Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Àger, vescomtat d’

41 Respostes

(Catalunya, segle XII – segle XV)

Jurisdicció senyorial, creada per l’any 1132. El territori fou pres pel comte d’Urgell i per Arnau Mir de Tost poc temps després del 1030. Fou reprès pels àrabs i conquerit definitivament cap al 1047 pel mateix Arnau Mir. Ermengol V d’Urgell creà un vescomtat del Baix Urgell en intentar la reconquesta de Balaguer el 1094.

El primer vescomte fou Guerau Ponç II nét d’Arnau Mir, que ho era de Girona. En el testament de 1132 ja era anomenat vescomte d’Àger.

El 1187, el territori comprenia des de la Noguera Pallaresa fins a la Noguera Ribagorçana i del Segre al Montsec, fins a Corbins.

Amb Ponç I d’Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera, el vescomtat d’Àger passà als comtes d’Urgell (1236).

El 1413 el títol es refongué amb la corona, quan el comte d’Urgell Jaume II el Dissortat fou desposseït dels seus títols.

Abella, baronia d’

3 Respostes

(Pallars Jussà, segle XII – )

Jurisdicció senyorial creada el s XII. Comprenia Abella de la Conca, amb el castell baronal i els llocs de la Torre d’Eroles, Bóixols, la Rua i Sant Romà d’Abella.

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV.

A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran; el 1817 fou confirmada com a títol del regne.

Vilassar de Dalt (Maresme)

21 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,86 km2, 142 m alt, 8.961 hab (2017)

0maresme(o Sant Genís de Vilassar)  Accidentat per la serra de Sant Mateu, als vessants de la Serralada Litoral.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), amb clar predomini de les explotacions agràries petites i de regadiu (hortalisses, flors i patates). Important indústria (tèxtil, del metall, química, de la fusta, etc). Estiueig. Àrea comercial de Mataró.

La vila és al peu del sector muntanyós, presidit per la massa del castell de Vilassar, gòtic, restaurat modernament, declarat monument històrico-artístic el 1931, fou centre de la baronia de Vilassar; l’església parroquial de Sant Genís, obra gòtica tardana (1511), fou destruïda el 1936, ha estat en part reconstruïda; interessant Museu de Malacologia (1967) i Museu Arqueològic Municipal (1961). Recinte megalític de can Boquet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vidreres (Selva)

9 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,05 km2, 93 m alt, 7.652 hab (2017)

0selvaSituat a la plana selvatana i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.

Agricultura de secà (cereals i patates); hi predominen les explotacions agràries d’extensió petita o mitjana. Ramaderia ovina, porcina i, sobretot, bovina. Indústria alimentària (important la lletera), de la construcció i d’elaboració del suro. La proximitat de la Costa Brava ha afavorit el desenvolupament econòmic. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona.

La vila és a l’esquerra de la riera de Vidreres, afluent de la de Sils; l’església parroquial de Santa Maria (l’edifici actual és del segle XVIII) havia estat possessió del monestir de Breda. Fora vila hi ha les restes de l’antic castell de Vidreres o de Sant Iscle de Vidreres, centre de la batllia de Vidreres del vescomtat de Cabrera.

El terme comprèn també el poble de Caulès de Vidreres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallfogona de Ripollès (Ripollès)

20 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 39,20 km2, 956 m alt, 204 hab (2017)

0ripollesSituat sobre la riera de Vallfogona, al peu de les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al límit amb la Garrotxa. Molt accidentat.

S’hi conreen blat, moresc, patates i farratge. Ramaderia (bestiar boví). Guixeres.

La vila és al vessant dret de la riera de Vallfogona; la població antiga era adossada al castell de Vallfogona, dit la Sala, modernament s’ha desplaçat vers la moderna carretera i el santuari marià de la Salut de Vallfogona, actual parròquia.

El lloc formà part de la baronia de Milany, dita posteriorment també baronia de Vallfogona i el 1600 fou el comtat de Vallfogona.

El municipi comprèn, a més, el castell de Milany, el santuari de Santa Magdalena de Cambrils, l’església de Santa Cecília de Ragort i el veïnat de Puigsec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

59 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 65,93 km2, 31 m alt, 11.516 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la Costa Brava, en un terreny pla que fou dessecat a partir del segle XVIII (antic estany de Torroella), a la desembocadura del riu Ter, accidentat pel massís de Montgrí al nord. La costa és baixa i sorrenca al sector meridional (platja de Pals) i abrupta i escarpada al septentrional.

Alternen els conreus de cereals, vinya i olivera amb els conreus hortícoles i de fruiters, a més d’un petit sector, el mas Pla, dedicat al conreu de l’arròs. Predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de la construcció. Gran activitat hotelera con a nucli turístic, sobretot a l’Estartit, que n’ha desplaçat la tradicional activitat pesquera. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila és a l’esquerra del Ter; el nucli antic es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, gòtica (segle XV), amb façana del segle XVIII, i del castell o palau de Torroella, dit el Mirador; notables casals gòtics i renaixentistes i restes de la muralla medieval, amb una porta d’entrada. Fou centre de la baronia de Torroella.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sobrestany, la caseria de la Bolleria, el santuari de Santa Caterina, l’antic monestir de Càrcer, els antics castells de Montgrí (començament del segle XIV), inacabat i de Rocamaura i el jaciment arqueològic de la Fonollera. Davant la costa, hi ha les illes Medes, conjunt natural protegit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torres de Segre (Segrià)

7 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 50,61 km2, 119 m alt, 2.225 hab (2017)

0segriaSituat al sud-oest de Lleida, en un terreny pla a banda i banda del Segre. Pantà d’Utxesa.

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (fruiters, hortalisses i cereals) sobre els de secà (oliveres i cereals), gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal d’Aragó i Catalunya. Predominen les explotacions agràries d’extensió petita i mitjana. Ramaderia bovina, de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; hi ha encara restes de l’antic castell de Torres; l’església parroquial de l’Assumpció és un ampli edifici neoclàssic. El 1289 els templers hi establiren la comanda de Torres de Segre.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme i actual santuari de Carassumada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torredembarra (Tarragonès)

28 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,71 km2, 15 m alt, 15.726 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, on hi ha la platja de Torredembarra, d’arena fina, a l’esquerra del Gaià, en un terreny pla, pocs quilòmetres a l’est de Tarragona.

L’agricultura, molt important temps enrere, ha disminuït a causa de la forta urbanització del terme. La indústria s’hi troba molt diversificada; les principals són la tèxtil, la de la construcció, la sidero-metal·lúrgica i la química. El gran motor de l’economia local és, però, el turisme; hi ha gran nombre d’urbanitzacions, apartaments i establiments hotelers, tot al llarg de la costa. Aquest recurs econòmic ha fet que hi hagués un increment demogràfic des de principi del decenni del 1960. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a 1 km de la mar; castell de Torredembarra, renaixentista (principis del segle XVII), centre de la baronia de Torredembarra; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, la vil·la romana dels Munts i el poble i antic castell de Clarà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Tírvia (Pallars Sobirà)

12 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 8,50 km2, 991 m alt, 141 hab (2017)

0pallars_sobiraSituat a l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb els seus afluents, la Noguera de Cardós i el de Burg, envoltat de muntanyes.

Agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme i comerç. Àrea comercial de Tremp.

La vila es troba al caire d’un replà del serrat del Farro, damunt mateix el riu de Glorieta; l’església arxiprestal de Sant Feliu, neoromànica, és esmentada ja el 839. El castell de Tírvia (esmentat ja el 1120) fou el centre del quarter de Tírvia, del vescomtat de Castellbó.

El municipi comprèn també les caseries de la Bana i de Terveu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Térmens (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 27,54 km2, 208 m alt, 1.442 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, en un terreny pla, a l’esquerra del Segre.

Agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Segre i del canal d’Urgell; s’hi cultiva principalment cereals (blat i ordi), vinya, olivera, ferratges i fruiters. La ramaderia és important i condiciona en part la producció agrícola; bestiar porcí, oví i boví; granges de conills i d’aviram. Petita indústria alimentària (premses d’oli) i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; església parroquial de Sant Sebastià. El 1283 els hospitalers hi establiren la comanda de Térmens.

Dins del terme municipal hi ha la central tèrmica de Tèrmens.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques