(Manacor, Mallorca, 1493 – Càller, Sardenya, 1556)
Jurisconsult. Germà de Nicolau. Es doctorà en drets a Avinyó. El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles I a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València. El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya.
És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum (València 1536), en el qual invita als eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa.
(Oprech, França, segle XVI – València, 1556)
Impressor. S’establí i obrí un taller a València l’any 1553. Casat amb Jerònima Galès, fou el cap d’una dinastia d’impressors valencians molt anomenada. Signava les seves produccions amb el nom de Joan Mey Flandro.
En morir, regentà el taller la seva vídua, ajudada pels seus fills Pere Patrici i Joan Felip Mei i Galès.
(València, 1556 – segle XVI)
Historiador. És autor d’una crònica del regne de València. Fou jurat de la seva ciutat i més tard diputat de la Generalitat Valenciana.
(València, segle XV – segle XVI)
Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.
El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó (València, segle XVI – 1556) Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:
Nicolau (II) Falcó (València, vers 1500 – 1560) Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:
Onofre Dionís Falcó (País Valencià, segle XVI) Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI – València, 1556)
Metge i humanista. Estudià a València, París i Montpeller. Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València.
Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates (1551), amb il·lustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic-hispànic.
Dugué a terme, també, la millor edició crítica (1552) de la Theriaca de Nicandro Colofonio. A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escoles que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals, avui perdut.
(Alcoi, Alcoià, 1556 – 1637)
Religiós agustí. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics. Excel·lí com a predicador.
És autor de diverses obres de caràcter religiós.
(País Valencià, segle XV – València, 18 febrer 1556)
Bisbe de Sogorb (1530-56). Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada. El 1520, el capítol l’elegí arquebisbe de València, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles I.
Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix. Assistí al concili de Trento (1551-52), però la seva manca de salut l’obligà a retornar a València.
(Nyer, Conflent, 1556 – 1627)
Militar. Era senyor del castell de Nyer, i de les seves freqüents bandositats nasqué la lluita entre nyerros i cadells que es generalitzà pel Principat.
El perfil que representaven les seves forces, compostes per bandolers, i l’agitació constant que produïren, obligà el virrei F. de Toledo a segrestar el castell de Nyer (1579), i el seu successor, el comte d’Aitona, a fer el mateix amb el monestir de Cuixà (1580), on Banyuls s’havia instal·lat.
El duc de Terranova fracassà en voler capturar-lo, i acabà oferint-li d’anar a lluitar en l’exèrcit reial a Nàpols, la qual cossa acceptà el 1581.
(Loiola, País Basc, 24 desembre 1491 – Roma, Itàlia, 31 juliol 1556)
Eclesiàstic i sant, de nom real Íñigo López de Loyola. Fou el fundador de la Companyia de Jesús (jesuïtes).
A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522. Fins al febrer de 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Ejercicios espirituales en una cova (la Cova de Sant Ignasi).
Estudià gramàtica a Barcelona (1524-26), a l’escola de mestre Jeroni Ardèvol, adscrita a la universitat. A Bruges, prengué contacte amb Joan Lluís Vives.
Implicat en les experiències pedagògiques de la universitat de Gandia (fundada per Francesc de Borja el 1545) i del col·legi de Messina (organitzat, el 1548, per Jeroni Nadal, a la manera de París).
Canonitzat el 1622, la seva festa se celebra el 31 de juliol.
Dades dels Països Catalans 