Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Irurita y Almándoz, Manuel

3 Respostes

(Larraínzar, Navarra, 19 agost 1876 – Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 3 desembre 1936)

Eclesiàstic. Canonge de València, fou nomenat bisbe de Lleida (1926) i de Barcelona (1930).

Bisbe pietista i amic de la dreta, mantingué tibantors amb la Generalitat, el cardenal Vidal i Barraquer i la Federació de Joves Cristians, perquè ell preferia l’Acció Catòlica.

Iniciat l’alçament del 1936 no volgué dimitir del càrrec, la qual cosa sembla que dificultà la seva possible sortida a l’estranger.

Fou detingut i assassinat per part d’elements incontrolats.

Ingobert

3 Respostes

(Catalunya, segle IX)

Bisbe d’Urgell. Successor de Galderic (878), des d’abans del 885.

L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà.

El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat; ja reintegrat, consagrà (891) les esglésies d’Ardòvol, Talló i Baltarga (Baixa Cerdanya).

L’any 893 encara era bisbe.

Ignasi de Loiola

21 Respostes

(Loiola, País Basc, 24 desembre 1491 – Roma, Itàlia, 31 juliol 1556)

Eclesiàstic i sant, de nom real Íñigo López de Loyola. Fou el fundador de la Companyia de Jesús (jesuïtes).

A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522. Fins al febrer de 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Ejercicios espirituales en una cova (la Cova de Sant Ignasi).

Estudià gramàtica a Barcelona (1524-26), a l’escola de mestre Jeroni Ardèvol, adscrita a la universitat. A Bruges, prengué contacte amb Joan Lluís Vives.

Implicat en les experiències pedagògiques de la universitat de Gandia (fundada per Francesc de Borja el 1545) i del col·legi de Messina (organitzat, el 1548, per Jeroni Nadal, a la manera de París).

Canonitzat el 1622, la seva festa se celebra el 31 de juliol.

Idalguer

2 Respostes

(Catalunya, segle IX – 914)

Bisbe de Vic (899-914). Fou el segon de la diòcesi restaurada, successor de Gotmar.

Desplegà una gran activitat en la seva organització; consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta.

Al concili provincial de Barcelona (906), féu una notable relació de l’obra repobladora que havia dirigit Guifré I el Pilós i obtingué d’exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona.

Fou marmessor de Guifré II Borrell de Barcelona.

Idaci

1 Resposta

(Catalunya ?, segle VII – Barcelona ?, segle VII)

(o Idall)  Bisbe de Barcelona (vers 666-689).

Fou amic del metropolità Julià de Toledo, amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d’Idaci, el Prognosticon futuri saeculi. El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre’l entre els seus sufraganis.

Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior.

Huix i Miralpeix, Silvi

Deixa un comentari

(Santa Margarida de Vallors, Selva, 22 desembre 1877 – Lleida, 5 agost 1936)

Prelat. Nascut a la masia de Can Huix.

El 1927 fou nomenat bisbe titular de Selímbria i administrador apostòlic de la diòcesi d’Eivissa. El 1935 passà a ser bisbe de Lleida.

Hi morí víctima dels desordres de l’any següent, en ésser afusellat per un escamot incontrolat en començar la guerra civil.

Himeri

1 Resposta

(Catalunya, segle IV)

Arquebisbe de Tarragona. Preocupat per la disciplina eclesiàstica, el 384 escriví un memorial al papa Damas. Havent mort aquest, el seu successor, Cirici, fou qui li contestà amb la primera decretal pontifícia conservada.

L’autoritat que atorgà a Himeri ha estat l’origen del primat dels arquebisbes de Tarragona.

Heredia, Diego de

Deixa un comentari

(Munébrega, Aragó, vers 1350 – Vic, Osona, 1410)

Eclesiàstic. Fou vicari general a Vic, al llarg de deu anys, des del 1377.

L’any 1387 fou elegit bisbe de Sogorb. Amic de Vicent Ferrer i del papa Luna, Benet XIII.

L’any 1400 fou traslladat a la seu de Vic (fins a la seva mort), des d’on, per pacificar la ciutat, dividida entre bàndols irreconciliables, cridà Vicent Ferrer.

Hartalejo, Antonio Manuel de

Deixa un comentari

(Cienpozuelos, Madrid, 1714 – Vic, Osona, 1782)

Bisbe de Vic (1777-82). Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde.

El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic; també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual féu fer unes pintures, ara desaparegudes.

Gurb, Arnau de

5 Respostes

(Gurb de la Plana, Osona, 1210 ? – Barcelona, 23 setembre 1284)

Bisbe de Barcelona (1252-84). Home actiu i d’una gran cultura, fou ambaixador i conseller de Jaume I el Conqueridor. L’acompanyà en els preparatius i en la conquesta de Múrcia (1265-66) i el dissuadí de la projectada croada a Terra Santa (1269).

Sostingué una controvèrsia teològica a Barcelona amb el rabí Bonastruc de Porta, a conseqüència de la qual es produïren nombroses conversions entre els jueus.

Féu construir la capella de Santa Llúcia i segurament inicià la del palau episcopal. Publicà un bon nombre de Constitucions.