Arxiu d'etiquetes: Espanya (morts a)

Arroyal, Lleó d’

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 11 abril 1755 – Vara del Rey, Cuenca, 5 gener 1813)

Escriptor. Estudià a Salamanca. Es posà en contacte amb els il·lustrats: es casà amb la filla de l’erudit Andreu Piquer.

És autor d’Odas i Epigramas (1784), però, sobretot, de Sátiras (que la censura impedí de publicar), on al concepte optimista de “segle de llums” oposa críticament el de “segle d’aparences”.

També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas políticoeconómicas al conde de Lerena, una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular; aquesta obra, no editada fins al 1841, fou atribuïda erròniament a altres autors, però fins al 1967 no li ha estat definitivament atribuïda, per François López.

Forment, Damià

6 Respostes

(València, 1480 – Santo Domingo de la Calzada, la Rioja, 22 desembre 1540)

Escultor. Fill i deixeble de Pau Forment. Possiblement anà a Itàlia, on rebé la influència de l’escola de Donatello que s’observa en la seva obra. És l’introductor de l’escultura renaixentista, de la qual esdevingué el màxim representant, en l’àmbit de la corona catalano-aragonesa, durant la primera meitat del segle XVI.

L’any 1509 contractà, juntament amb el seu germà Onofre, un retaule per a la confraria d’argenters de València i, aquest mateix any, es traslladà a Saragossa, on realitzà el retaule major del Pilar (1509-15), el de l’església de San Pablo (1511), ambdós amb caràcters renaixentistes en l’estil de les figures i de la decoració, però d’estructura encara gòtica, el de San Miguel de los Navarros (1518), ja clarament renaixentista, i el de la seu d’Osca (1520-34), novament amb estructura gòtica (probablement per imposició dels contractants).

El model renaixentista triomfà plenament en el retaule major del monestir de Poblet (1527-29), que no fou, però, ben acceptat pel monestir i donà lloc a un llarg plet.

Va morir quan treballava en el retaule major de la catedral de Santa Domingo de la Calzada, que havia iniciat l’any 1537.

La fecunditat de la seva producció és deguda al gran nombre dels seus col·laboradors, que, d’altra banda, en traslladar-se a diferents ciutats, influïren en l’evolució de l’escultura a tota la península.

Fajardo i Izquierdo, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 1829 – Cartagena, Múrcia, 1886)

Militar. Germà de Ramon. Morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar.

Concha y de Irigoyen, Manuel Gutiérrez de la

2 Respostes

(Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1808 – Monte Muro, Navarra, 1874)

Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina. Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49).

Intervingué en la liquidació de la Segona Guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (maig 1849).

Codolar, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1721 – Oviedo, Astúries, 1773)

(o Antoni)  Tractadista musical. Monjo de Montserrat, fou deixeble del pare Benet Esteve.

Escriví el tractat Examen musical, en què tracta de la tècnica musical de l’època, amb exemples vocals de compositors montserratins.

Abad y Queipo, Manuel

Deixa un comentari

(Villapedre, Astúries, 26 agost 1751 – Santa Maria de Sisla, Toledo, 15 setembre 1825)

Eclesiàstic. El 1820 va ser nomenat bisbe de Tortosa, però quatre anys després va ser reclòs al convent de Santa Maria de Sisla, on morí.

Llonch i Cañomeras, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – Santisteban, Navarra, 8 setembre 1938)

Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel.

Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l’Escola d’Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils.

En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.

Lletget i Cailà, Tomàs

(Reus, Baix Camp, 9 juliol 1825 – Archena, Múrcia, 18 juliol 1889)

Metge. Presidí el Centre de Lectura de Reus i l’Ateneu Lliure de Barcelona. Es distingí al primer Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona (1880).

Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i a la de Ciències Mèdiques. Fou metge de diversos establiments d’aigües termals.

Publicà obres de medicina i de física, i d’altres escrits.

Jover, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Tenerife, Canàries, 1527)

Expedicionari. Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén.

Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife (1494-96) i hi obtingué moltes terres en el repartiment.

Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència, com el seu fill Bartomeu Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), escrivà, i el seu nebot Anton Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), eclesiàstic que fundà a Tenerife l’ermita de San Cristóbal, encara existent.

Guergué y Yáñiz, Juan Antonio

1 Resposta

(Aguilar de Codés, Navarra, 26 juny 1789 – Estella, Navarra, 18 febrer 1839)

Militar. Cap carlí, fou comandant general de Catalunya i Aragó el 1835, any en que dirigí (agost-novembre) l’anomenada expedició de Guergué, per tal d’organitzar militarment les partides catalanes i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de convents (juliol).

Amb una divisió de 2.500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça i marxà des de la conca de Tremp fins a Guissona. Davant les dificultats, intentà de tornar, però, en no poder travessar el Cinca, s’endinsà de nou a Catalunya per Sant Joan de l’Erm.

Victoriós a Calaf i a Guissona i en una incursió per l’Empordà, fracassà davant Solsona, Olot i Tàrrega.

Fou cap de l’estat major i general en cap de l’exèrcit carlí (1838). Moroto, el seu successor, el féu afusellar perquè havia desarticulat el sector del partit partidari de continuar la guerra.