Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Miret i Sans, Joaquim

4 Respostes

(Barcelona, 17 abril 1858 – 30 desembre 1919)

Historiador. Estudià lleis a Barcelona i a Madrid. Després d’haver treballat algunes temporades en la secció de manuscrits espanyols de la Biblioteca Nacional de París. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1900 i fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia.

Investigà especialment els segles XI-XIII de la història de Catalunya, i són de gran interès els seus estudis sobre els tres primers monarques de la corona catalano-aragonesa i sobre les cases vescomtals catalanes.

Entre els seus nombrosos treballs destaquen Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó (1900), Los vescomtes de Bas en la illa de Sardenya (1901), Los vescomtes de Cerdanya, Conflent y Bergadà (1901), La casa de Montcada en el vizcondado de Bearn (1901-02), Itinerario del rey Alfonso I de Cataluña, II en Aragón (1903-04), Itinerario del rey Pedro I de Cataluña, II en Aragón (1905), Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya (1910) i Itinerari de Jaume I el Conqueridor (1918).

Miralles i Bofarull, Francesc

1 Resposta

(Tarragona, 1940 – )

Historiador de l’art. Professor universitari (1965-74) i de l’Escola Massana de Barcelona (1966-71), de la qual fou director des del 1980. Col·laborà en les revistes especialitzades “D’Art” i “Estudios Pro-Arte”, així com a “Destino” i “La Vanguardia”, de la qual fou crític artístic des del 1984.

Especialitzat en art contemporani català, ha publicat nombroses monografies, entre les quals destaquen les de Cardona Torrandell (1975), Gerard Sala, primera aproximació (1976), Anglada-Camarasa (1981) i Mallol Suazo (1995). Director de la col·lecció Història de l’art català (1983-86), n’ha escrit els volums Del Modernisme al Noucentisme (juntament amb Francesc Fontbona) i L’època de les Avantguardes.

Mir i Curcó, Conxita

Deixa un comentari

(Torregrossa, Pla d’Urgell, 25 juny 1952 – )

Historiadora. Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l’ICESB. Catedràtica d’història contemporània a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora.

Bona part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les dinàmiques electorals en el període de la Restauració. Participà en l’obra col·lectiva Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982), i aprofundí aquesta temàtica amb Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral (1985). També edità Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923) (1989).

Després obrí una línia de recerca sobre la repressió franquista al món rural català, fruit de la qual són les obres Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida (1997) i Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra (2000). Després va continuar la seva recerca en l’anàlisi de la violència i la repressió durant l’època franquista col·laborant en l’organització de diversos seminaris i congressos.

Ha coordinat el monogràfic La represión bajo el franquismo de la revista “Ayer” (2001), Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme: balanç historiogràfic i perspectives (2001), i ha publicat, amb Julián Casanova com a coordinador, Morir, matar. Sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco (2002).

Membre de diferents associacions i del consell de redacció de diverses revistes entre les quals destaquen “Recerques” i “Plecs d’Història local de l’Avenç”.

Milicua Illarramendi, José

Deixa un comentari

(Oñati, País Basc, 12 maig 1921 – Barcelona, 20 maig 2013)

Historiador de l’art. S’establí a Barcelona el 1944. Es centrà en la pintura hispànica del Renaixement ençà, especialment en Josep de Ribera, tema de la seva tesi doctoral, en Goya i en Picasso. Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i enciclopèdiques, com també en el “Diario de Barcelona”.

Fou secretari de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-70) i director de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1975), en la qual ingressà com a professor el 1970. Quan aquesta esdevingué facultat de belles arts, passà a ésser-ne el cap del departament d’història de l’art.

Mateu i Llopis, Felip

3 Respostes

(València, 15 novembre 1901 – Barcelona, 13 abril 1998)

Numismàtic, historiador i bibliotecari. Doctor en història (1926), el 1930 ingressà al Cos d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs i fou nomenat director del Museu Arqueològic i de la Biblioteca Provincial de Tarragona. Especialitzat en la història monetària, el 1931 passà com a conservador a la Secció de Numismàtica del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i del 1937 al 1939 fou director accidental de l’Arxiu del Regne de València.

Essent director de la Biblioteca de Catalunya (1940-72), llavors anomenada Central, i de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1943-72), fundà la revista “Biblioteconomía” (1944). Catedràtic de paleografia i diplomàtica a les universitats d’Oviedo (1943), València (1943-45) i Barcelona (1945-71).

És autor de diversos estudis històrics, entre els quals destaquen La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas en los siglos XIII a XVIII (1929), La moneda española (1946), Glosario hispánico de Numismática (1946), Aportación a la historia monetaria del Reino de Valencia en el siglo XVIII (1955), Bibliografía de la Historia Monetaria de España (1958) i La moneda del reino de Valencia (1977).

Massot i Muntaner, Josep

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 3 novembre 1941 – Montserrat, Bages, 24 abril 2022)

Historiador. Llicenciat en filologia romànica i monjo de Montserrat, l’any 1971 s’encarregà de la direcció de les publicacions de l’abadia de Montserrat. Ha publicat nombrosos articles sobre història de la llengua, poesia tradicional, teatre medieval, literatura de la decadència i de la Renaixença i bibliografia, alguns dels quals han estat aplegats a Els mallorquins i la llengua autòctona (1972).

Professor de català i literatura catalana a Montserrat i, durant uns quants anys, a la Universitat de Barcelona; fou secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. També ha publicat estudis sobre monjos i monestirs dels Països Catalans i és autor de la revisió i ampliació de la Història de Montserrat del pare Anselm Albareda (1972-74).

D’altres obres seves són Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’església catalana al segle XX (1975), La guerra civil a Mallorca (1976), Església i societat a la Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (1978), L’Església catalana entre la guerra i la postguerra (1978), Els creadors del Montserrat modern, Cent anys de cultura catalana (1979), Trenta anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1980) (1980), La literatura (de l’Edat Mitjana a la Renaixença) (1980), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985), Georges Bernanos i la guerra civil (1989), Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993) i Els bombardeigs de Mallorca durant la guerra civil (1936-38) (1998).

Ha dirigit amb Joaquim Molas el Diccionari de la literatura catalana (1979).

Masriera i Colomer, Artur

5 Respostes

(Barcelona, 16 juliol 1860 – 25 novembre 1929)

Escriptor i historiador. Fill de Salvador Masriera i Vidal i germà d’Enric. Interessat per la poesia, prengué part als jocs florals, i es presenta al certamen celebrat a Montpeller, on fou proclamat mestre en gai saber amb La Piràmide. Col·laborà a la secció literària del “Diario de Barcelona” (1900-05) i a “La Vanguardia”.

Traduí autors clàssics (Èsquil i Teòcrit) i redactà un Diccionari de Diccionaris (1916-17) en què donava en cinc llengües l’equivalència de cada paraula. Fou un dels principals redactors de l’Enclicopedia Espasa.

A més de nombrosos estudis publicats a la premsa, és autor d’unes vint-i-cinc obres, entre les quals cal esmentar Perles catalanes i llegendes (1878), Poesies líriques, històriques, bíbliques i populars (1879), la llegenda Júlia (1880), Cobles en llaor de Sant Jordi (1884-1915), El catalanismo literario en las regiones (1913) i Barcelona isabelina y revolucionaria (1930).

Fou el pare de Miquel Masriera i Rubio.

Martorell i Trabal, Francesc

3 Respostes

(Barcelona, 21 gener 1887 – 1 novembre 1935)

Historiador. Format a la Universitat de Barcelona i, sobretot, als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Rubió i Lluch i on tingué diversos companys amb els quals col·laborà en la preparació dels Documents per la història de la cultura catalana mig-eval de Rubió i Lluch.

Participà en l’organització del Congrés de la Llengua Catalana del 1906, féu investigacions en diversos arxius de Catalunya i inicià l’ordenació de l’Arxiu del Mestre Racional, que Prat de la Riba havia instal·lat al Palau de la Generalitat per iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Amplià estudis a Roma i a París, d’on hagué de marxar durant la guerra de 1914-18.

Secretari redactor de la Secció Històrico-arqueològica de l’Institut, en fou membre adjunt (1916) i, després, numerari (1918); fou secretari de la dita secció i, accidentalment, secretari general de l’Institut.

Professor, durant molts anys, d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans, explicà també història de l’art en els cursos organitzats durant la Dictadura de Primo de Rivera per la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics. Fou membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya i del Consell de Cultura de la Generalitat. Col·laborà en les principals revistes erudites del país.

Entre els seus treballs, cal recordar Inventari dels béns de la cambra reyal en temps de Jaume II, Pere Becet (amb F. Valls i Taberner), Inventaris inèdits de l’Ordre del Temple a Catalunya (amb Jordi Rubió i R. d’Alòs-Moner), Pere Moragues i la custòdia dels corporals de Daroca, Manuscrits dels PP Caresmar, Pasqual i Martí a la Biblioteca del Convent de Franciscans de Balaguer, Epistolari del segle XV (recull de cartes privades), i altres.

Preparà també l’edició de les Obres menors de P.C. Tàcit per a la Fundació Bernat Metge i edità una monografia sobre La catedral de Barcelona.

Martín i Ramos, Josep Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 1948 – )

Historiador. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i després fou catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, on també fou director del departament homònim.

Director de l’arxiu històric de la Fundació Rafael Campalans, dedicat a recollir els fons documentals de la història del socialisme català. També ha format part de la direcció de la revista d’història “L’Avenç” (1993-99), i en fou el conseller editorial.

Ha escrit diverses obres, especialment sobre el moviment obrer i socialista català, entre les quals Els orígens del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1930-1936) (1977), Història gràfica del moviment obrer a Catalunya (1989), Condicions materials i resposta obrera a la Catalunya contemporània (1992), Rojos contra Franco. Història del PSUC, 1939-1947 (2002) i, juntament amb Gabriel Pernau, Les veus de la presó. Històries viscudes per 36 lluitadors antifranquistes (2003).

Martí i Bonet, Josep Maria

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 15 juny 1937 – )

Eclesiàstic i historiador. Doctor en història eclesiàstica a la Gregoriana de Roma i diplomat en paleografia, diplomàtica i arxivística, fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya. Des del 1972 fou director de la Biblioteca Pública Episcopal i de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Entre les seves nombroses publicacions cal destacar: Evolució paleogràfica del nom de Terrassa (1975), Roma y las iglesias particulares en la concesión del palio a los obispos y arzobispos de Occidente (1976) -la seva tesi doctoral-, 83 pergamins del Monestir de St. Llorenç de Terrassa (segles X-XI) (1978) -en col·laboració-, Epistolario del Dr. Masmitjà, fundador de la Congregación de religiosas “Corazón de María” (1981), etc.

Inicià la publicació d’un Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona, del qual ha publicat dos volums (1978 i 1981). L’any 2010 fou elegit acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.