Joan, Jordi

(Messina, Grècia, segle XIV – Tarragona ?, després 1406)

Escultor. Venut com a esclau a Barcelona, fou comprat per l’escultor Jaume Cascalls, de qui fou deixeble i ajudant. En morir aquest, s’emancipà i canvià el seu nom primer, Jordi de Déu, pel de Jordi Joan.

El 1363 apareix treballant a Poblet amb el seu mestre i amo, el 1377 era a Cervera (sepulcre de Ramon Serra el Major, i un retrat a la capella de Sant Martí, a l’església de Santa Maria).

El 1385 fou nomenat escultor de Tarragona, on contractà pel seu compte el retaule de Vallfogona de Riucorb. Realitzà el retaule de Sant Llorenç a Santa Coloma de Queralt (1386-87) i, entre 1380 i 1391, les tombes del rei Joan I, de les seves mullers i fills i de la infanta Joana d’Empúries a Poblet.

Féu els capitells d’una ala del claustre de Ripoll (1390), les creus de terme de Montblanc i Santa Coloma de Queralt (1393 i 1402) i el 1400 cobrà la decoració de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Se li atribueix també la decoració de la tanca del cor i de l’escala del púlpit de la seu de Barcelona.

Estilísticament fou influenciat pel seu mestre, però el caracteritzà una estilització major, sempre decorativa i potser una menor intensitat psicològica en el retrat.

Deixà dos fills, també escultors, Antoni i Pere Joan.