Arxiu d'etiquetes: espectacles

Palau de la Virreina

(Barcelona, 1772 – 1778)

Edifici rococó situat a la Rambla. Construït pel virrei del Perú i marquès de Castellbell, Manuel Amat i de Junyent. Mort prematurament, el palau fou habitat per la seva vídua, i per això li fou posat el nom que du.

No se sap qui fou l’autor del projecte -es conserven els plànols del 1770-, però les obres, que varen començar el 1772, foren dirigides per l’arquitecte i escultor Carles Grau. El 1778 era acabada tota l’obra, que pertany a l’estil Lluís XIV, bé que amb nombrosos elements interpretats segons el gust barroc català.

Cal esmentar el repertori decoratiu i la fantasiosa decoració d’algunes sales interiors.

Enllaç web:  La Virreina

Orquestra Simfònica del Vallès

(Sabadell, Vallès Occidental, 1987 – )

(OSV)  Orquestra. Fundada en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Poc després començà a actuar també com a conjunt simfònic, sota la batuta del seu titular, Albert Argudo. La temporada 1993-94 assumí aquesta funció Jordi Mora i, a partir de la 1997-98, Salvador Brotons, que fou substituït per Edmon Colomer el 2002.

Amb una clara vocació social, l’orquestra disposa també d’una oferta musical especialment adreçada a les universitats, els centres penitenciaris i els hospitals de Catalunya. David Giménez Carreras n’assumí la direcció el 2006, però al cap de tres anys en fou designat director emèrit, i prengué el càrrec de titular el valencià Rubén Gimeno.

A més de la seva activitat dins el cicle Òpera a Catalunya, manté una programació estable de concerts a Sabadell i, des de la temporada 1996-97, un cicle de Concerts Simfònics al Palau de la Música Catalana. L’any 1992 fou guardonada amb el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç web: Orquestra Simfònica del Vallès

Festes Modernistes de Sitges

(Sitges, Garraf, 1892 – 1899)

Conjunt de cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol. Es caracteritzaren -en contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior- pel fet d’ésser restringits al món dels artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, fet que era subratllat amb un cert to ritual, per l’absència de qualsevol mena de recompensa, per la inclusió de totes les facetes de l’art i per la decidida dedicació als corrents estètics moderns; a vegades, però, el to baixà, fins a esdevenir xaró.

La primera festa (23 agost 1892) consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges, on, al costat dels pintors considerats avui com a modernistes, n’exposaren molts d’altres d’ancorats en l’estètica convencional.

La segona (10 setembre 1893) inclogué un concert, dirigit per Enric Morera, amb obres seves, de Cèsar Frank i d’altres músics belgues, i una representació de La intrusa de Maeterlinck, traduïda per Pompeu Fabra.

La tercera (4 novembre 1894) s’inicià amb el solemne trasllat de dos quadres d’El Greco al Cau Ferrat, i es clogué amb un certamen literari, que publicà “L’Avenç” (1895).

La quarta (14 febrer 1897) estrenà el drama de Massó i Torrents La fada, musicat per Enric Morera, amb l’assistència d’alguns dels compositors de l’escola franco-belga, habituals dels concerts del Cau Ferrat.

I la cinquena (5 juliol 1899) consistí en un concert de piano, interpretat per Joaquim Nin, amb obres d’Enric Morera, Joan Gay, Francesc Alió, Grieg i Scarlatti, i la representació de Lladres! i La reina del cor, d’Ignasi Iglésias, i de L’alegria que passa, del mateix Rusiñol, amb música de Morera.

castells -tradició-

(Valls, Alt Camp)

Manifestació cultural originària de finals del segle XVIII. Es tracta d’una torre humana, enfilats els uns damunt les espatlles dels altres, en un joc acrobàtic. Els orígens es remunten a una torre de homes que es feia al final del ball de valencianes.

Una primera època d’or es produí els anys 70 i 80 del segle XIX, amb castells de nou pisos. La tradició decaigué fins ben entrat el segle XX, en que fou recuperada.

A partir del 1980 es produí una segona època d’or, amb castells altra vegada de nou i un primer castell de deu (1998), coincidint amb la popularització del fenomen arreu de Catalunya.

D’entre les colles actuals destaquen les colles Vella i Joves dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Castellers de Vilafranca, Castellers de Barcelona i Minyons de Terrassa.

Enllaç web:  Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya 

Canet de Mar (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 5,56 km2, 15 m alt, 14.284 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu de la serra de Montnegre, al nord-est de Barcelona. Una part del terme és ocupada per pinedes i suredes.

L’agricultura és dominada pel regadiu: floricultura i el conreu de la maduixa. La tradicional indústria de gènere de punt, que s’inicià en el segle XVIII i va enllaçar amb una antiga tradició puntaire (té una Escola de Teixits de Punt, creada el 1921), es limita en l’actualitat a petites fàbriques tèxtils i s’ha vist superada pel turisme, que ha esdevingut la principal activitat econòmica del municipi, amb una important indústria hotelera i lloc de residència secundària de Barcelona. Àrea comercial de Mataró.

La vila es troba arran de mar; hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà, del segle XVI, i diversos edificis modernistes. Els anys 1975, 1976 i 1978, a l’estiu, el municipi va acollir el festival Canet/Rock.

El castell de Santa Florentina, antiga casa forta transformada el segle XIX, és a l’interior. Dins el terme hi ha també el santuari neogòtic de la Misericòrdia, del segle XIX.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Misericòrdia

Boix, Xesco

(Barcelona, 3 febrer 1946 – Malgrat, Maresme, 21 juliol 1984)

(Francesc Boix i Masramon)  Músic, cantant i animador d’espectacles infantils.

Influït profundament per la música de Pete Seeger, va fundar el Grup de Folk (1966). Més tard va dedicar-se a la cançó i a l’ensenyament musical infantil amb el grup Ara Va de Bo, i posteriorment actuà tot sol com a animador d’espectacles per als més petits.

La seva tasca divulgadora de cançons i contes populars per a la mainada és recollida en una vintena de discs i diversos llibres.

El desembre de 1985 se li oferí un gran homenatge pòstum al parc de la Ciutadella de Barcelona.

Ateneu Barcelonès

(Barcelona, 1872 – )

Associació. Fundat el 1860 amb el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual. Des dels inicis ha estat un centre de promoció cultural amb l’organització de conferències i exposicions, cursos, dotació de premis i creació de penyes artístiques i literàries.

Actualment la seva biblioteca posseeix gairebé 500.000 volums. L’han presidit les personalitats més rellevants del país. El 1982 la seva seu fou declarada monument històrico-artístic.

Enllaç web:  Ateneu Barcelonès

Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell

(Sabadell, Vallès Occidental, 1982 – )

(AAOS)  Entitat cultural. La finalitat de la qual és la difusió de l’espectacle operístic i el descobriment i la promoció de nous valors en aquest camp. Fou fundada per la soprano sabadellenca Mirna Lacambra, la qual en fou la presidenta.

L’activitat fonamental consistí, els primers anys, en el Festival d’Òpera de Sabadell, a partir del 1989, aquest festival s’estengué a d’altres poblacions catalanes a través del Cicle Òpera a Catalunya. L’any 1987 l’Associació fundà l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Dins la tasca de promoció de joves cantants, el 1996 creà l’Escola d’Òpera de Sabadell, la primera iniciativa d’aquest estil a l’estat espanyol.

Enllaç web:  Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell

Andreu i Lasserre, Josep

(Cubelles, Garraf, 23 abril 1896 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 26 juliol 1983)

Charlie Rivel  Pallasso. Fill de Pere Andreu i Pausas. Muntà amb els seus germans René i Pau el número dels Andreu-Rivels, que assolí gran fama.

Separat professionalment dels seus germans (1933), continuà actuant en solitari, juntament amb la seva esposa Carme Bustos que seria la seva gran col·laboradora al llarg de la seva vida, proporcionant-li els efectes sonors en les seves actuacions. Actuà per tota Europa i per Argentina.

El seu tipus d’august, basat en un gran domini del gest i l’actitud, li donà fama internacional. Els darrers anys de la seva vida intervingué en el cinema.

Està considerat pels crítics com una de les personalitats més acusades del món del circ, en l’especialitat de clown, on rep la Medalla d’Or de l’Académia de Belles Arts, la Medalla d’Isabel la Catòlica i la Medalla d’Or al Mèrit al Treball.

En 1976 és nomenat fill predilecte de Cubelles. A Cornellà de Llobregat, des del 1983, es celebra cada dos anys un Festival Internacional de Pallassos en memòria seva.

Fou el pare de la artista de circ Paulina Andreu i Busto.