Arxiu d'etiquetes: Girona (morts a)

Margarit i de Pau, Bernat (III)

(Girona, vers 1395 – vers 1480)

(dit el Jove). Fill de Joan Margarit i de Peguera, i de Caterina de Pau, i germà de Joan, Berenguer i Francesc. Fou senyor de Sant Gregori.

Protagonitzà, gràcies al fet d’ésser nebot del bisbe Bernat de Pau, nombrosos incidents a Girona. Les milícies populars del sagramental saquejaren (1454) la casa que posseïa al Mercadal i el molí de Sant Gregori, conflicte que es polaritzà en un enfrontament entre el llinatge i la menestralia gironina.

En recompensa als serveis oferts a la corona durant la guerra contra Joan II (1462-72) rebé les senyories de Palafrugell, Palamós i Santa Coloma de Farners.

Fou el pare de Lluís i Violant Margarit i Bertran.

Manera, Lambert

(Bassegoda ?, Garrotxa, segle XVII – Girona, 1675)

Guerriller. Batlle de Bassegoda.

Lluità al costat de Josep de la Trinxeria per la incorporació del Rosselló a Catalunya.

Morí lluitant en l’intent de trencar el setge de Girona.

Mafalda de Pulla-Calàbria

(Salern ?, Sicília, 1059/60 – Girona, 1108)

Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona. Filla de Robert Giscard, duc normand de Pulla i Calàbria.

Seguint, segons sembla, la política de pontificat, es casà (1078) amb Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes. Uns quants dies abans de morir aquest, el 1082, nasqué a Rodés llur fill Ramon Berenguer III.

L’any següent infeudà els comtats de Carcassona i Rasès a favor de Bernat Ató de Besiers, mentre que la tutela de l’infant hereu passava (1085) al comte Guillem I de Cerdanya, i després (1086) a Berenguer Ramon II de Barcelona.

Es tornà a casar (1085) amb Eimeric I, vescomte de Narbona i, un cop mort aquest, tornà (1106) a Catalunya, i fixà la seva residència a Girona.

Lorenzana-Butrón e Irauregui, Tomás de

(Lleó, Castella, 2 abril 1727 – Girona, 20 gener 1796)

Bisbe de Girona (1775-96), on fou el promotor de la il·lustració. Amplià l’hospici (1776), on creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix.

Fundà l’hospici d’Olot, amb escoles per al poble. Féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu.

Enriquí el seminari amb una biblioteca, amb noves càtedres i amb el dret (des del 1795) de concedir graus acadèmics.

Lloberols, Benet

(Amer, Selva, segle XVIII – Girona, 1800)

Missioner dominicà. Anà a les illes Filipines i a la Xina, d’on retornà l’any 1762.

Deixà diversos escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos: en annamita un Catecisme de la doctrina cristiana, i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa.

Llach i Soliva, Joan

(Girona, 1816 – 1860)

Frenòleg. Secundà l’ideari de Marià Cubí a propòsit de la frenologia.

Col·laborà a “La Antorcha” i fou redactor del “Eco de la Frenología”, així com de la revista “La Madre de Família”.

És autor de diversos llibres de caràcter moral, d’una obra de química i d’algunes traduccions.

Kimhi, David

2 Respostes

(Girona, 1160 – 1235)

Escriptor. Fill de Josep Kimhi  (Girona, segle XII), gramàtic.

Fou membre ben distingit de la comunitat hebrea de Girona. Visqué molts anys a Narbona.

Actuà com a àrbitre màxim dels debats sostinguts pels jueus de Catalunya i del Llenguadoc sobre el pensament de Maimònides, envers el qual es pronuncià favorablement.

Fou comentarista dels textos religiosos, mostrant-se seguidor de l’exègeta Abraham ben Ezra, també gironí. Escriví diversos treballs de gramàtica. La seva fama arribava a diversos països.

Fou germà seu Moisès Kimhi  (Girona, segle XII)  Gramàtic.

Junoy i Vernet, Ferran

2 Respostes

(Girona, 16 juny 1862 – 25 abril 1932)

Enginyer industrial. Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima (1881), on fou un dels tres directors el 1894, i el 1917 director general.

Impulsor i director d’Electrometal·lúrgica de l’Ebre (EMESA) (1904), concebé la central de Sástago, a l’Ebre.

Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1897-99) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

Fou el pare de Manuel Junoy i Cornet.

Julià, Narcís

2 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1657 – Girona, 1705)

Poeta. Beneficiat de la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i poètica de l’Estudi General de Girona.

Escriví una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona (1698).

Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i una altre de mètrica catalana, Parnàs català, primer exemple de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat.

Jové i Jové, Àngel

Deixa un comentari

(Lleida, 1940 – Girona, 18 octubre 2023)

Artista plàstic. Pertangué al “Grup Cogul”.

Ha destacat com a informalista, amb notables collages d’un estil ben personal, féu uns gravats publicats al llibre Petit homenatge a la flor de paret (1967).

Més tard s’ha inclinat cap a les noves formes de l’art conceptual i ha explorat noves tècniques artístiques: fotomuntatge, environament, etc.

Ha participat també, com a actor, en diverses pel·lícules: Bilbao (1978), de Bigas Luna, Barcelona Sud (1981), de Jordi Cadena, etc.