Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Guifré de Cerdanya

4 Respostes

(Catalunya, 1006 – 1079)

Eclesiàstic. Era fill del comte Guifré II de Cerdanya, el qual pagà cent mil sous per fer-lo arquebisbe de Narbona (1019).

Home intrigant, practicà diverses vegades la simonia, i així, el 1041, comprà el bisbat d’Urgell per al seu germà Guillem, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell. El 1051 un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona.

Es famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques. Fou excomunicat per Víctor II en el concili de Florència (1055) i més tard per Alexandre II i Gregori VII.

L’any 1077 el legat pontifici Amat d’Oleró, benedictí, arribà a Girona amb l’objecte de reunir un sínode contra Guifré. Reunit a Besalú, el sínode renovà l’excomunió i condemnà la simonia.

Gudiol i Cunill, Josep

4 Respostes

(Vic, Osona, 26 desembre 1872 – 10 abril 1931)

Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art. Format al seminari de Vic i relacionat amb el Cercle Literari de la ciutat, promogué, amb el bisbe Josep Morgades, la creació del Museu Episcopal, que, com a conservador (1898), potencià considerablement.

Descriví, en les Memòries, els objectes adquirits i aconseguí un gran mestratge en els camps de l’arqueologia, l’art i la història, camps en que deixà una copiosa producció d’alt valor: Nocions d’Arqueologia sagrada catalana (1902), L’Arqueologia litúrgica de la província eclesiàstica tarraconense (inèdit), Els trescentistes, Els primitius (1927; sobre la pintura romànica), el Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934), etc.

Membre corresponent de l’Academia de la Historia y de Bellas Artes de Madrid i de l’Institut d’Estudis Catalans, i doctor honoris causa per la Universitat de Bonn. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1929.

Usà el pseudònim de Just Cassador.

Guardiola, Joan Benet

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI – Ripoll, Ripollès, 1616)

Nobiliarista i eclesiàstic. Fou governador eclesiàstic del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1584-95) i, posteriorment, abat dels monestirs de Sant Salvador de Breda i de Santa Maria de Ripoll (1615-16), on fundà una infermeria.

Amic del cronista Jeroni Pujades, va escriure Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España (1591) i Historia del monasterio de San Benito de Sahagún.

Gualbes, Onofre

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Poeta i eclesiàstic. Paborde de València i sagristà de Vic. Amic de Joan Boscà, assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona.

A causa d’un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja (1542).

El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses.

El 1544 intervingué en la reorganització de l’estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic.

Gualba, Ponç de -bisbe-

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIII – Barcelona, 17 juliol 1334)

Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona i nebot del també bisbe Guerau de Gualba. Fou sagristà de la seu de Mallorca, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca.

Elegit bisbe de Barcelona l’any 1300, no fou consagrat fins al 1303. En el seu govern diocesà cal destacar les construccions que emprengué, i especialment l’edificació de l’església de Santa Maria del Mar (1329).

L’exili, ordenat pel rei, li fou revocat pel papa.

Guadamir

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – 957)

Eclesiàstic. Canonge (945) i després bisbe de Vic (948-57).

Consagrà l’església de Santa Cecília de Montserrat (956) i imposà al seu abat Cesari la subjecció a la seu vigatana.

Reorganitzà la canònica vigatana i el seu escriptori. Demostrà una especial adhesió a la monarquia franca.

Guadall Domnuç

1 Resposta

(Catalunya, segle X – Barcelona, 1035)

Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1028, com a successor de Deudonat.

El 1032 col·laborà a les obres de reparació de les muralles de la ciutat, encara malmeses per les destruccions de l’any 985.

A la seva mort, fou succeït per Guislabert, canonge i també vescomte de Barcelona.

Guadald -bisbe Vic-

3 Respostes

(Catalunya, segle X – Roma ?, Itàlia, segle X)

Bisbe intrús d’Osona. Consagrat a Auch (França) en 971.

S’oposà al bisbe Fruja, consagrat a més just títol a la seu metropolitana de Narbona. Fruja fou confirmar al càrrec arran del seu viatge a Roma (978).

Guadald no desistí tanmateix de les seves pretensions. En un dels avalots provocats per ell morí Fruja, devers el 992. La qüestió continuà en tot cas sense resoldre’s.

A Narbona fou nomenat nou bisbe Arnulf, que encara seria inquietat per Guadald, fins que aquest fou explícitament deposat a Roma, en 998.

Grau i Vallespinós, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 12 novembre 1832 – Tábara, Lleó, Castella, 18 setembre 1893)

Eclesiàstic i arqueòleg. Canonge doctoral a Canàries el 1862, des del 1863 residí a Tarragona, on ocupà el càrrec de vicari general de l’arxidiòcesi.

Promogut bisbe d’Astorga (1886), encarregà a Gaudí la construcció del palau episcopal.

Fundà, al seminari, un museu arqueològic, i creà la revista “El Criterio Tridentino”.

Girona, Antoni

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII – 1330)

Prelat. Era professor de teologia i filosofia.

Fou bisbe de Galtelli (Sardenya) i més tard auxiliar de Girona. Pertanyia a l’orde carmelità.

Escriví en llatí tres obres de filosofia i religió: In magistrum sententiarum commentaria, Conciones dominicales et sanctorales i In philosophiam Aristotelis commentaria.