Arxiu d'etiquetes: Espanya (morts a)

Claveria Lizana, Carlos

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 març 1909 – Oviedo, Astúries, 16 juny 1974)

Erudit i crític literari en castellà. Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura en diverses universitats de l’estal espanyol i de l’estranger.

El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna (1945), és un brillant assaig de crítica comparada sobre la novel·lística contemporània. Publicà també Temas de Unamuno (1953), Estudios hispanosuecos (1954) i altres.

Fou membre de la Real Academia Española des del 1971.

Cerdà i Bosch, Clotilde

1 Resposta

(Barcelona, 28 febrer 1862 – Sant Cruz de Tenerife, Canàries, 12 abril 1926)

Arpista. Coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes. Filla d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Estudià a Barcelona, París i Viena, on debutà l’any 1873.

Féu una brillant carrera de concertista per tot Europa i Amèrica del Sud.

Escriví l’obra Historia del arpa (1885) i fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i Oficis (1885-87), dedicada a la formació de la dona.

Visqué, entre d’altres llocs, a Istambul, Mèxic i Canàries.

Camó i Alsina, Enric

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 17 setembre 1842 – Pamplona, Navarra, 28 febrer 1903)

Compositor. Fundà el 1860 l’orfeó La Joventut Dertosense.

És autor de nombroses sarsueles, d’obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral.

Brost, Josep Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1786 – Múrcia, 1844)

Matemàtic. Publicà una Artimética mercantil i un notable Curso completo de teneduría de libros por partida doble. Deixà inèdita una història del comerç.

Bros i Bartomeu, Joan

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)

Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).

Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).

Bournonville, Alexandre de

3 Respostes

(Brussel·les, Bèlgica, 5 gener 1616 – Pamplona, Navarra, 20 agost 1690)

Príncep de Bournonville (1658). Militar i polític. El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp.

Residí a Sicília (1677) i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya (1678-84), durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, que ell aprofità per a construir fortificacions.

Esclatada novament la guerra (1684), resistí el setge de Girona posat per les tropes franceses.

Basora i Brunet, Estanislau

Deixa un comentari

(colònia Valls, Bages, 18 novembre 1926 – Las Palmas, Canàries, 16 març 2012)

Futbolista. Començà jugant d’extrem al Súria i al Manresa (1943-46). La temporada següent fitxà pel F.C. Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida.

Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos. Fou extrem dret de l’equip anomenat de les cinc copes. Entre els títols aconseguits, destaquen 4 lligues i 4 copes, a més d’altres torneigs.

Fou vint-i-dos cops internacional entre el 1949 i el 1957, i la seva actuació memorable a l’estadi de Colombes contra França (1949), en la qual marcà tres gols, li valgué el sobrenom de monstre de Colombes. Jugà cinc vegades amb la selecció catalana (1948-58).

Es retirà el 1958. El 1974, coincidint amb el 75 aniversari del FC Barcelona, fou escollit jugador de l’onze ideal del club de tots els temps en la posició d’extrem dret.

Astorch, Maria Angela

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 setembre 1592 – Múrcia, 2 desembre 1665)

Religiosa caputxina i santa. Professà a Barcelona el 1609 i cinc anys més tard fou destinada a la fundació de Saragossa, on exercí de mestra de novícies i d’abadessa. Els mateixos càrrecs tingué al nou convent de Múrcia durant setze anys.

Els seus nombrosos escrits, inèdits, mostren un bon coneixement del llatí i de la Bíblia. Ha estat anomenada la mística del breviari per raó de la seva espiritualitat centrada en la litúrgia.

Fou beatificada per Joan Pau II el 1982.

Andriani i Escofet, Sever Lleonard

1 Resposta

(Barcelona, 6 novembre 1774 – Pamplona, Navarra, 24 setembre 1861)

Prelat. Germà de Lluís Maria. Fou canonge de la seu de Girona, rector de la universitat d’Osca, senador del regne i bisbe de Pamplona des del 1830.

Fou home de vasta cultura i autor d’alguns escrits.

Amigant i de Ferrer, Pere d’

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1645 – Pamplona, Navarra, 1707)

Jurista i noble. Fill de Josep d’Amigant i Carreres. Magistrat de l’Audiència de Barcelona, va defensar, contra els propòsits del virrei, el dret al secret de les sessions del Consell de Cent (1704).

Fou detingut a Madrid per ordre de Felip V de Borbó (1706), i empresonat a Pamplona, on morí.