Arxiu d'etiquetes: Hospitalet de Llobregat (bio)

Bonet i Baltà, Joan

3 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 maig 1906 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 6 juliol 1997)

Eclesiàstic i historiador. Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat (1948) i ha estat repetidament elegit president del Col·legi de Rectors de Barcelona.

Es va especialitzar en la història eclesiàstica catalana contemporània. Bé que part dels seus estudis resten inèdits, cal fer esment dels pròlegs que escriví per a les edicions de les obres completes de Torras i Bages (1948) i Narcís Verdaguer (1949), així com de L’església catalana de la Il·lustració a la Renaixença (1984), obra on recull documentació inèdita sobre Verdaguer.

Fou el fundador i director del Seminari d’Història Contemporània de l’Església a Catalunya.

Biosca i Pagès, Gustau

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 29 febrer 1928 – Barcelona, 1 novembre 2014)

Jugador de futbol. Des del 1948 defensà central del F.C. Barcelona, es distingia com a jugador tècnic, constructiu i alhora dotat d’una gran mobilitat i duresa. Fou 12 cops internacional.

Retirat per lesió l’any 1960, es dedicà a la tasca d’entrenador.

Angulo i d’Agustí, Isidor d’

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1812 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 setembre 1854)

Economista agrari. Noble terratinent del delta del Llobregat.

Després de viatjar per Anglaterra i els EUA (1833-39), formà part de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona, i fou vicepresident de la Junta de Comerç (1841-43).

President de la Companyia Agrícola Catalana i membre fundador de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), que li publicà (1852) un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi enfront de la reforma del Codi Civil.

Dirigí la “Revista de Agricultura Práctica” (1853).

Amat-Piniella, Joaquim

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 22 novembre 1913 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 3 agost 1974)

Novel·lista. Publicà els retrats Ombres al calidoscopi (1933) i combaté en l’exèrcit republicà. Exiliat el 1939, fou internat al camp nazi de Mauthausen.

Testimoni de primer ordre en llengua catalana d’aquella experiència infernal és la novel·la KL Reich (1963).

Publicà altres obres, que reflecteixen d’altres moments de l’època o de la seva vida: El casino dels senyors (1956), Boda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966).

Adrià i Acosta, Ferran

Deixa un comentari

(l’Hospitalet del Llobregat, Barcelonès, 14 maig 1962 – )

Cuiner. Treballà en diversos restaurants, i el 1983 fou contractat per El Bulli de Roses. Al capdavant del restaurant des del 1990, imposà amb Juli Soler un nou estil de cuina, basat en una original mescla de textures i sabors.

Ha reflectit el seu estil a “El Bulli”, el sabor del Mediterrani (1993), premiat per l’Academia Internacional de Gastronomía, Cocinar en 10 minutos (1998), Celebrando el Milenio con Arzak y Adrià (1999), Las 50 nuevas tapas de Ferran Adrià (1998), Los secretos de El Bulli (1997), Les postres d’El Bulli (1998), la crònica gastronòmica dels anys 1983-2005 en cinc volums El Bulli, escrit conjuntament amb Juli Soler i Albert Adrià, i El menjar de la família (2012). El 1996 El Bulli va obtenir la tercera estrella Michelin.

El juliol de 2011 procedí al tancament d’El Bulli per a reconvertir-lo en un centre de recerca gastronòmica, iniciativa que materialitzà el febrer de 2013 amb la constitució d’El Bulli Foundation. Vinculada a aquesta, el 2017 presentà el primer dels 35 volums previstos de la Bullipèdia, un vast projecte en versions en paper i digital de documentació i consulta sobre temes gastronòmics adreçat als professionals, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. És també co-impulsor de la Fundació Alícia, de la qual presideix el consell assessor des dels seus inicis (2003).

L’any 2002 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2003 rebé, juntament amb Juan Mari Arzak, la Cullera d’Argent, el guardó més prestigiós del món en l’àmbit gastronòmic. El 2011 rebé la Gran Creu del mèrit civil del govern espanyol, compartit amb els també cuiners Arzak i Jaume Santamaria i Puig.

López del Castillo i Rosique, Lluís

Deixa un comentari

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 17 agost 1938 – 13 juny 2018)

Pedagog i lingüista. Professor de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha dedicat als temes de lingüística catalana.

Seguidor de l’obra d’Alexandre Galí, ha publicat els manuals de llengua catalana per a infants Faristol, Llenguatge i Gramàtica (1966), Corriola (1971), Escletxa (1972) i Eina (1973), els tres darrers en col·laboració, i Llengua standard i nivells de llenguatge (1976), en què analitza el fet lingüístic català per arribar a una sistematització coherent de la llengua comuna.

Altres obres que cal esmentar són: El català a través del temps (1980), Quina llengua i quina escola (1988), El català, llengua romànica (1990), Diccionari català bàsic (1996) i Diccionari complementari del català normatiu (1998).

Fuster i Guillemó, Jaume

4 Respostes

(Barcelona, 17 novembre 1945 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31 gener 1998)

Escriptor. Casat amb Maria Antònia Oliver. En un primer moment es va decantar per la narració policiaca, amb novel·les com Abans del foc (1971), De mica en mica s’omple la pica (1972, portada al cinema el 1977), Tarda, sessió contínua, 3.45 (1976) i La corona valenciana (1982). Després va cultivar també el gènere fantàstic: L’illa de les tres taronges (1983), L’anell de ferro (1985) i Per quan vingui un altre juny (1987). Com a narrador de contes destaquen Les claus de vidre (1984), La matèria dels somnis (1986) i Vides de gos i altres claus de vidre (1989).

Va obtenir el premi Crítica Serra d’Or per la traducció de Bella del Senyor d’A. Cohen (1989) i, amb El jardí de les Palmeres, el premi Ramon Llull de novel·la el 1993. Ha escrit també guions per a la televisió i va ésser promotor i secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. A partir del 2004 hi ha un premi literari que porta el seu nom.

Ferran i de Pol, Lluís

2 Respostes

(Arenys de Mar, Maresme, 17 gener 1911 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 octubre 1995)

Advocat i escriptor. Llicenciat en dret a Barcelona (1933). Guanyà amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller 1937. Visqué vuit anys a Mèxic, on s’havia exiliat el 1939, on fou redactor del “Full Català” i dels “Quaderns de l’Exili”.

S’hi llicencià en lletres (1946) i reflectí l’encís d’aquell país en obres com Abans de l’alba (1954), La ciutat i el tròpic (1956) i Érem quatre (1960). Ja a Catalunya i en obres posteriors, com Miralls tèrbols (1966), De lluny i de prop (1973), Entre tots o farem tot (1982) o Sedna (1985) retrata amb gran imaginació i un estil impecable el món català.

Estigué casat amb l’escriptora gal·lesa Esyllt T. Lawrence.

Espert i Romero, Núria

6 Respostes

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 11 juny 1935 – )

Actriu. Ha interpretat un gran nombre de personatges dramàtics, tant en castellà com en català. Són punts culminants de la seva carrera teatral Yerma (1972) de García Lorca, amb la qual assolí el reconeixement internacional, i Una altra Freda, si us plau (1981), que el poeta i dramaturg Salvador Espriu escriví a petició seva.

Els últims anys també ha dirigit teatre i òpera. Després dels seus darrers muntatges operístics, no gaire ben acollits per la crítica, va viure un període de crisi que la portà primer a codirigir el Centro Dramático Nacional, després a recórrer Espanya amb una sèrie de recitals en companyia del poeta Rafael Albertí i, a l’últim, a tornar a dirigir teatre i òpera.

El 1987 dirigí La casa de Bernarda Alba al Covent Garden de Londres i, aquell mateix any, la seva primera òpera, Madame Butterfly, a Glasgow, a la qual seguiren Electra (1988), al Liceu de Barcelona; Rigoletto (1988), a la Royal Opera, i La Traviata, al teatre de la Zarzuela de Madrid. El 1992 féu un nou muntatge de Medes a Barcelona, amb l’actriu grega Irene Papas.