Arxiu d'etiquetes: segle VII

Xàtiva, bisbat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle VI – segle VII)

Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del segle VI. Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo.

Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n’hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi.

Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor (II), cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs. Alguns autors han situat dins la seva demarcació el monestir Servità.

Girvés, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle VII)

Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Lleida.

És autor d’un estudi episcopològic de la seva diòcesi.

Liber iudiciorum

(Europa, segle VII)

Obra medieval (Llibre dels judicis). compilació de lleis formada per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans. A Catalunya, tot seguit d’iniciada la conquesta cristiana, la seva aplicació coexistí amb alguns capitulars dels francs i la del dret canònic.

El jurista Bonhom en féu una gran tasca de divulgació, en publicar-ne una edició, amb el títol de Liber iudicum popularis.

El monestir de Montserrat conserva fragments d’una versió en català de la fi del segle XII (Libre Jutge), que precedeix en més de mig segle la traducció castellana i mostra la seva popularitat com a font de dret.

Una part dels Usatges de Barcelona és còpia d’aquesta llei.

Idaci

1 Resposta

(Catalunya ?, segle VII – Barcelona ?, segle VII)

(o Idall)  Bisbe de Barcelona (vers 666-689).

Fou amic del metropolità Julià de Toledo, amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d’Idaci, el Prognosticon futuri saeculi. El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre’l entre els seus sufraganis.

Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior.