Arxiu d'etiquetes: entitats

Cercle Maillol

7 Respostes

(Barcelona, 1946 – 1960)

Agrupació d’artistes catalans creada a l’empara de l’Institut Francès de Barcelona. La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Carles Collet, Alfred Figueras, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i Frederic-P. Verrié.

Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura; celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París.

Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants.

Cercle Literari de Vic

4 Respostes

(Vic, Osona, 1860 – 1921)

Associació. Fundada amb l’intent de lligar les iniciatives individuals dels escriptors vigatans amb el moviment de la Renaixença. Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar.

Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8.000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions. El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències.

La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 (en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals) i perdurà, amb petites revifalles, fins al 1921.

Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1924 – )

Entitat. Aplega els afeccionats a l’estudi i al col·leccionisme filatèlic i numismàtic. Disposa d’una biblioteca especialitzada.

Els anys 1952 i 1963 organitzà dues grans exposicions de moneda catalana.

L’any 1971 inicià la publicació d’“Acta Numismàtica”, que fou cedida en crear-se la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, el 1979.

Enllaç web: Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona

Cercle del Liceu

4 Respostes

(Barcelona, 20 novembre 1847 – )

Club recreatiu privat. Situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.

A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts.

Té un interès particular la decoració en murals d’Antoni Martí (1862) i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit de la Rotonda.

Enllaç web: Cercle del Liceu

Cercle d’Economia

3 Respostes

(Barcelona, 1958 – )

Entitat. Fundada per un grup de joves empresaris, amb l’ajut de l’historiador Jaume Vicens i Vives.

Des del primer moment entrà en contacte amb economistes i professors d’universitat (especialment amb Fabià Estapé) que també s’hi incorporaren. També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’administració central, amb la qual s’establí sempre un diàleg sobre la situació i perspectives de l’economia espanyola.

A través de les seves publicacions de conferències-col·loqui i de l’organització de les Reunions Costa Brava, té influència, des d’un punt de vista europeista i avançat, sobre el conjunt de la societat espanyola.

Han participat activament en les seves juntes directives importants personalitats polítiques i econòmiques dels Països Catalans.

Enllaç web: Cercle d’Economia

Cercle d’Agermanament Occitano-Català

Deixa un comentari

(Catalunya, 1977 – )

(CAOC)  Entitat cultural. Sorgida de la iniciativa de Josep Maria Batista i Roca, Enric Garriga i Trullols i Joan Amorós, de crear un moviment popular d’agermanament occitano-català.

La primera assemblea constituent tingué lloc el 1978 sota la presidència de Josep Maria Batista i Roca. Contemporàniament, fou creada a Occitània una entitat paral·lela, el Comitat d’Afrairament Occitanó-Català. Les dues entitats treballen conjuntament en l’organització d’actes, reunions i aplecs.

El CAOC es proposa restablir els contactes culturals entre els dos pobles i la línia de construcció de l’Europa dels pobles. Organitza també, el dissabte i el diumenge anteriors a sant Joan, el gran Aplec de Montsegur.

Edita el butlletí “Reviure”, escrit en català i occità.

Enllaç web: Centre d’Agermanament Occitano-Català

Cercle Artístic de Sant Lluc

46 Respostes

(Barcelona, 1893 – )

Associació artística. Fundada pels germans Joan i Josep Llimona i Bruguera, el regidor Alexandre M. Pons i un grup d’artistes que seguiren les directius doctrinals del seu consiliari Josep Torras i Bages, dominades per un estricte moralisme catòlic, un culte a les virtuts familiars i un desig d’entroncar amb la humilitat dels gremis medievals, com a reacció a l’actitud anticlerical i frívola dels modernistes que es reunien al Cercle Artístic de Barcelona.

Fou presidit en la seva gran època per Lluís Serrahima, i entre els seus membres il·lustres hi havia, entre altres: Dionís Baixeras, Antoni Gaudí, Ramon Sunyer, Joaquim Torres i García, Feliu Elias, Francesc d’A. Galí. Hom pot considerar que el noucentisme té una de les arrels en la línia marcada per aquesta entitat.

Després de la guerra civil protegí les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i fundà el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, que es convoca anualment.

Enllaç web: Cercle Artístic de Sant Lluc

Cercle Artístic de Barcelona

27 Respostes

(Barcelona, 1881 – )

Entitat fundada per al foment de totes les activitats de caire artístic. Ocupa l’edifici de l’antic palau dels Pignatelli al carrer dels Arcs.

Té sales destinades a l’estudi de la pintura i el dibuix al natural amb model viu. Ha organitzat concerts, exposicions i conferències, així com balls de disfresses al Liceu.

El 1916 Alfons XIII de Borbó li concedí el títol de reial.

Entre els seus membres més il·lustres han destacat Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell.

Enllaç web: Cercle Artístic de Barcelona

Centre per a la UNESCO de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1984 – )

(CATESCO)  Associació. Manté relacions oficials amb la UNESCO amb l’objectiu de difondre els valors i les activitats d’aquest organisme a Catalunya i fer-li arribar les aportacions de la comunitat cultural catalana. És una organització no governamental i fou dirigida des dels orígens per Fèlix Martí.

El centre presta els seus serveis tècnics a la UNESCO, que li confia responsabilitats internacionals en l’àmbit de les llengües i de les religions. També és molt actiu en l’àmbit dels drets dels pobles i del dret a l’autodeterminació i contribueix a l’enfortiment de les iniciatives ja existents a Catalunya en la difusió dels valors d’aquesta organització, per això manté un estret lligam amb el moviment associatiu català i ofereix serveis a diverses federacions i entitats associatives.

Disposa d’una biblioteca pública amb més de 10.000 volums i 250 revistes, a més, tradueix i edita la versió catalana de les publicacions de la UNESCO i d’altres organismes internacionals.

Enllaç web: CATESCO

Centre Excursionista els Blaus

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, 11 octubre 1920 – )

Entitat esportiva i cultural. Conreà el muntanyisme, l’esquí i l’escalada, i promogué, paral·lelament, activitats culturals, especialment exposicions de pintures i vetllades musicals i poètiques, i la història local.

Publicà (1921-36 i des del 1942) un butlletí anomenat “Els Blaus“.

El 1946 hi tingué lloc una exposició d’art, una de les primeres manifestacions anti-acadèmiques de postguerra i antecedent del grup Dau al Set.

Enllaç web:  Centre Excursionista els Blaus