Arxiu d'etiquetes: Itàlia (nascuts a)

Boscolo, Alberto

Deixa un comentari

(Càller, Sardenya, Itàlia, 22 agost 1920 – Roma, Itàlia, 20 agost 1987)

Historiador. Catedràtic d’història medieval a la universitat de Càller (1959). Ha promogut les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ha publicat molts estudis sobre política, societat i economia en els segles XIV i XV, com: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo (1953), La politica italiana di Ferdinando I d’Aragona (1954), Medioevo aragonese (1958), La politica italiana di Martino il Vecchio (1962), Il feudalesimo in Sardegna (1968), Sibilla di Fortià, regina d’Aragona (1969), Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere “el Cerimoniós” (1975), I catalani nel Mediterraneo nel Basso Medioevo: aspetti e problemi (1983).

Blanca de Tarent

3 Respostes

(Itàlia, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Dama. Fou la primera muller de l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries, fill del rei Jaume II de Catalunya. S’hi casà el 1327 i li donà una filla, Blanca d’Empúries.

Després de la seva mort, el seu marit tornaria a casar-se (1337) amb Maria Álvarez de Xèrica.

Battistuzzi, Achile

Deixa un comentari

(Trieste, Itàlia, 1830 – Barcelona, 1891)

Pintor. S’instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l’escenografia.

Berneri, Camillo

2 Respostes

(Lodi, Llombardia, Itàlia, 20 maig 1897 – Barcelona, 5 maig 1937)

Anarquista. A la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso. Fou assassinat durant els Fets de Maig.

És autor de Mussolini a la conquista delle Baleari (1937).

Baratta i Rossi, Faust

1 Resposta

(Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 27 novembre 1895)

Escultor. Germà d’Àngel Baratta i Rossi (Itàlia, segle XIX – Barcelona, segle XIX), també escultor, que col·laborà amb ell.

Fidel seguidor del neoclassicisme. Féu les escultures del monument Al geni català (1856), situat al Pla del Palau, obra de l’arquitecte Francesc Daniel i Molina. També realitzà alguns panteons del cementiri del Masnou.

Fou el pare de Faust Baratta i Oliver.

Ariosto, Filippo

Deixa un comentari

(Itàlia, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)

Pintor. Actiu a Barcelona.

És autor de la col·lecció de retrats de comtes i reis catalans (1587-88), d’escàs valor artístic, feta per decorar la sala del consistori de la diputació del general.

La major part de la col·lecció és exposada al Museu Militar de Barcelona.

Angiolillo, Michele

2 Respostes

(Foggia, Itàlia, 5 juny 1871 – Bergara, País Basc, 20 agost 1897)

Anarquista.

Com a protesta per les tortures de què van ésser objecte els anarquistes espanyols empresonats a causa de l’atemptat de Canvis Nous (Barcelona, 1896), assassinà Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda (8 agost 1897).

Morí executat.

Pietro Paolo de Montalbergo

Montalbergo, Pietro Paolo de

(Fornelli, Itàlia, segle XVI – Barcelona, 1588)

Pintor i comerciant. Establert a Barcelona des de mitjan segle XVI.

A més de dedicar-se a tasques estrictament comercials d’importació i d’exportació, féu, sol o associat amb altres pintors, i fins i tot en tallers amb nombrós personal auxiliar, obres d’un caràcter més aviat ornamental.

Contribuí en un alt grau a la introducció dins els ambients catalans de gravats flamencs, generalment impresos a Itàlia, que influïren en l’adaptació formal dels artistes locals al corrent renaixentista.

De més qualitat són els treballs que amb Pere Serafí féu a les portes dels orgues de les catedrals de Vic (1544) i de Tarragona (1563), i amb Isaac Hermes als retaules de la Pietat i del Sant Sepulcre de l’església del Palau, a Barcelona (1572).

Merletti i Quaglia, Alessandro

(Torí, Itàlia, 1860 – Barcelona, 1943)

Fotògraf. Després d’una estada a l’Argentina, s’establí a Barcelona (1889) on restaria per sempre.

Exercí de fotògraf professional i s’especialitzà en reportatges gràfics, de manera que cal considerar-lo com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya.

Són molt conegudes, per exemple, les fotografies que obtingué al judici de Ferrer i Guàrdia (1909) i que foren publicades en bona part de la premsa internacional.

Treballs seus aparegueren a “Blanco y negro”, “La Ilustración Artística”, “Daily Mirror”, etc.

Personatge molt característic pel seu polifacetisme, es dedicà també a la invenció i a la tècnica aplicada.

Maucci Battistini, Emanuele

Maucci Battistini, Emanuele

(La Piana, Itàlia, 1850 – Barcelona, 14 abril 1937)

Editor. Després de viure a Itàlia, Buenos Aires, França i Mèxic, el 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell; el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia.

El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana.

Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novel·les, diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc.