(Barcelona, 28 juliol 1894 – Madrid, 2 octubre 1928)
Compositor. Fill d’Enric Granados. Es traslladà a Madrid el 1919.
Escriví Cinc cançons (1912), d’Apel·les Mestres, i nombroses obres escèniques amb text castellà.
(Tricio, Rioja, 24 gener 1809 – Madrid, 14 febrer 1898)
Entomòleg. Fill d’Ignasi Graells i Ferrer. Establert a Madrid, on obtingué una càtedra de medicina (1843), introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura.
Membre fundador de la Societat Entomològica de França, publicà estudis i tractats d’entomologia i ictiologia. Ajudà a propagar els ceps americans, estudià la fil·loxera.
És cèlebre pel seu descobriment i estudi de la papallona Graellsia isabellae, que pren nom d’ell i de la reina Isabel II de Borbó, a la qual la dedicà. Reglamentà la propagació dels mariscs i la pesca i cria de crustacis.
Entre les seves obres cal citar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España, y descripción y notas de algunas especies nuevas o poco conocidas (1846), Descripción de un lepidóptero nuevo (1852), Catálogo de los peces de las costas de Cataluña (1869), Zoografía de la animales vertebrados (1877), La philloxera vastratix (1881) i Acuicultura (1887).
(Pamplona, Navarra, 1726 – Carabanchel, Madrid, 19 agost 1793)
Militar, comte d’El Asalto i marquès de Grigny.
Després de lluitar a l’Havana per Carles III de Borbó, passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president (1776) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Fou capità general de Catalunya (1778-84 i 1784-89), es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu.
Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat (1787), inaugurat el 1788 amb el sainet al·lusiu al fet El café de Barcelona, de Ramón de la Cruz.
La seva imprevisió davant els Rebomboris del pa, que l’obligaren a refugiar-se a la Ciutadella, i el fet de reprimir-los d’una manera vacil·lant, en motivaren la destitució.
(Reus, Baix Camp, 3 maig 1827 – Madrid, 25 abril 1875)
Polític i empresari. Cosí de Cels Gomis i Mestre.
Fou repetidament diputat a Corts. Col·laborà amb el general Prim.
Impulsà la construcció del ferrocarril de Reus a Lleida.
(Barcelona, 25 juliol 1826 – Madrid, 3 octubre 1907)
Financer. Fill d’Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Casimir i Ignasi, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell.
Fou també un dels fundadors del Banco de Castilla (1871).
Fou el pare de Jaume Girona i Canaleta (Barcelona, 1856 – 1896) Banquer. Li fou concedit el comtat d’Eleta.
(Piera, Anoia, 1756 – Madrid, 19 octubre 1815)
Cirurgià i pedagog. El 1788 fou nomenat catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid.
Fou cirurgia de cambra del rei (1801) i acadèmic de la llengua.
Publicà El Conservador de los niños (1797).
(Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l’Exposició de València de 1867.
En 1878 s’instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d’estudis per Espanya.
Fou nomenat conservador de l’església d’Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l’Escola Nacional d’Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909).
(Lleida, 16 febrer 1892 – Madrid, 8 maig 1976)
Filòleg i gramàtic. Pertanyé al grup d’educadors de l’Institut-Escola de Madrid. Col·laborà amb Menéndez Pidal en el Centro de Estudios Históricos.
És autor d’importants treballs sobre fonètica, sintaxi i lexicografia i ha fer valuoses edicions crítiques d’autors clàssics espanyols i catalans.
Membre de la Real Academia Española (1961) i membre corresponent de l’IEC.
Obres destacades: Diccionario de sinónimos, un estudi del parlar lleidatà, aparegut a Miscel·lània Alcover, 1932; Curso superior de sintaxis española (1943), Elementos de fonética general (1950), Tesoro lexicográfico 1492-1627 (volum 1, 1960), Estudios de lenguaje infantil (1974).
(Salamanca, Castella, 1844 – Madrid, abril 1912)
Jurista i polític. Magistrat de l’audiència de Girona i governador civil de Barcelona.
Preocupat per la qüestió social, en la línia assenyalada per Lleó XIII, publicà, entre altres obres, La criminalidad en Barcelona y en las grandes poblaciones (1886), El anarquismo en España y el especial de Barcelona (1897) i Los problemas del trabajo y el socialismo (1897).
(Reus, Baix Camp, 1806 – Madrid, 1868)
Polític i economista. D’idees liberals, emigrà a França i s’establí a París, on va estudiar finances. En produir-se la revolta del 1832, va lluitar amb Espronceda i altres emigrats a les barricades de París.
Indultat el 1833, va retornar a Espanya. Col·laborà a “El Propagador de la Libertad” (1835-38). Conspirà (1836) per proclamar la Constitució del 1812.
Membre de la Unió Liberal, fou diputat a corts per Reus i director general de la Loteria i de la Casa de la Moneda.
És autor de Memorias sobre la reforma del sistema monetario (1861).
Dades dels Països Catalans 