Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Pera, la (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,54 km2, 93 m alt, 457 hab (2017)

0baix_empordaSituat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès.

S’hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d’aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d’embotits) i una bòbila (rajoles). Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l’església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l’aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Palafolls, baronia de

1 Resposta

(Maresme, segle XII – segle XIV)

Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda (des de la Tordera a Caldetes), i era esmentat amb el nom de Palatiolum. A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes.

El seu nét Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera. Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià posteriorment el nom pel de Malgrat.

El 1381 Guillem de Palafolls vengué el castell i la jurisdicció al rei Pere III el Cerimoniós i adquirí el lloc d’Ariza (Aragó); els Palafolls aragonesos es cognomenaren, després, Palafox i foren marquesos d’Ariza.

Hi hagué diversos conflictes amb els Cabrera i el 1382 es resolgueren definitivament amb la venda del castell a Bernat IV de Cabrera, el seu senyor major; els Cabrera detingueren des d’aleshores la plenitud de jurisdicció. El 1471, durant la guerra contra Joan II, la baronia fou atribuïda pel rei a Bertran d’Armendaris, i posteriorment retornà als Cabrera.

Les aigües de la Tordera, aprofitades amb sèquies i valls, servien per a regar les terres i per als molins bladers, paperers i drapers que s’hi establiren en emfiteusi, monopoli de la baronia. Aquesta tenia notaria pròpia, batlle, saigs i jutge ordinari, i la farga de destret (actual nucli de les Ferreries). L’activitat comercial marítima fou important al segle XV a través del carregador de la platja de la Vilanova.

Organyà (Alt Urgell)

30 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 12,53 km2, 558 m alt, 801 hab (2017)

0alt_urgellSituat a la dreta del Cabó i del Segre, prop del seu aiguabarreig, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, al peu de les serres de Sant Joan i de Prada i de la muntanya de Santa Fe d’Organyà, al sud de la Seu d’Urgell.

Els principals conreus de secà són els cereals i la vinya, seguits per l’olivera. El regadiu és possible gràcies als regatges derivats de la font Bordonera, i es dedica principalment a prats per al bestiar. Té importància la ramaderia (vaquina, per a aprofitament de la llet). Explotació forestal (pinassa, pi roig, pi negre); hi ha serradores. Indústria hotelera. Subàrea comercial de la Seu d’Urgell, dependent de Lleida. És el centre de la Ribera d’Organyà.

La vila és a la dreta del Segre. Celebra tradicionalment mercat i fires de bestiar. A l’església de Santa Maria s’hi establi el priorat d’Organyà. Al segle XV figura com a quarter d’Organyà del comtat de Castellbó. A la rectoria d’Organyà fou trobat el manuscrit de les anomenades Homilies d’Organyà.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Santa Fe d’Organyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club de Futbol

Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre)

62 Respostes

Municipi i cap comarcal de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 45,12 km2, 38 m alt, 5.625 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la dreta de l’Ebre, a la cubeta de Móra. El relleu és accidentat, a ponent, pels contraforts nord-est de la serra de Cavalls, i a part de l’Ebre, el rega el riu Sec. La superfície no conreada és ocupada en la major part per garriga i pasturatges, amb claps de bosc i petits sectors d’arbres de ribera i canyars.

L’economia local es basa en la indústria (alimentària -oli-, química -sabons- i materials per a la construcció) i el comerç (fira de Primavera, al maig), amb el complement de l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), de regadiu, que són possible gràcies als regatges derivats de l’Ebre, i es destinen sobretot a hortalisses i arbres fruiters; i la ramaderia  i l’avicultura. Centre d’àrea comercial, constitueix un centre agrari amb funcions industrials i comercials.

pobl_moraLa vila és a la dreta de l’Ebre, al vessant d’un turó coronat per les restes (muralles i torres) de l’antic castell de Móra, d’origen islàmic. S’hi destaquen, al nucli antic, algunes cases pairals, i a la part moderna, el pont sobre l’Ebre. L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista; resta l’antic convent de franciscans. A la vila nova s’aixeca l’important pont sobre l’Ebre, bastit al començament del segle XX i refet després de la guerra civil.

Alfons I el Cast donà la baronia de Móra, que centrava el castell, a Guillem de Castellvell el 1174, que després passà a formar part del comtat de Prades. El 1840 fou desmembrat del municipi el terme dels Masos de Móra o Móra la Nova.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jeroni, del segle XVIII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

24 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 102,79 km2, 1.471 m alt, 247 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat en un replà, a la regió del Baridà des de les crestes secundàries del Pirineu fins a la plana a la dreta del Segre, davant la serra de Cadí, amb pics com la tossa plana de Lles (2.916 m alt). Una bona part del terme és coberta de bosc, prats i estanys.

Conreus de secà: sègol, civada i patates. Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d’alta muntanya; oví i porcí. Pertany a l’àrea comercial de Puigcerdà, i també a la subàrea de la Seu d’Urgell. La població tendeix a disminuir.

El poble és situat en un coster oriental a migjorn, al peu de les restes de l’antic castell de Lles, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere. Era el centre de la senyoria de Lles, que comprenia la vall de la Llosa.

El municipi comprèn, també, els pobles de Travesseres, Coborriu de la Llosa, Viliella, Músser i Arànser, els despoblats de la Llosa, el Vilar de Lles, Embret, Cortaus, Sallent i el Serrat, alguns masos importants, el balneari de Senillers i l’antic de Caldes de Músser, el santuari dels Àngels de Viliella i el refugis no forestals de la Pera (estanys de la Pera) i Cap-de-rec. el 1966 li fou annexat el municipi de Músser i Arànser.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Estació d’esquí

Llers (Alt Empordà)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,28 km2, 142 m alt, 1.210 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’aiguabarreig de la Muga amb el riu Manol, al nord-oest de Figueres. Terreny suaument accidentat i cobert en part de suredes.

Agricultura de regadiu i de secà (blat, userda, blat de moro, amb conreus intercalats d’olivera), complementada per l’avicultura i activitats industrials derivades de l’agricultura. Pedreres de calcàries. Àrea comercial de Figueres. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

La vila és al vessant d’un serrat coronat per les ruïnes (torres i muralles) de l’antic castell de Llers; l’església parroquial és dedicada a sant Julià i santa Basilissa, i és obra dels segles XVII-XVIII. Fou el centre de la baronia de Llers.

El terme també comprèn els ravals del Poblenou de Llers, Llagostera, Masvidal i la caseria dels Hostalets de Llers.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

18 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 118,99 km2, 542 m alt, 1.189 hab (2016)

0terra_alta

Situat entre els rius d’Algars i Canaleta, afluent per la dreta de l’Ebre, al vessant meridional de la serra de Pesells, al sud-oest de Gandesa, al límit amb el Matarranya. Relleu accidentat pels ports de Beseit, excepte la vall d’Horta, situada al nord de la vila. Boscos d’alzines, roures i pins.

Hi predomina l’agricultura de secà (principalment vinya i en segon lloc oliveres), base de l’economia local, hi ha una part de conreus de regadiu (horta), complementada per la ramaderia (porcina i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura, de la fusta i tèxtils. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tortosa. La població, amb tot, ha disminuït des de l’inici del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és dalt d’un turó, s’hi destaquen la plaça Major, porticada, amb la Casa de la Vila, renaixentista, i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. El castell d’Horta fou donat el 1177 als templers, que hi establiren la comanda d’Horta. Hi va residir, de jove (1898-99 i 1909), Pablo Picasso.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic convent franciscà de Sant Salvador d’Horta, les caseries dels Pesells i les Montcades i el despoblat de Ferres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Foixà (Baix Empordà)

24 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 18,80 km2, 85 m alt, 309 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a la dreta del riu Ter, al límit amb el Gironès, al nord-oest de la Bisbal d’Empordà. Dins el terme neix la riera de Foixà, que aflueix al Daró per l’esquerra, al terme de Fontanilles. La zona forestal és ocupada per alzines, pins, garrigues i bruc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, patates i vinya), complementada per la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és dividit en dos sectors, un al nord, on hi ha l’església parroquial de Sant Joan, gótico-tardana, i l’altre al sud, en un turó coronat per l’antic castell de Foixà, monument històrico-artístic, que conserva una torre circular i una capella del segle XIII. Fou centre de la baronia dita varvassoria de Foixà, dins el comtat d’Empúries. El 1395, prop del castell, mentre caçava, morí el rei Joan I de Catalunya.

El municipi comprèn també els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Flix (Ribera d’Ebre)

28 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 116,90 km2, 47 m alt, 3.677 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat en un gran meandre de l’Ebre, a la Depressió Central, al peu de la serra de la Fatarella, estenent-se a banda i banda del riu. El terreny és abundant en vegetació natural, especialment pinedes.

Tradicionalment l’agricultura ha estat l’activitat econòmica principal; s’hi conreen, de secà, vinya, gra, ametllers i, sobretot, oliveres. Al regadiu, aprofitant les aigües de l’Ebre, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, boví, porcí, cavallí i cabrum. La indústria, però, és l’activitat econòmica que ocupa una part més gran de la població activa (electroquímica, metal·lúrgica, construcció, confecció, arts gràfiques). També hi ha l’embassament de Flix, amb la central elèctrica de Flix. El municipi té una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat a partir del 1980.

La vila és al lloc de més estrangulament d’un pronunciat meandre de l’Ebre; es va formar al voltant del castell de Flix, esmentat ja el 1154, avui en ruïnes; l’església parroquial de Santa Maria és d’estil gòtico-tardà. Ja fora del meandre hi ha la colònia fabril (la Fàbrica) i dos barris nous: els Comellarets i la Bantonella. L’any 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic de l’Ebre.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Vingalis, el despoblat del Mas de Flix i el santuari del Remei de Flix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut

Dosrius (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 40,73 km², 147 m alt, 5.154 hab (2016)

0maresme

Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d’Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d’aiguamolls anomenada l’estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat.

L’agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l’estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l’antic castell de Dosrius, bastit a l’indret d’un antic poblat ibèric; hi destaca també l’església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d’estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques