Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Hysern i Molleras, Joaquim

2 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany, 4 maig 1804 – Madrid, 14 març 1883)

Metge. Estudià al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, d’on fou professor.

A Madrid fou catedràtic del Colegio de San Carlos (1830), on introduí l’estudi racional de la fisiologia, i des del 1838 ensenyà fisiologia comparada a l’Ateneo. Fou conseller i inspector general d’instrucció de l’estat.

Instal·là un observatori astronòmic i féu importants observacions meteorològiques. Fou un entusiasta propagador de l’homeopatia.

Publicà, entre altres obres, La filosofía médica reinante (1848).

Francesc de Paula van Halen i Gil

Halen i Gil, Francesc de Paula van

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 13 març 1814 – Madrid, 11 novembre 1887)

Pintor. Format a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Josep Aparicio.

Publicà col·leccions de litografies, entre les quals El museo militar, Museo histórico español, Panorama artístico universal, etc.

Entre els seus quadres, la major part de tema històric, cal esmentar Muerte de don Álvaro de Luna, Guzmán el Bueno, etc.

Guiu i Martí, Estanislau

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 setembre 1850 – Madrid, 30 juliol 1940)

Militar i escriptor. Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells.

De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d’artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional.

Ascendit a capità l’any 1882, va ésser nomenat professor de l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L’èxit del llibre li valgué l’ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel.

També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92).

Guerra del Río, Rafael

1 Resposta

(Las Palmas de Gran Canaria, 27 abril 1885 – Madrid, 2 novembre 1955)

Polític republicà. Residí a Barcelona des del 1904, on estudià dret i prestà suport a Lerroux.

Encapçalà els Jóvenes bárbaros i formà part de la redacció de “La Rebeldía”, immediatament abans de la Setmana Tràgica (1909). Després fou un dels advocats defensors dels acusats del Partit Radical.

Fou diputat provincial (1910-15) i diputat a corts en els anys 1931-36. Ministre d’obres públiques entre 1931-34 i el 1935.

Güell i Renté, Josep

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 10 setembre 1818 – Madrid, 19 desembre 1884)

Polític i folklorista. Fill d’un emigrant català.

Passà a Barcelona el 1835, es doctorà en lleis (1838) i deu anys més tard es casà amb la infanta Josefa, germana del rei Francesc d’Assís. Partidari d’Espartero i d’O’Donnell, fou desterrat a França, juntament amb Castelar i Prim.

Després de la revolució del 1868 intervingué en la vida política del país i, ja en plena restauració monàrquica, fou elegit senador per la Universitat de l’Havana (1878).

Autor, entre altres obres, de Leyendas americanas (1856) i Leyendas de Montserrat (1866).

Grau i Solà, Jordi

4 Respostes

(Barcelona, 27 octubre 1930 – Madrid, 26 desembre 2018)

Director cinematogràfic. Es va formar al Centro Sperimentale della Cinematografia e Roma.

Els seus primers films, Noche de verano (1962), El espontáneo (1963) i Una historia de amor (1966), s’acrediten per una visió estilitzada de la realitat espanyola, mentre que Acteón (1965) desenvolupa un tema místic.

Entre els seus films posteriors cal esmentar No debe profanarse el sueño de los muertos (1974), premiada al Festival de Sitges, La trastienda (1975), La siesta (1976), Cartas de amor de una monja (1978), El timbaler del Bruc (1981, estrenada en català) i La punyalada (1989), sobre l’obra homònima de Marià Vayreda, amb que guanyà el 1990 el premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

Grassi i Tecchi, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 1818 – Madrid, 13 gener 1886)

Músic. Germà d’Àngela. Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona.

A divuit anys guanyà la plaça d’oboè a l’orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona.

Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, i on fou oboista de la capella Reial de Madrid i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid.

Escriví l’òpera Il proscrito di Altemburgo (1834) i una peça per a quatre orquestres (1852).

Grases i Riera, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 abril 1850 – Madrid, 12 febrer 1919)

Arquitecte. Titulat el 1878 a Barcelona, es traslladà a Madrid, on exercí la carrera.

Entre els seus nombrosos projectes, alguns de premiats, cal d’esmentar-ne un d’urbanístic per a Madrid.

En aquesta ciutat féu les seves millors obres: el palau de l’ambaixada d’Itàlia, l’actual Banco Español de Crédito i el monument a Alfons XII de Borbó del parc del Retiro.

Granell i Forcadell, Miquel

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià, 4 març 1865 – Madrid, 8 agost 1936)

Pedagog. Director del col·legi de sords-muts i de cecs de Madrid.

Escriví, entre altres, Historia de la enseñanza de la palabra a los sordomudos en España (1910) i Profesiones a que pueden dedicarse los sordomudos según su estado intelectual y su posición social (1911).

Grandia i Fígols, Marià

Deixa un comentari

(Vallcebre, Berguedà, 1864 – Madrid, 24 febrer 1929)

Filòleg i eclesiàstic. El seu nom real era Marià Grandia i Soler.

Fou catedràtic del seminari de Solsona i director del col·legi de Sant Carles. Estudià, posteriorment, filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i filologia a Alemanya.

El 1906 obtingué una càtedra de llatí a l’Institut de Còrdova, any en què fou nomenat vicepresident de la secció filologico-històrica del I Congrés de la Llengua Catalana.

Col·laborador de “Lo Pensament Català”, “La Renaixensa”, etc, és autor de la Gramàtica etimològica catalana (1901), de la Fonètica semític-catalana (1903), de la Gramàtica preceptiva catalana (1905) i de Formació de la paraula catalana (1906).