcelona.
Publicà tres opuscles polèmics sobre les pastorals del bisbe Fèlix Torres i Amat, entre els quals Algunas serias reflexiones sobre Jesucristo y sobre la carta pastoral del Ilmo. Sr. Don Félix Torres Amat, obispo de Astorga (1842).
(Mataró, Maresme, 1850 – 1917)
Arquitecte. Titulat el 1875, fou arquitecte municipal de Mataró, on hi construí diferents edificis, com el de la Caixa d’Estalvis i d’establiments religiosos.
En col·laboració amb l’enginyer Melcior de Palau, realitzà el pla de reforma i d’eixample de la ciutat (1878).
(Mataró, Maresme, 19 març 1941 – )
Arquitecte. Es graduà l’any 1966 a l’ETSAB, de la qual fou docent a partir del 1968.
El seu camp d’interès se centra en la definició dels continguts tècnics, constructius, d’ús, etc, que han de caracteritzar l’arquitectura pública, àmbit a que pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat.
Entre les obres realitzades en col·laboració amb Albert de Pineda des de l’any 1991 destaquen l’Hospital del Mar de Barcelona (1988-91, premi FAD), els poliesportius de Pineda de Mar (1989-95) i de Premià de Dalt (1990-93), l’escola primària i institut de Vilassar de Mar (1990-93, premi FAD), la piscina municipal de Granollers (1993-97), l’Escola Superior d’Enginyers de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona (1994-97) o la biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró (1997-99).
(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 28 novembre 1882)
Historiador i eclesiàstic. Nomenat protonotari apostòlic el 1862, el 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
És autor de Cronicón de Barcelona, Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia (1861), Historia general de la Religiosa y Militar Orden de los Caballeros del Temple (1882) i d’Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña, en 1713 y 1714 (1871-72), la seva obra més important i en la qual utilitza, sense gaire ordre ni sistematització de les referències bibliogràfiques, una gran quantitat de materials documentals, alguns dels quals perduts actualment.
(Mataró, Maresme, 1786 – Múrcia, 1844)
Matemàtic. Publicà una Artimética mercantil i un notable Curso completo de teneduría de libros por partida doble. Deixà inèdita una història del comerç.
(Mataró, Maresme, 1 desembre 1843 – Barcelona, 17 juliol 1906)
Contrabaixista, pianista i compositor. Féu concerts a Cuba (1865-74), a l’Argentina, al Paraguai (1886-91) i a les Filipines (1893-95).
Compongué danses i música d’església. És autor de Teoría musical (1875).
Dades dels Països Catalans 