(Girona, 16 juny 1862 – 25 abril 1932)
Enginyer industrial. Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima (1881), on fou un dels tres directors el 1894, i el 1917 director general.
Impulsor i director d’Electrometal·lúrgica de l’Ebre (EMESA) (1904), concebé la central de Sástago, a l’Ebre.
Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1897-99) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.
Fou el pare de Manuel Junoy i Cornet.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1657 – Girona, 1705)
Poeta. Beneficiat de la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i poètica de l’Estudi General de Girona.
Escriví una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona (1698).
Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i una altre de mètrica catalana, Parnàs català, primer exemple de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat.
(Lleida, 1940 – Girona, 18 octubre 2023)
Artista plàstic. Pertangué al “Grup Cogul”.
Ha destacat com a informalista, amb notables collages d’un estil ben personal, féu uns gravats publicats al llibre Petit homenatge a la flor de paret (1967).
Més tard s’ha inclinat cap a les noves formes de l’art conceptual i ha explorat noves tècniques artístiques: fotomuntatge, environament, etc.
Ha participat també, com a actor, en diverses pel·lícules: Bilbao (1978), de Bigas Luna, Barcelona Sud (1981), de Jordi Cadena, etc.
(Sabadell, Vallès Occidental, 28 novembre 1742 – Girona, 19 juny 1833)
Músic. Deixeble de l’escolania de Montserrat.
Fou segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, mestre de la catedral de Girona, de la de Toledo el 1780 i canonge de la catedral de Girona el 1792.
A Toledo es conserven algunes de les seves obres religioses, d’escriptura perfecta i estil clàssic.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 març 1785 – Girona, 10 setembre 1858)
Heroïna de la guerra del Francès. Era germana de Jaume i Manuel.
Casada amb l’irlandès Latino Fitz-Gerald, tinent de les forces que defensaven Girona el 1808.
Es distingí en la defensa d’aquesta ciutat durant el setge del 1809 i fou comandant de l’esquadra de Sant Narcís de la companyia de Santa Bàrbara.
(Santarem, Portugal, vers 540 – Girona, 621)
Eclesiàstic i historiador. Fundador del monestir de Bíclarum (586), fou elegit bisbe de Girona (vers 590) i participà en el concili de Toledo (589), en el provincial de Barcelona (599) i en l’Egarenc (614).
Va escriure (vers 590) la Crònica del Biclarense, interessant per al coneixement de la Hispània visigòtica (567-590).
(Adri, Gironès, 1814 – Girona, 1900)
Jurisconsult. Exercí diversos càrrecs públics a Girona.
El 1846 publicà a la revista barcelonina “El Portillón” la sèrie d’articles Excursión a la montaña de la provincia de Gerona, primera manifestació de l’excursionisme científic.
(Catalunya, segle XIII – Girona, 1276)
Arquitecte i dominicà. Sembla haver construït la major part del notable claustre del convent gironí de Predicadors.
L’obra, d’un gòtic primerenc, és conserva bastant bé malgrat la utilització militar de l’edifici fins a dates recents.
(Girona, 1378 ? – després 1430)
Jurista. Llicenciat en dret canònic, exercí l’advocacia a la ciutat de Girona, d’un fou un quant temps jutge ordinari.
Col·laborà amb Tomàs Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430.
(Girona, 26 agost 1850 – 10 març 1912)
Historiador, advocat i polític liberal. Estudià dret a Barcelona i col·laborà en català a “La Renaixença”.
Fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Va publicar Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (1879), Historia de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (1896) i biografies de gironins.
Deixà inèdits altres treballs d’història local.
Era germà seu Enric Grahit i Papell (Girona, segle XIX – segle XX) Escriptor. Féu notables treballs estadístics. És autor d’un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d’un Nomenclátor de la provincia de Gerona.
Dades dels Països Catalans 