(Girona, 1851 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 15 setembre 1907)
Poeta. Fou redactor de la revista gironina “La Vetllada” i col·laborador de la “Revista de Gerona”.
Guanyà el 1894 i 1904 la Flor Natural dels Jocs Florals de València.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1815 – Tarragona, 2 gener 1890)
Arquitecte. Estudià a l’Academia de San Fernando i a partir del 1842 va ser professor de l’Escola de Nàutica i Arquitectura de Tarragona.
Des del 1859 fins a la seva mort fou arquitecte provincial de la Diputació de Tarragona. Va intervenir en la restauració dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i en el patrimoni romà de Tarragona.
Va treballar en multitud de projectes a les poblacions de la província, especialment en el disseny d’escoles, ajuntaments, fonts, etc.
(Barcelona, 1883 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1944)
Director i productor cinematogràfic.
Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d’aventures i de misteri (Emboscada trágica) o a drames realistes (Humanitat, Regeneració).
El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat, continuada per L’herencia del diable.
En tots els films la direcció i la fotografia anava a càrrec d’ambdós socis.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 10 setembre 1944 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 31 març 2024)
Polític. Fou director general de serveis socials (1982-84) i regidor de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (1983-95).
En l’àmbit estrictament polític, fou membre del consell nacional de CDC des del 1988 i responsable de política social del comitè executiu nacional. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-99).
Fou senador a les corts en representació de la Generalitat (1992-95) i membre del consell assessor de RTVE a Catalunya (1986-92). Passà a formar part, com a conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya el 1997.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31 agost 1950 – )
Crític teatral, traductor i dramaturg. Diplomat en direcció escènica per l’Institut del Teatre, on fou professor.
Estrenà diverses obres i ha publicat altres peces teatrals. Com a productor ha estrenat peces d’autors estrangers.
Fou guardonat amb el premi Víctor Català de narrativa per Pols de terrat (1979), el Miquel de Palol de poesia per Tres quaderns (1985) i el Joan Alcover de poesia per Amb afecte (1987).
Exercí la crítica teatral a l’“Avui”, “El Observador” i “Serra d’Or”.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 maig 1906 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 6 juliol 1997)
Eclesiàstic i historiador. Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat (1948) i ha estat repetidament elegit president del Col·legi de Rectors de Barcelona.
Es va especialitzar en la història eclesiàstica catalana contemporània. Bé que part dels seus estudis resten inèdits, cal fer esment dels pròlegs que escriví per a les edicions de les obres completes de Torras i Bages (1948) i Narcís Verdaguer (1949), així com de L’església catalana de la Il·lustració a la Renaixença (1984), obra on recull documentació inèdita sobre Verdaguer.
Fou el fundador i director del Seminari d’Història Contemporània de l’Església a Catalunya.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 29 febrer 1928 – Barcelona, 1 novembre 2014)
Jugador de futbol. Des del 1948 defensà central del F.C. Barcelona, es distingia com a jugador tècnic, constructiu i alhora dotat d’una gran mobilitat i duresa. Fou 12 cops internacional.
Retirat per lesió l’any 1960, es dedicà a la tasca d’entrenador.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1812 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 setembre 1854)
Economista agrari. Noble terratinent del delta del Llobregat.
Després de viatjar per Anglaterra i els EUA (1833-39), formà part de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona, i fou vicepresident de la Junta de Comerç (1841-43).
President de la Companyia Agrícola Catalana i membre fundador de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), que li publicà (1852) un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi enfront de la reforma del Codi Civil.
Dirigí la “Revista de Agricultura Práctica” (1853).
(Manresa, Bages, 22 novembre 1913 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 3 agost 1974)
Novel·lista. Publicà els retrats Ombres al calidoscopi (1933) i combaté en l’exèrcit republicà. Exiliat el 1939, fou internat al camp nazi de Mauthausen.
Testimoni de primer ordre en llengua catalana d’aquella experiència infernal és la novel·la KL Reich (1963).
Publicà altres obres, que reflecteixen d’altres moments de l’època o de la seva vida: El casino dels senyors (1956), Boda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966).
(l’Hospitalet del Llobregat, Barcelonès, 14 maig 1962 – )
Cuiner. Treballà en diversos restaurants, i el 1983 fou contractat per El Bulli de Roses. Al capdavant del restaurant des del 1990, imposà amb Juli Soler un nou estil de cuina, basat en una original mescla de textures i sabors.
Ha reflectit el seu estil a “El Bulli”, el sabor del Mediterrani (1993), premiat per l’Academia Internacional de Gastronomía, Cocinar en 10 minutos (1998), Celebrando el Milenio con Arzak y Adrià (1999), Las 50 nuevas tapas de Ferran Adrià (1998), Los secretos de El Bulli (1997), Les postres d’El Bulli (1998), la crònica gastronòmica dels anys 1983-2005 en cinc volums El Bulli, escrit conjuntament amb Juli Soler i Albert Adrià, i El menjar de la família (2012). El 1996 El Bulli va obtenir la tercera estrella Michelin.
El juliol de 2011 procedí al tancament d’El Bulli per a reconvertir-lo en un centre de recerca gastronòmica, iniciativa que materialitzà el febrer de 2013 amb la constitució d’El Bulli Foundation. Vinculada a aquesta, el 2017 presentà el primer dels 35 volums previstos de la Bullipèdia, un vast projecte en versions en paper i digital de documentació i consulta sobre temes gastronòmics adreçat als professionals, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. És també co-impulsor de la Fundació Alícia, de la qual presideix el consell assessor des dels seus inicis (2003).
L’any 2002 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2003 rebé, juntament amb Juan Mari Arzak, la Cullera d’Argent, el guardó més prestigiós del món en l’àmbit gastronòmic. El 2011 rebé la Gran Creu del mèrit civil del govern espanyol, compartit amb els també cuiners Arzak i Jaume Santamaria i Puig.
Dades dels Països Catalans 