Arxiu d'etiquetes: entitats

Centre Excursionista de Terrassa

(Terrassa, Vallès Occidental, 10 setembre 1910 – )

(CET)  Entitat. Des de la seva creació ha publicat sense interrupció la revista excursionista “Arxiu”. Durant els primer anys es potencià l’excursionisme amb un caràcter més científic que esportiu, però amb els anys es crearen les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya.

D’aquesta manera, durant els anys 1920 i 1930 a més de les excursions s’impulsaren les escalades a diversos cims catalans, i les acampades i les ascensions als Pirineus.

Després de la guerra civil, es reprengueren les activitats amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i cantaires. Al principi de la dècada del 1960 l’entitat aplegava prop de 400 socis, xifra que s’acostà als 3.000 l’any 2000.

Els anys 1960 alguns dels seus membres participaren en importants expedicions a tot el món.

El 1985 el centre fou guardonat amb la Medalla d’Or Ciutat de Terrassa.

Enllaç web: Centre Excursionista de Terrassa

Lleida, Centre Excursionista de *

Veure> Centre Excursionista de Lleida  (entitat esportiva i cultural, 1906- ).

Centre Excursionista de la Comarca del Bages

(Manresa, Bages, 24 abril 1905 – )

(CECB)  Entitat esportiva i cultural. Tingué distintes seccions culturals i publicà un interessant butlletí.

El 1922 organitzà l’Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages. El 1936 donà lloc a les seccions Esquí Club Manresa i Club Alpí Manresa, que han tingut una trajectòria destacada.

El 1969 organitzà una expedició als Andes bolivians (Illimani, aresta nord, 6.480 m), i el 1972, una altra a Groenlàndia (28 cims foren escalats per primera vegada, a dos dels quals els han estat donats oficialment noms catalans: el pic Manresa, de 1.355 m alt, i el pic Bages, de 1.320 m alt).

Posteriorment han realitzat diverses expedicions a l’Himalaia (1973 i 1980), a Alaska (1977), als Andes (1978), etc.

Enllaç web: Centre Excursionista de la Comarca del Bages

Centre Escolar Catalanista

(Barcelona, 21 octubre 1886 – 1901)

Entitat organitzada per un grup d’estudiants catalanistes. Era filial del Centre Català, però, en produir-se l’escissió del 1887, els seus components van abandonar el Centre i es van adherir a la Lliga de Catalunya.

Dins el Centre començaren a desenvolupar-se, encara que d’una manera una mica confusa, unes determinades tendències ideològiques que, des del regionalisme, desembocaren en el nacionalisme.

Formaren part una sèrie d’estudiants que més tard destacaren per la seva influència catalanista, com ara Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa i Francesc Cambó.

Centre Ecumènic de Catalunya

(Barcelona, 1984 – )

Associació. Creada per a treballar en el camp de l’ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confessions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians.

És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal (1954) i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada (1959) pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català (1960), pel bisbe de Vic Ramon Masnou.

Publica (en doble edició, catalana i castellana) una “Circular” (1964-78).

En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i conferències, canalitza i difon els actes de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, etc.

La junta és composta per membres catòlics, protestants i ortodoxos. Un dels grups que integra el Centre és el grup Irini, que promou el coneixement de l’Orient cristià, celebra regularment l’eucaristia en ritu bizantí (amb un cor propi) i publica el fullet “Irini”, com a suplement de l’antiga “Circular” del Centre.

Enllaç web: Centre Ecumènic de Catalunya

Centre d’Influència Catòlica

(Barcelona, 1950 – )

(CIC)  Entitat religiosa. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet. Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina.

Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya.

Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica.

Centre d’Estudis Francesc Eiximenis

(Barcelona, 1961 – )

Entitat cultural i religiosa. Fundada com a conseqüència de la transformació de la Secció d’Estudis de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat.

Agrupa intel·lectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya.

N’han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni M. Güell.

Josep M. Bardés, que en fou l’animador inicial, n’ha estat sempre el conciliari.

Centre d’Estudis del Mar

(Sitges, Garraf, 1983 – )

(CEM)  Entitat científica i pedagògica pública.

Dependent del Servei del Medi Ambient de la diputació de Barcelona, que té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics.

Ha patrocinat la publicació de diferents obres.

Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada

(Igualada, Anoia, 24 agost 1947 – )

(CECI)  Entitat cultural. Fundada per impulsar i coordinar les investigacions locals. Sota el patrocini de l’ajuntament igualadí, ha creat dos museus: el Museu de la Ciutat (1949) i el Museu de la Pell (1954) (Museu Comarcal de l’Anoia).

Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d’alguns monuments arqueològics de la comarca, ha col·laborat en excavacions, i també a esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània.

El CECI fou un dels iniciadors (1950) del moviment que ha donat lloc a les assemblees d’estudis comarcals de Catalunya, les quals han tingut una importància no gens menyspreable.

Enllaç web: Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada

Centre d’Estudis Catalans -París-

(París, França, 1977 – )

Entitat. Creada per la universitat de París-Sorbona amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Hispànics i de l’Òmnium Cultural de París.

D’acord amb els estatuts, l’administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d’administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre, serveix de consell consultiu per a les activitats docents -que depenen de la Sorbona- i proposa les línies generals de les activitats culturals i d’extensió universitària pròpies del centre.

Ubicat en una casa-palau al barri de Marais, té una biblioteca formada a partir de la de la Fundació Cambó creada a París els anys 1930. Organitza també periòdicament exposicions d’arts plàstiques d’artistes catalans.

L’entitat serveix de nexe entre la Sorbona i els centres culturals francesos, per una part, i la Universitat de Barcelona i els centres culturals catalans, per l’altra.