(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)
Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.
Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.
(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)
Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.
Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.
(Bot, Terra Alta, 1812 – Girona, 1879)
Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits.
Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.
(Vilaverd, Conca de Barberà, 13 setembre 1875 – Girona, 1 agost 1963)
Bisbe de Girona (1933-63). Prestà singular atenció a la restauració d’esglésies i d’establiments religiosos d’interès artístic.
(Girona, segle XVIII – 1809)
Polític i cavaller. Serví com a tinent a l’exèrcit. Fou regidor de l’ajuntament de Girona.
A la seva mort, deixà els seus béns a l’hospital gironí de Santa Caterina.
(Girona, segle XIX – 1865)
Erudit. Fou l’encarregat de formar el cens de la província de Girona, tasca reflectida en una memòria impresa el 1857. Féu una traducció de l’italià a l’espanyol.
(Girona, segle XIV – segle XV)
Pintor. Fill de Guillem (I) i germà de Lluís i de Guillem (II). Documentat entre el 1399 i el 1417.
Entre els seus fills hi hagué quatre pintors:
(Girona, segle XIV – segle XV)
(o Borraçà o Borraçan) Família de pintors, segurament originaris del poble empordanès del mateix nom.
Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà.
El més antic és Guillem (I) Borrassà (Girona, segle XIV – 1396) Pintor. Documentat des del 1360. Tingué tres fills també pintors, Francesc (I) Borrassà, Lluís Borrassà i:
Guillem (II) Borrassà (Girona, segle XIV – abans 1390) Pintor. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I).
(València, segle XV – Girona, 1532)
Religiós jerònim. Fou prior a Gandia i, més tard, a Barcelona.
El 1508 fou nomenat bisbe de Girona i exercí aquesta dignitat fins a la seva mort.
Dades dels Països Catalans 