Arxiu d'etiquetes: Girona (morts a)

Escarrà i Feliu -germans-

Deixa un comentari

Benet Escarrà i Feliu  (Girona, segle XVIII – segle XIX)  Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).

Francesc Escarrà i Feliu  (Girona, 1781 – 1866)  Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.

Ramon Escarrà i Feliu  (Girona, 1793 – 1865)  Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.

Enric de Narbona

2 Respostes

(França, segle XIII – Girona, 1321)

Mestre d’obres. Fins al 1320, i potser des de 1316, treballà a les obres de la seu gironina, on és documentat amb el nom de Mestre Anrich. Construí bona part de l’absis de la catedral esmentada.

Mentre Francesc Piferrer el considerava narbonès, el pare Fidel Fita creia que era català.

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Dorca i Parra, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)

Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.

Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.

Català i Calzada, Manuel

Deixa un comentari

(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)

Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.

Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.

Castellví i Pallarès, Francesc

Deixa un comentari

(Bot, Terra Alta, 1812 – Girona, 1879)

Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits.

Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.

Casanoves, Pere Nolasc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1778 – Girona, 1829)

Escriptor mercedari. Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però féu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador.

El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España, en vers.

Cartañà i Inglès, Josep

Deixa un comentari

(Vilaverd, Conca de Barberà, 13 setembre 1875 – Girona, 1 agost 1963)

Bisbe de Girona (1933-63). Prestà singular atenció a la restauració d’esglésies i d’establiments religiosos d’interès artístic.

Burguès i de Corominas, Martí

Deixa un comentari

(Girona, segle XVIII – 1809)

Polític i cavaller. Serví com a tinent a l’exèrcit. Fou regidor de l’ajuntament de Girona.

A la seva mort, deixà els seus béns a l’hospital gironí de Santa Caterina.

Bosch i Puig, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, segle XIX – 1865)

Erudit. Fou l’encarregat de formar el cens de la província de Girona, tasca reflectida en una memòria impresa el 1857. Féu una traducció de l’italià a l’espanyol.