Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

57 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 33,85 km2, 674 m alt, 2.695 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia. El terme és accidentat per la serra de Queralt i drenat per la capçalera del Gaià (altiplà de Santa Coloma).

L’agricultura és gairebé tota de secà: cereals, ametllers i vinyes. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria de la construcció (formigó) i tèxtil (cotonera i de fibres artificials). Pedreres.

pobl_santa_coloma_queraltLa vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l’església arxiprestal de Santa Coloma és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb un robust campanar (segle XVII) i conté un magnífic retaule d’alabastre, obra de Jordi Joan (1387); el palau dels comtes de Santa Coloma, edifici massís i fortificat, està en bastant bon estat i s’hi realitzen diversos actes culturals. Als afores hi ha l’antic convent de Santa Maria de Bell-lloc, on hi han els sepulcres dels senyors de Santa Coloma.

L’origen de la població es troba en el castell de Queralt que fou el centre de la baronia de Queralt i, a partir del 1599, del comtat de Santa Coloma.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys, la caseria i antigua quadra del Codony, l’antic terme de la Torre d’En Bord i la masia i antic poble d’Almenara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural – Escola Cor de Roure – Club Atlètic

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

14 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 31,84 km2, 173 m alt, 251 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vall alta de la Muga, al sector occidental de la comarca.

Economia agrícola de secà (cereals, vinya, farratges i olivera). Boscos d’alzines sureres. Ramadera de cria de bestiar. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la Muga. L’església parroquial de Sant Llorenç és d’origen romànic; restes de les muralles (conserva 4 grans torres i els tres portals) i de l’antic castell de Sant Llorenç (a fora del poble); pont Vell medieval, de tres arcades, sobre la Muga.

Durant la Guerra Gran (1794) tingueren lloc les batalles de Sant Llorenç de la Muga. Fou el centre de la baronia de Sant Llorenç de la Muga.

El municipi comprèn, a més, la farga de Sant Sebastià, l’església i veïnat de Palau i els veïnats de Calmatges, l’Encontrella, Riberada d’Amunt i Riberada d’Avall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Celoni (Vallès Oriental)

34 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 65,23 km2, 152 m alt, 17.588 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’esquerra de la Tordera i a les vores del seu afluent el Pertegàs, entre el Montseny i el Montnegre, al nord-est de Granollers, al límit amb la comarca de la Selva. Boscos de pins, alzines, roures, faigs, etc.

Alternen els conreus de secà (cereals i vinya) amb els de regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i ovina; granges avícoles. Important activitat industrial: tèxtil, química, de la construcció, sidero-metal·lúrgica, de derivats de la fusta, extractiva i alimentària. Àrea comercial de Granollers.

La vila és a l’esquerra de la Tordera; església parroquial gòtica, a la façana de la qual, al segle XVIII, és feren uns importants i sumptuosos esgrafiats d’estil barroc; capella de Sant Erasme; el 1984 fou inaugurat el Museu de Geologia. Fou el centre del priorat de Sant Celoni i el 1319 els hospitalers hi establiren la comanda de Sant Celoni.

El municipi comprèn, també, el poble de la Batllòria, els pobles rurals de Pertegàs, Montnegre, Fuirosos, Vilardell i Olzinelles, l’església de Santa Maria de Montnegre i el santuari del Puig de Bellver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball de Gitanes – Centre Excursionista – Club Ciclista

Rourell, el (Alt Camp)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 2,32 km², 114 m alt, 369 hab (2017)

0alt_camp(o el Raurell)  Situat al límit amb el Tarragonès i a la dreta del Francolí, entre aquest riu i el Glorieta, poc abans de llur confluència, al sud-oest de la comarca. El territori, molt reduït, és pla i conreat gairebé íntegrament.

Més de les dues terceres parts són de regadiu (principalment avellaners, però també amb vinyes i oliveres), que aprofita bàsicament l’aigua del Francolí. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Els efectes negatius de la crisi del sector de l’avellana es feren notar en el nombre d’habitants a partir del decenni del 1960.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, reedificada al segle XVII, i per l’antic casal dels barons de Vallgornera (anomenat el Castell). Al segle XII fou el centre templer de la comanda del Rourell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ripoll (Ripollès)

127 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Ripollès (Catalunya): 73,71 km2, 691 m alt, 10.611 hab (2017)

0ripolles

Situat a la confluència del Ter amb el Freser; el seu terme fou de molt poca extensió fins que li fou annexionada la Parròquia de Ripoll el 1976. El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Sant Amanç, mentre que el de ponent ho és pel puig del Catllar.

L’agricultura s’hi troba en franca regressió davant la pressió urbanística i industrial; s’hi conreen sense regar, cereals d’hivern i moresc, a més hi són abundants els prats per al bestiar. Ramaderia de bestiar boví (aprofitament de la llet) i oví. És una població d’antiga tradició industrial, gràcies a l’explotació del carbó, del ferro i de la fusta, així com a l’energia hidràulica, esdevingué, al segle XIX, un important centre metal·lúrgic; ja havia assolit importància durant els segles XVI-XVIII amb la indústria d’armes i de claus. Aquesta tradició industrial, malgrat el tancament de nombroses empreses, continua representada en l’actualitat amb fàbriques del sector tèxtil i metal·lúrgic. Constitueix un destacat nucli comercial i turístic, gràcies en part a la seva localització dins la ruta del romànic català i dels Pirineus.

La vila és a la mateixa confluència del Ter i el Freser, centrada a l’entorn del famós monestir de Ripoll; fou seu d’un important mercat, i destacà també per la manufactura d’armes (fou un dels centres més importants d’Europa). La decadència d’aquesta indústria a partir del 1794 (quan el centre de producció passà a Astúries) motivà també la decadència de la vila.

Ocupada pels francesos durant la guerra dels Segadors i la guerra del Francès. Durant la primera guerra Carlina un destacament de la Milícia Nacional Voluntària del general Manuel de Llauder assaltà i cremà el monestir. Els carlins tornaren a ocupar la vila el 1839, i la destruïren gairebé per complet. La recuperació posterior vingué afavorida per la industrialització i l’arribada del ferrocarril. Al segle XIV la vila havia esdevingut cap de la vegueria de Ripoll, incorporada aviat a la de Camprodon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista – Museu Etnogràfic

Rialp (Pallars Sobirà)

21 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 63,30 km2, 725 m alt, 666 hab (2017)

0pallars_sobira(o Rialb de Noguera)  Situat a la rodalia de Sort, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la seva confluència amb el riu de Berasti. El terme és molt accidentat.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates) i farratges, que ocupen gran part de la superfície agrícola. Ramaderia de bestiar boví. Explotació forestal, que permet una indústria de la fusta (serradores). Hi ha una central hidroelèctrica. Indústria hotelera i turística, beneficiades per la proximitat de les estacions d’esports d’hivern de Llessui i Portainé. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Experimentà un creixement demogràfic d’ençà del 1981, quan arribà al seu mínim del segle XX (375 h).

La vila es troba sota el turó on hi ha les restes de l’antic castell de Rialp, a la dreta de la Noguera Pallaresa; el seu carrer major és porticat; l’església parroquial és dedicada a santa Maria de Valldeflors. El quarter de Rialp fou el centre de la baronia de Rialb.

El terme comprèn, també, els pobles de Beraní i de Roní i l’antic castell de Malavella. L’any 1969 li fou annexat l’antic terme de Surp, amb el santuari de la Muntanya i les restes de l’antic monestir d’Oveix.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Festival de Música

Puig-reig (Berguedà)

25 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 45,75 km2, 455 m alt, 4.086 hab (2017)

0berguedaSituat al sector més meridional de la comarca, al límit amb el Bages, el terme s’estén a banda i banda del Llobregat, és accidentat i en gran part cobert de bosc.

L’agricultura és de secà: conreus de tipus mediterranis (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Ara bé, la principal font econòmica del municipi és la indústria, especialment la tèxtil; activitat desenvolupada des de mitjan segle XVII; compta amb diverses colònies industrials localitzades al llarg del Llobregat: can Marçal, can Ponç, colònia Vidal, l’Ametlla de Merola, etc. Altres indústries complementàries són l’alimentària, de la fusta i de construccions metàl·liques. Àrea comercial de Manresa.

El poble és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Puig-reig, que esdevingué el centre de la comanda de Puig-reig, i on hi ha l’església parroquial de Sant Martí, romànica.

El municipi comprèn, a més, el veïnat del Grapal, les esglésies de Sant Marçal, Sant Andreu de can Pallot, el Carme de Periques, les ermites de Sant Miquel de la Cortada i de Sant Joan Degollaci, l’antiga quadra del Soler de Geumar, la masia de Madrona; hi havia hagut l’antic monestir de Sant Julià de Puig-reig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Polifònica – Institut

Pontós (Alt Empordà)

8 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,66 km2, 94 m alt, 240 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb el Pla de l’Estany, entre la riera d’Àlguema, subafluent de la Muga, i l’esquerra del Fluvià. Hi ha boscs de pins, roures i alzines.

Agricultura predominantment de secà: s’hi conrea blat, userda i blat de moro; al regadiu, s’hi troben hortalisses i arbres fruiters. Ramaderia de bestiar porcí i boví. Indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble és a la plana entre dues elevacions on s’aixequen, al nord, la torre de l’Àngel, i, al sud, el castell de Pontós (al voltant del qual s’ha format el veïnat del Castell de Pontós) que fou el centre de la baronia de Pontós. Església parroquial de Sant Martí. El 1795 durant la Guerra Gran hi tingué lloc la batalla de Pontós.

Dins el terme també hi ha el poble de Romanyà de Besalú i la caseria de la Pobla de Pontós.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pera, la (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,54 km2, 93 m alt, 457 hab (2017)

0baix_empordaSituat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès.

S’hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d’embotits) i una bòbila (rajoles). Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l’església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l’aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palafolls, baronia de

1 Resposta

(Maresme, segle XII – segle XIV)

Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda (des de la Tordera a Caldetes), i era esmentat amb el nom de Palatiolum. A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes.

El seu nét Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera. Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià posteriorment el nom pel de Malgrat.

El 1381 Guillem de Palafolls vengué el castell i la jurisdicció al rei Pere III el Cerimoniós i adquirí el lloc d’Ariza (Aragó); els Palafolls aragonesos es cognomenaren, després, Palafox i foren marquesos d’Ariza.

Hi hagué diversos conflictes amb els Cabrera i el 1382 es resolgueren definitivament amb la venda del castell a Bernat IV de Cabrera, el seu senyor major; els Cabrera detingueren des d’aleshores la plenitud de jurisdicció. El 1471, durant la guerra contra Joan II, la baronia fou atribuïda pel rei a Bertran d’Armendaris, i posteriorment retornà als Cabrera.

Les aigües de la Tordera, aprofitades amb sèquies i valls, servien per a regar les terres i per als molins bladers, paperers i drapers que s’hi establiren en emfiteusi, monopoli de la baronia. Aquesta tenia notaria pròpia, batlle, saigs i jutge ordinari, i la farga de destret (actual nucli de les Ferreries). L’activitat comercial marítima fou important al segle XV a través del carregador de la platja de la Vilanova.