(Barcelona, segle XVII – Terrassa, Vallès Occidental, 1652)
Historiador. Fou arxiver de la Corona d’Aragó i publicà diverses obres sobre els comtes d’Urgell, de Barcelona, i sobre els reis de la corona catalano-aragonesa.
És autor de la crònica Lo Comte d’Urgell, Jaume el Desditxat.
(Fonts, Aragó, 1774 – 1845)
Epigrafista. Besnét de Francesc de Moner i Miret.
Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona.
El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868.
Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell.
(Manlleu, Osona, 1956 – )
Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J. Maluquer de Motes, l’any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió (França).
Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya.
Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 (Tell Halula (Síria): un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates: campañas de 1991 y 1992).
Fou director del Museu Arqueològic Nacional de Catalunya entre el juliol de 2000 i el juny de 2004.
(Barcelona, 1953 – )
Historiador de l’art. Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional. Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago.
Entre el gener de 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai, a l’Espai 13 de la Fundació Miró (1989 i 1990), i Formes de la Dissensió, en aquest mateix centre; o l’exposició Al ras. Figures d’Intempèrie, a la Fundació la Caixa.
(Badalona, Barcelonès, 1955 – )
Historiadora. Especialista en el període de la dictadura franquista, professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat diversos llibres. També ha participat en obres col·lectives.
(Barcelona, 28 agost 1868 – 12 febrer 1940)
Advocat i historiador. Redactor de “La Veu de Catalunya” (1891) i de “La Renaixença” (1895). Del 1906 al 1912 publicà i dirigí la col·lecció “Recull de Textos Catalans Antics”, juntament amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain.
L’any 1908 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on s’especialitzà en notícies biogràfiques d’antics membres de l’Acadèmia.
Col·laborà en diverses revistes (“Lo Catalanista”, de Sabadell, “L’Arc de Sant Martí”, “Joventut”, etc).
Entre la seva nombrosa producció historiogràfica figuren Resum sintètic de la història de Catalunya, La lletra de reials costums de Petrarca (1909), Notes per a la biografia de Bruniquer (1912), Textos catalans i provençals dels segles XIII i XIV, la continuació de la Història de Catalunya d’Aulèstia i Pijoan (1922) i l’edició en facsímil de la Descripción de las excelencias de la muy insigne Ciudad de Barcelona (1928), de Dionís Jeroni Jorba.
(Barcelona, 1942 – )
Historiador. Catedràtic d’història moderna de la Universitat de Barcelona.
S’especialitzà en la història mercantil de la Catalunya del segle XVIII: Los gremios barceloneses del siglo XVIII (1970), Economia i societat en el siglo XVIII (1975), Comerç i estructura social a Catalunya i València els segles XVII i XVIII (1977), La burgesía mercantil en la España del antiguo régimen (1985) i Família i política al segle XVI català (1990).
(Roquetes, Baix Ebre, 1 agost 1940 – )
Historiador.
Autor d’un recull de notes sobre la història de Roquetes i la de Tortosa, entre els quals destaquen Tortosa i l’orde de l’Aixa (1968), Atacs franco-catalans contra Tortosa (1969), Tortosa i els tortosins (1969), La societat tortosina de la post-reconquesta (1970), Fonaments de l’autodeterminació medieval de Tortosa (1973), Immigració britànica a Tortosa (segle XII) (1980), Entorn a Tortosa napoleónica (1985), Mites i cultes a Dertosa (1991) i Corpus epigràfic dertosense (1995).
(Palma de Mallorca, 14 setembre 1860 – 22 desembre 1947)
Eclesiàstic i historiador. Doctorat en teologia (València) quan ja era llicenciat en lletres, residí a Palma de Mallorca com a fiscal eclesiàstic, professor del seminari i canonge arxiver.
El 1914 fou consagrat bisbe de Lleida i el 1925 passà d’auxiliar a Barcelona, on un any després succeí al titular. El 1930 anà a Mallorca amb títol d’arquebisbe.
De la seva obra escrita destaquen La filosofía cristiana y su restauración (1886), Sto. Tomás de Aquino y el moderno régimen constitucional (1890), La secta rosminiana (1891), La existencia de Dios y la crítica kantiana (1892) i Apuntes sobre la acción antimasónica en España (1927).
(Talarn, Pallars Jussà, 17 setembre 1830 – Tarragona, 27 gener 1888)
Metge i historiador. Fou catedràtic d’història natural i director de l’Institut de Tarragona. Publicà molts treballs de medicina i d’altres d’història i d’ensenyament: foren molts remarcables els que dedicà a la història local de Tremp.
Era membre de les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Publicà Topografía médica de Tarragona, Monografía de la fidelísima villa de Tremp i Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá.
Dades dels Països Catalans 