Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Gelpí i Ferro, Gil

Deixa un comentari

(Tossa de Mar, Selva, 1822 – l’Havana, Cuba, 1890)

Escriptor. Residí un quant temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana (1860).

El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari. Fundà també el diari “La Constancia”.

Publicà Estudios sobre la América (1864-66), Situación de España y de sus posesiones de ultramar… (1871), Los autonomistas de Cuba… (1879) i Historia de la revolución y guerra de Cuba (1887-89) (que deixà incompleta), obra en què proposava solucions per evitar la independència de les colònies.

Gelabert i Crosa, Joan

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 1897 – Molinos, Pallars Jussà, 1979)

Mestre i escriptor. Practicà el magisteri i el compaginà amb les afeccions literàries.

Destacà en el conreu de la poesia i la redacció de texts gramaticals: Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic (1931), Poemes de vida senzilla (1977), Els pronoms febles (1979), etc.

Geis i Parragueras, Camil

Deixa un comentari

(Girona, 7 febrer 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 16 gener 1986)

Escriptor i compositor. Fou organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell.

Publicà aplecs de nadales, música religiosa i goigs.

Poeta acurat, influït per Josep Carner, publicà poesies seves a Balades i cançons (1931), Horitzons i rutes (1936), Rosa mística (1942, primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil), Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948), Georgiques eucarístiques (1952), etc, reunides a De primavera a reravera (1975), i Els que he trobat pel camí (1986).

En prosa va publicar Pas i repàs (1981) i El nostre pa de cada festa (1985).

Gebhardt i Coll, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 agost 1830 – 16 març 1894)

Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853).

Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l’any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà.

Gaziel *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor i periodista català Agustí Calvet i Pascual  (1887-1964).

Gaya i Tomàs, Manuel

2 Respostes

(Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)

Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot.

Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals.

Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida.

Gay i Coll, Francesc

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 14 març 1889 – la Pinya, Garrotxa, 12 agost 1936)

Escriptor teatral. Rector de la Pinya.

En iniciar-se la guerra civil fou assassinat.

Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut (1911), Guspires socials (1912), Enigmes tràgics (1914), L’estrella de la felicitat (1925), Rostos avall (1926), etc.

Gassó i Ortiz, Blanca

1 Resposta

(Barcelona, 26 novembre 1846 – Madrid, 15 abril 1877)

Escriptora. Col·laborà a la premsa madrilenya i escriví alguns llibres en castellà.

Morí d’accident.

Gassó i Carbonell, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 juliol 1916 – 21 setembre 2010)

Escriptor. Fundà el grup literari Estudi amb un nucli de companys de postguerra.

Poeta formalista i postsimbolista, ha publicat Artifici (1946), Imatges solitàries (1947), Poema de l’amic (1950), Atzurs rebels’(1951), Arbre (1955), Ciutat oberta (1978), Llegenda i veritat (1956) i Lliçó de temps (1982).

Com a prosista ha publicat Apunts per a un assaig d’introspectiva poètica (1966).

Gasòliba i Tudurí, Cecili *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor català Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970), utilitzat en articles de premsa.