Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Negre i Pastell, Pelagí

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1895 – Girona, 15 abril 1984)

Advocat, polític i historiador. Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries.

Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona (1921). S’ha dedicat a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona.

Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens (1955), Divisiones territoriales y jerarquia nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval (1955) i Els primers vescomtes de Rocabertí (1968-69).

Muñoz Amilibia, Ana María

(Sant Sebastià, País Basc, 1 gener 1932 – Madrid, 9 juny 2019)

Prehistoriadora i arqueòloga. Professora de la Universitat de Barcelona (1955-75) i catedràtica de la de Múrcia (1975).

Ha publicat nombrosos treballs sobre la prehistòria i l’antiguitat dels Països Catalans, com La cultura neolítica de los sepulcros de fosa (1965), De coroplastia ibérica: los pebeteros en forma de cabeza femenina (1963) i Fuentes escritas antiguas sobre los Balcanes (1974).

Morera i Llauradó, Emili

(Tarragona, 31 desembre 1846 – 10 febrer 1918)

Historiador. Cursà les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i es doctorà el 1873.

Dirigí el “Diario de Tarragona” i el 1901 fundà el “Boletín Arqueológico”.

Autor de Tarragona antigua i moderna (1894), Tarragona cristiana (1897-99) i del volum Tarragona (1910); pertanyent a la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi.

Moragas i Rodes, Fidel de

(Valls, Alt Camp, 27 maig 1859 – 18 juny 1951)

Historiador. Fill de Josep de Moragas i de Tavern i nét del pintor Vicent Rodés. Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Valls (1909).

Catalogà els arxius municipals, notarial i parroquial, fet per qual rebé tres premis (1917, 1918 i 1935) de l’Institut d’Estudis Catalans.

Publicà L’antiga universitat de Valls (1914), L’art, els artistes i els artesans de Valls (1921), Estudi de Valls (1928) i altres breus monografies i notes històriques a la premsa, sobre la seva vila.

Presidí el Patronat de la Biblioteca Popular creada per la Mancomunitat, i d’altres entitats locals.

Móra i Sever, Pere Nolasc

(Barcelona, 1732 – 1811)

Eclesiàstic i historiador. Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona.

Religiós mercedari, fou provincial de l’orde. Nomenat general de l’orde (1788), anà a residir a Madrid.

El 1777 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, d’on fou nomenat revisor d’història juntament amb Jaume Caresmar (1779).

El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona.

Móra i de Catà, Josep Francesc de

(Barcelona, 1694 – 1762)

Historiògraf i heraldista. Estudià a Barcelona i viatjà per Europa. Descriví els seus viatges en un manuscrit, que ha romàs inèdit.

El 1729 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1747 n’esdevingué vice-president i director efectiu. Assolí que Ferran VI de Borbó n’aprovés els estatuts (1752).

El 1753 hi llegí un treball sobre la interpretació de manuscrits, que amplià en el treball Observaciones sobre los principios elementales de la historia (lloat per Menéndez y Pelayo), que fou publicat en part a les Memorias (1868).

Lluís XV de França li concedí, el 1749, el títol de marquès de Llo, que fou convertit en títol de l’estat espanyol per Ferran VI el 1752.

Fou el pare de Domènec Feliu de Móra i d’Areny.

Montfar-Sorts i Cellers, Dídac

(Barcelona, vers 1600 – Terrassa, Vallès Occidental, 1652)

Historiador. Ciutadà honrat, fill d’Esteve Montfar i Sorts. Estudià a Lleida.

Exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó i fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat. El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV.

El 1650 acabà la seva notable Historia de los condes de Urgel, basada en gran nombre de documents. No pogué revisar-la, i fou publicada per Bofarull el 1853.

Sembla que havia escrit també una història de Jaume I i una altra de Jaume el Dissortat, així com una al·legació a favor dels drets de França a Catalunya.

Montcada, Joan Lluís de

(Barcelona, vers 1585 – Vic, Osona, 6 abril 1653)

Jurista i historiador. Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla i nét del primer marquès d’Aitona Francesc (I) de Montcada i de Cardona. Es doctorà a Barcelona en drets.

Essent encara laic fou nomenat degà de la catedral de Vic (1639); s’ordenà de prevere i el 1645 obtingué una canongia a la mateixa catedral.

Actuà sovint com a jurista i ambaixador del capítol prop del governador de Catalunya Pèire de Marca (1648) i, més tard, prop de Joan Josep d’Àustria (1653).

És autor d’uns Annales Cathaloniae en quatre volums, en llatí, on seguí Zurita i altres historiadors aragonesos i castellans, i d’un notable Episcopologio de Vich (Vic 1691, 1694), que arriba fins el 1570.

Monreal y Tejada, Luis

(Saragossa, Aragó, 15 maig 1912 – Barcelona, 1 novembre 2005)

Historiador de l’art. Fou comissari del Patronat Artístic dels Països Catalans (1939-47), càrrec des del qual dirigí diverses restauracions d’obres medievals. Membre de l’Acadèmia de Sant Jordi i de la de San Luis de Saragossa.

Ha publicat, entre d’altres: La catedral de Vich (1942), Las cien mejores obras de la arquitectura española (1945), Els castells medievals a Catalunya (3 volums 1955-68), juntament amb Martí de Riquer, i un Diccionario de términos de arte (1992).

Fou el pare de Lluís Monreal i Agustí.

Monreal i Agustí, Lluís

(Barcelona, 7 novembre 1942 – )

Museòleg i historiador de l’art. Fill de Luis Monreal y Tejada.

Fou conservador del Museu Frederic Marès de Barcelona, professor de museologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i secretari del Consell Internacional de Museus (ICOM), a París, durant el període 1974-85.

El 1984 es féu càrrec de la fundació Paul Getty de Los Ángeles (EUA). Des del 1990 fou director general de la Fundació La Caixa.

Ha publicat, entre d’altres, els estudis: Tesoros de Nubia (1964), La montaña de los guerrilleros (1967), El arte hispánico en la baja Edad Media (1971) i el catàleg d’El Conventet (1971-78) en quatre volums.