Raval, vora el canal de la dreta de l’Ebre.
Crist, raval de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Roquetes
Assucac, coll de l’
(Roquetes / Tortosa, Baix Ebre)
Coll dels ports de Beseit, al sud de Serrissoles, per on passa el camí de Rafalgarí a Mas de Barberans, al límit dels dos municipis.
Lloret -Baix Ebre-
Caseria, situat al vessant meridional del Caro.
El barranc de Lloret, que neix al racó dels Avellanars i forma, en part, el límit amb el terme de Mas de Barberans, és afluent, per la dreta, del barranc de Sant Antoni, tributari de l’Ebre.
Institut Químic de Sarrià
(Roquetes, Baix Ebre, 15 agost 1905 – )
(IQS) Centre de l’església catòlica. Fundada pel jesuïta Eduard Vitòria a Tortosa, el 1905, amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro. El 1916 es traslladà a Barcelona i canvià el nom per l’actual.
El 1965 fou reconegut per l’estat el títol d’enginyer químic diplomat atorgat per aquest Institut. Des del 1984 és reconegut com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior. Des del 1991 forma part de la Universitat Ramon Llull.
És regentat per la Companyia de Jesús, i té un pla d’estudis d’una durada de cinc anys, el darrer dels quals és d’especialització. Té uns moderns laboratoris, distribuïts en quatre seccions (anàlisi, física, enginyeria i química orgànica), i també un centre de càlcul.
Enllaç web: Institut Químic de Sarrià
Caro, el
(o el Montcaro) Cim culminant (1.447 m alt) dels ports de Beseit, a l’extrem meridional del massís.
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre. Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya.
Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles (1.339 m) tanquen la carena. Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat.
Les precipitacions hi són notablement elevades, amb relació a la plana.
El poblament s’estén per davall dels 600 m, disseminat pels faldars abancalats pel conreu de les oliveres.
La resta és coberta de garrigues, herbei i bosc, que a les parts altes és sobretot de pinassa i de pi roig.
Algué i Sanllehí, Josep Maria
(Manresa, Bages, 29 desembre 1856 – Roquetes, Baix Ebre, 27 maig 1930)
Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines.
Inventor d’un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l’edició de l’Atlas de Filipinas (1900).
Dades dels Països Catalans 