(Barcelona, 26 novembre 1846 – Madrid, 15 abril 1877)
Escriptora. Col·laborà a la premsa madrilenya i escriví alguns llibres en castellà.
Morí d’accident.
Gassó i Ortiz, Blanca
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)
García-Ramal y Cellalbo, Enrique
(Barcelona, 27 juliol 1914 – Madrid, 30 novembre 1987)
Polític. Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona.
El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut. Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona.
Presidí el Sindicato Nacional del Metal (1948-51) i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya. En 1969-71 fou ministre-delegat de sindicats i en 1971-73 ministre de relacions sindicals.
Garcia i López, Francesc
(Barcelona, 1898 – Madrid, 1951)
Autor teatral. Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya (1923) -en col·laboració amb Lluís Millà– i Pels nostres fills (1923), que fou reeditada sovint.
Col·laborà en “La Escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius.
Garcia i Ferrer, Rafael
(Barcelona, 1899 – 1977)
Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea (València, 1873 – Madrid, 1955) Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.
Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.
Galli i Camps, Lleonard
(Tarragona, 1751 – Madrid, 1830)
Metge. Fou cirurgià militar i de cambra de Carles III de Borbó i professor al Colegio de Cádiz.
Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona. Ideà un seguit de llits i de cadires per als convalescents de fractures.
Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula… (1795) i Disertación.
Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia.
Galindo i de Vera, Lleó
(Barcelona, 28 setembre 1819 – Madrid, 12 abril 1889)
Escriptor i jurista. Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena (Andalusia).
S’establí a Madrid com a advocat (1860); fou diputat per Morella (1862) i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins (1868).
Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales (1863), Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia (1874) i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica.
Funes de Villalpando y Abarca de Bolea, Ambrosio
(Saragossa, Aragó, 1720 – Madrid, 1780)
Militar i comte de Ricla. Ascendit a tinent general, fou capità general de Catalunya (1767-72), on substituí el marquès de La Mina.
Més liberal que aquest, concedí a la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja (en canvi de 30.000 lliures per a obres públiques); restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir.
En 1772-80 fou secretari de guerra del govern de Carles III de Borbó.
La seva disposició sobre la realització de les quintes per sorteig provocà, a Barcelona, l’avalot de les Quintes (1773).
Fontanet, Salvador
(Catalunya, segle XVI – Madrid, 1633)
Polític. Regent del Consell d’Aragó a Madrid.
El 1625 fou enviat pel comte-duc d’Olivares al Principat per tal de persuadir els catalans d’acceptar el projecte de la Unió d’Armes. Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit.
Tot i la seva actitud reial, desaconsellà la separació del Principat dels comtats de Rosselló i Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans.
Fontana i Codina, Enric
(Reus, Baix Camp, 17 octubre 1921 – Madrid, 26 juny 1989)
Empresari i polític. Lluità a la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès.
Es llicencià en dret i regentà un important negoci familiar d’oli.
Entre altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç (1969-73).
Font i Masaguet, Salvador
(Igualada, Anoia, 23 juliol 1844 – Madrid, 9 desembre 1908)
Religiós agustí. El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines; el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde.
Erigí col·legis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell. Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid.
El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana.
Dades dels Països Catalans 