(Argentona, Maresme, 1914 – Begur, Baix Empordà, 6 febrer 1997)
Escultor. De família de fusters.
S’inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i ha evolucionat cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Bráncusi, però de religiosa espiritualitat.
(Camprodon, Ripollès, 21 novembre 1879 – Olot, Garrotxa, 25 desembre 1964)
Escultor. Deixeble a Olot de Josep Bersa, i a Barcelona de l’Escola de Belles Arts.
A París fou ajudant d’A. Maillol, que fou el seu veritable mestre i influí en el seu estil fi i elegant, relacionat formalment amb el noucentisme.
(Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 14 octubre 1857 – Barcelona, 1941)
Escultor. Deixeble de Joan Roig a Barcelona i de Chapu a París. En ambdues ciutats fou company inseparable de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, amb els quals exposà a la sala Parés de Barcelona.
La seva obra, elaborada preferentment en marbre, rebé influències del naturalisme i del modernisme. Guardonat amb la primera medalla a l’Exposició Universal de París (1900).
D’entre les seves escultures destaquen: Eva (1904), Pietat i el Monument a Jaume I (1927), a Mallorca.
Fou el pare de Noel Clarasó i Serrat.
(Olot, Garrotxa, 1875 – París, França, 7 febrer 1958)
Escultor. Germà de Josep, amb el qual col·laborà a Tolosa de Llenguadoc i a París.
Va treballar especialment en bronze, amb obres, destinades a la indústria, d’infants alegres, d’una fina sensibilitat. Exposà a París, Madrid i Barcelona.
Fonamentalment es va dedicar a l’ensenyament artístic i posteriorment fou ajudant del seu germà.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, vers 1460)
Escultor. Pare de Joan i d’Antoni, també escultors. L’obra dels tres artistes a la catedral de Barcelona no és sempre fàcil d’atribuir a l’un o l’altre.
El pare començà a treballar a la catedral devers el 1414. Féu l’ornamentació de la glorieta del brollador de la seu, on treballà del 1440 al 1450, i diverses gàrgoles del claustre.
El Consell de Cent de Barcelona li encarregà (1444) la creu del portal Nou i una imatge de santa Eulàlia.
Els seus fills foren:
Antoni Claperós (Catalunya, segle XV) Escultor. No és clara la seva part d’intervenció, en alguns casos ben probable, a l’obra del seu pare i del seu germà. Féu les figures del portal dels Apòstols de la catedral de Girona, obrades en terra cuita i avui destruïdes. Eren una imitació no gaire reeixida de les realitzades per Guillem Sagrera a la seu de Mallorca.
Joan Claperós (Barcelona, segle XV – 1467) Escultor. Col·laborà amb el seu pare en la catedral de Barcelona, de la qual fou mestre d’obres vitalici des del 1452. Se li atribueix la imatge en terra cuita del portal de Santa Eulàlia, la decoració del castell de Centelles (1464) i la del Palau Reial de Barcelona.
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Barcelona, 1887 – 1964)
Escultor. Fou deixeble de Miquel i de Llucià Oslé, plasmà com ells la vida del poble; la seva obra En romeria (1907, Museu d’Art Modern de Barcelona) fou premiada pel bisbe Torras i Bages.
Excel·lent retratista (retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona), realitzà el bust del pintor Vicent Rodés que li fou encarregat per a la façana d’aquest museu.
Es retirà el 1918. Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada.
Després tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat (Eivissenca, plaça d’Eivissa, Barcelona).
(Barcelona, 1875 – 1958)
Pintor, escultor i fotògraf. Germà d’Agapit. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble del seu oncle Venanci Vallmitjana, conreà l’escultura durant pocs anys.
En pintura tractà una temàtica d’interiors amb figures a contrallum, i en el camp de la fotografia conreà els temes al·legòrics i religiosos (Fotografías de arte, 1903).
S’encarregà (1902) de la direcció artística de la revista comercial “Mercurio”. Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, des d’on organitzà notables exposicions, com la del nu (1933-34), i fundà el 1933 l’associació dels Amics dels Museus de Catalunya, que presidí.
(el Poblenou, Barcelona, 12 agost 1882 – Barcelona, 12 gener 1948)
Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de l’Escola de Llotja; amplià estudis a París (on rebé la influència de Rodin –Tristos caminants-), Brussel·les, Anvers, Londres i Florència.
Exposà als salons de París (1909-12) i a diferents salons de Barcelona. Guanyà la primera medalla d’Escultura a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). Formà part del grup Les Arts i els Artistes.
Féu el monument a Narcís Monturiol a Figueres i altres obres en marbre, bronze i pedra. Amb el temps anà evolucionant cap a un classicisme, amb la clara voluntat de convertir en cànon de bellesa immortal la dona catalana, fet que el converteix en un dels escultors noucentistes més destacats (Nu femení).
(Barcelona, 1871 – Catalunya, segle XX)
Escultor. Es formà al taller dels germans Vallmitjana.
Féu una llarga estada a l’Argentina, d’on no tornà fins al 1929. Durant la seva estada americana guanyà diversos premis i realitzà alguns monuments.
Destacà com a medallista. Es conserven alguns dels seus models al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Dades dels Països Catalans 