Arxiu d'etiquetes: entitats

Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana

(Catalunya, desembre 1978 – 1988)

(CEPEPC)  Organització pedagògica. Formada per una vuitantena d’escoles, la majoria cooperatives de pares o de mestres, que actualment són escoles públiques dependents de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes escoles foren creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada del 1960, entorn de la institució Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició pedagògica catalana d’escola activa d’abans de la guerra civil.

Estigueren presents, per tant, a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, els quals s’estengueren posteriorment per tot l’estat espanyol i han inspirat la reforma del sistema educatiu dels anys 1990.

L’any 1978 es constituïren en col·lectiu i el 1979 demanaren a la Generalitat provisional d’ésser integrades a la xarxa d’escoles públiques com a contribució a la construcció d’una nova escola pública catalana.

El procés d’integració s’inicià en virtut d’una llei del Parlament de Catalunya de 1983, i conclogué el 1988.

Col·lectiu de Dones en l’Església

(Barcelona, 1986 – )

Associació religiosa. Creada amb la finalitat d’aconseguir la plena igualtat i paritat entre homes i dones en tots els àmbits de l’Església.

Dirigida per M. Josepa Amell i Magda Tomàs, és membre del Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d’Europa i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.

Ha organitzat diverses sessions d’estudi i ha convocat el I Congrés Internacional de Dones Cristianes (Barcelona, 1997) sobre el tema Vers una nova antropologia cristiana integradora.

Enllaç: Col·lectiu de Dones en l’Església

Club Natació Catalunya

(Barcelona, 21 abril 1931 – )

(CNC)  Entitat poliesportiva. Destaquen les seccions de natació i de waterpolo a més de les seccions d’atletisme, triatló, esquaix i vela.

En waterpolo ha aconseguit quatre Campionats de Catalunya, sis de la Lliga estatal, quatre Copes del Rei, una Recopa i una Supercopa d’Europa.

L’entitat ha tingut importants nedadors.

Enllaç web: Club Natació Catalunya

Club Natació Atlètic-Barceloneta

(Barceloneta, Barcelona, 1929 – )

(CNAB)  Entitat poliesportiva. Ha centrat la seva activitat en la formació de nedadors i waterpolistes, molts dels quals han estat grans figures en les seves respectives disciplines esportives.

L’any 1982 el Club tenia uns 4.000 associats i manté un equip de waterpolo a la divisió d’honor, guanyador de diversos campionats d’Espanya.

Enllaç web: Club Natació Atlètic-Barceloneta

Club del Llibre SA

(Barcelona, 1973 – 2016)

(Grup del Llibre)  Club de lectors. Fundat per Octavi Sarsanedes i Vives.

Edità per als adherents un catàleg -trimestral des del 1980- amb una oferta variada de llibres en català de diverses editorials, l’adquisició dels quals és abonada mitjançant una quota trimestral.

Nascut com a eina de redreçament cultural dels Països Catalans, aviat adoptà com a marca comercial el nom del Grup del Llibre i inicià algunes edicions de llibres propis.

El 2016 va tancar les seves portes.

Club de Tennis Barcelona

(Barcelona, 13 abril 1899 – )

Associació esportiva per a la pràctica del tennis, la primera de l’estat espanyol, fundada amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club, per la colònia anglesa de Barcelona (en fou el primer president el cònsol anglès J.F. Rocaberts).

Les seves instal·lacions actuals (Pedralbes) tenen més de 15 pistes.

El club i els seus jugadors han estat moltes vegades campions d’Espanya.

Enllaç web: Club de Tennis Barcelona

Club de Natació Barcelona

(Barcelona, 10 novembre 1907 – )

(CNB)  Entitat poliesportiva. Fundada per Bernat Picornell.

Ha participat molt activament en l’expandiment internacional de l’esport català.

Fins al 1970 havia guanyat 38 vegades el campionat d’Espanya de waterpolo. Ha estat també campió d’Espanya d’atletisme, vela, handbol, rugby i altres esports.

Enllaç web:  Club Natació Barcelona

Club Cobalto 49

(Barcelona, 28 abril 1949 – vers 1970)

(Club 49)  Agrupació artística, fundada per antics membres de l’ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de Joan Miró.

Ciutat Jardí, la -Barcelona-

(Barcelona, 15 juliol 1912 – després 1924)

Societat cívica. Constituïda sota la tutela del Museu Social de la diputació de Barcelona. Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista.

L’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià de Montoliu. En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M. Rubió i Tudurí. La primera junta directiva fou presidida per Joan A. Güell.

Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura, la protecció del paisatge.

Creà una important biblioteca i un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina informativa sobre qüestions d’urbanització i construcció; organitzà cicles de conferències, amb la participació d’especialistes estrangers, i edità llibres i la revista “Civitas”, informà i féu crítica de projectes de llei i de plans d’urbanització.

La vida de la societat tingué el seu punt culminant en l’Exposició de Construcció Cívica i Habitació Popular (1916), primera anàlisi orgànica de Barcelona.

Cercle Manuel de Falla

(Barcelona, 1946 – vers 1955)

Grup de compositors. Format gràcies a l’ajut de l’Institut Francès de Barcelona. Els membres eren adscrits a diferents estètiques.

Una de les finalitats era de combatre l’aïllament posterior a la guerra civil de 1936-39 i de posar-se en contacte amb la música europea d’entreguerres, cosa que aconseguiren només en part.

El Cercle deixà d’actuar cap a la meitat de la dècada del 1950.