(Barcelona, 1874 – 1944)
Escriptor. Regentava una botiga de bastons al passatge Bacardí.
Escriví a “El Diluvio”, traduí La vida de les abelles (1929), de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles (Política, 1930).
(Manresa, Bages, 24 novembre 1924 – 2 juliol 2018)
Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat.
És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc.
El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Cadaqués, Alt Empordà, 1864 – Barcelona, 1941)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres (1888), fou catedràtic als instituts de Reus, Còrdova, Oviedo i Barcelona. Col·laborà a la premsa de Madrid i Barcelona.
És autor d’un llibre de Poesies catalanes (1919) i de diversos treballs sobre literatura castellana: Estudio acerca de la novela picaresca española (1891), Menéndez Pelayo como crítico literario (1912), etc.
També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català.
(Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 11 octubre 1898 – Barcelona, 5 febrer 1967)
Escriptora i pedagoga. Mestra de les escoles de l’ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar.
Col·laboradora de “Cavall Fort” i autora de Beceroles (1966) i Estels (1967), llibres per a l’ensenyament del català als infants.
(Vic, Osona, 21 novembre 1876 – Samalús, Vallès Oriental, 22 març 1968)
Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926).
Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d’or (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l’esperit arcàdic de la pagesia.
Foren germans seus:
Àngel Garriga i Boixader (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1929) Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.
Josep Garriga i Boixader (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927) Pintor i eclesiàstic. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí. Conreà la pintura d’inspiració religiosa.
(Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1963)
Escriptor i impressor. Fou tipògraf de “L’Avenç” i també llibreter de Granollers.
Col·laborà al periòdic “La Opinió”, que fou publicat a Granollers entre 1912-13, i dirigí “La Gralla”, apareguda a la mateixa ciutat del 1921 al 1929.
És autor de la novel·la La vida d’en Joan Gralla (1930), la narració curta La festa dels Sants Metges i el llibre Granollers, vila oberta (1960).
(Barcelona, 29 setembre 1928 – 8 octubre 2002)
Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949).
Ha estat molts anys a l’estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia.
Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.
(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 – Olot, Garrotxa, 1 maig 1928)
Escriptor. Fruit d’una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d’influència romàntica i parnassiana.
Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d’Evangelina, de Longfellow.
Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega.
(Figueres, Alt Empordà, 5 maig 1958 – )
Escriptora i mestra. Ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari (premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil 1982), En Gilbert i les línies (premi Folch i Torres 1983), Els ulls del drac (premi nacional de literatura infantil i juvenil 1991), Les ulleres màgiques (1992), El mar i el desig (premi Joaquim Ruyra 1993), etc, i les novel·les Si la lluna parlés (1997) i Història d’un arbre (1998), entre d’altres.
(Barcelona, 1914 – 1985)
Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a “Virolet”, a “L’Esquitx” i al calendari d’“En Patufet”.
Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l’església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles.
Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.
Era germà de Josep Maria i de:
Jaume Garcia i Estragués (Barcelona, 1900 – 1976) Escriptor i religiós. Pertanyia a l’oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).
Dades dels Països Catalans 