(Catalunya, segle XI – Girona, 1111)
Bisbe de Girona (1094-1111). Era fill d’Umbert de Sesagudes.
Al concili de Nimes (1096) fou mitjancer entre l’abat de Ripoll i Berenguer Sunifred, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. Celebrà diversos concilis a Girona (1097-1101).
(Catalunya, segle XI – Girona ?, 1140)
Bisbe de Girona (1114-40). El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, del qual fou un dels seus marmessors.
Assistí al concili de Tolosa (1119-20) i al sínode de Narbona (1128).
(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)
Mestre, gramàtic i poeta.
A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.
(Catalunya, segle XII – Girona, 15 desembre 1227)
Bisbe de Girona (1214-27), successor d’Arnau de Creixell i antecessor de Ramon de Palafolls.
El 1225 donà mostres de conciliació tolerant quan alçà l’excomunió que requeia sobre els templers de Sant Llorenç de les Arenes, perquè hi sepultaven gent suspecta d’heretgia, entre els quals hi havia Dalmau de Creixell, heroi de Las Navas de Tolosa.
(Catalunya, segle XV – Girona ?, segle XV)
Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià.
Hi construí també el rellotge, imitació del de la catedral de Barcelona.
(Taradell, Osona, vers 1325 – Girona, 4 octubre 1384)
Bisbe de Girona (1374-84). Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon (m 1338).
Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú. Fou nomenat vicari general del bisbe Satria (1373), i bisbe de Girona l’any següent.
Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau de Mont-rodon, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que regí molts segles.
Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs de la catedral gironina, prop del seu oncle, el bisbe Arnau.
(Taradell, Osona, vers 1285 – Girona, 21 novembre 1348)
Eclesiàstic, jurista i bibliòfil. Bisbe de Girona (1335-48). Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon.
El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibil·la, a la canònica de Girona. Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere I, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries.
Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte (instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi).
Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic; el 1345 Pere III el Cerimoniós li demanà totes les cròniques antigues que ell tenia per a treure’n còpia, i féu un important llegat de llibres jurídics al seu casal de Mont-rodon (1344).
És enterrat en un magnífic sepulcre de marbre a la capella dels sants màrtirs de la catedral gironina erigida per ell.
(Arenys de Mar, Maresme, 1618 – Girona, 1688)
Teòleg i escriptor. Frare agustí que professà l’any 1634 a Barcelona, fou catedràtic a Girona del 1655 al 1664 i prior del convent de Girona, on va fer reedificar la casa i va promoure les obres del pont de pedra de l’Onyar, entre el convent i la ciutat.
És autor d’obres religioses, en llatí i en castellà, inèdites.
(Barcelona, 30 novembre 1940 – Girona, 30 setembre 2021)
Arquitecte. Ha realitzat diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on ha intervingut en els projectes de les instal·lacions olímpiques de rem.
S’ha preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, on ha intervingut en el Pla Especial del Barri Vell.
