(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)
Mestre, gramàtic i poeta.
A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.
(Catalunya, segle XII – Girona, 15 desembre 1227)
Bisbe de Girona (1214-27), successor d’Arnau de Creixell i antecessor de Ramon de Palafolls.
El 1225 donà mostres de conciliació tolerant quan alçà l’excomunió que requeia sobre els templers de Sant Llorenç de les Arenes, perquè hi sepultaven gent suspecta d’heretgia, entre els quals hi havia Dalmau de Creixell, heroi de Las Navas de Tolosa.
(Catalunya, segle XV – Girona ?, segle XV)
Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià.
Hi construí també el rellotge, imitació del de la catedral de Barcelona.
(Bassegoda ?, Garrotxa, segle XVII – Girona, 1675)
Guerriller. Batlle de Bassegoda.
Lluità al costat de Josep de la Trinxeria per la incorporació del Rosselló a Catalunya.
Morí lluitant en l’intent de trencar el setge de Girona.
(Salern ?, Sicília, 1059/60 – Girona, 1108)
Comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona. Filla de Robert Giscard, duc normand de Pulla i Calàbria.
Seguint, segons sembla, la política de pontificat, es casà (1078) amb Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopes. Uns quants dies abans de morir aquest, el 1082, nasqué a Rodés llur fill Ramon Berenguer III.
L’any següent infeudà els comtats de Carcassona i Rasès a favor de Bernat Ató de Besiers, mentre que la tutela de l’infant hereu passava (1085) al comte Guillem I de Cerdanya, i després (1086) a Berenguer Ramon II de Barcelona.
Es tornà a casar (1085) amb Eimeric I, vescomte de Narbona i, un cop mort aquest, tornà (1106) a Catalunya, i fixà la seva residència a Girona.
(Lleó, Castella, 2 abril 1727 – Girona, 20 gener 1796)
Bisbe de Girona (1775-96), on fou el promotor de la il·lustració. Amplià l’hospici (1776), on creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix.
Fundà l’hospici d’Olot, amb escoles per al poble. Féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu.
Enriquí el seminari amb una biblioteca, amb noves càtedres i amb el dret (des del 1795) de concedir graus acadèmics.
(Amer, Selva, segle XVIII – Girona, 1800)
Missioner dominicà. Anà a les illes Filipines i a la Xina, d’on retornà l’any 1762.
Deixà diversos escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos: en annamita un Catecisme de la doctrina cristiana, i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa.
(Girona, 1816 – 1860)
Frenòleg. Secundà l’ideari de Marià Cubí a propòsit de la frenologia.
Col·laborà a “La Antorcha” i fou redactor del “Eco de la Frenología”, així com de la revista “La Madre de Família”.
És autor de diversos llibres de caràcter moral, d’una obra de química i d’algunes traduccions.
(Girona, 1160 – 1235)
Escriptor. Fill de Josep Kimhi (Girona, segle XII), gramàtic.
Fou membre ben distingit de la comunitat hebrea de Girona. Visqué molts anys a Narbona.
Actuà com a àrbitre màxim dels debats sostinguts pels jueus de Catalunya i del Llenguadoc sobre el pensament de Maimònides, envers el qual es pronuncià favorablement.
Fou comentarista dels textos religiosos, mostrant-se seguidor de l’exègeta Abraham ben Ezra, també gironí. Escriví diversos treballs de gramàtica. La seva fama arribava a diversos països.
Fou germà seu Moisès Kimhi (Girona, segle XII) Gramàtic.