(Catalunya, segle XII)
Magnat. Col·laborador de Ramon Berenguer III de Barcelona, fou un dels principals consellers i diplomàtics de Ramon Berenguer IV (1131-62), i també del seu fill Alfons I el Cast (als primers temps del seu mandat), i per aixó fou un dels signants de les cartes de població de Tortosa (1149), Lleida (1150) i Cambrils.
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Cavaller. L’any 1602 fou conseller segon de Barcelona i anà com a ambaixador a Valladolid per reconèixer el dret de Barcelona a batre la moneda del Principat.
Passà dos anys a la presó sota el virregnat del marquès d’Almazán. Després fou elegit Protector del braç militar. Des d’aquest càrrec s’oposà a les pretensions econòmiques dels virreis i de Felip IV.
Ambaixador a Madrid el 1635, tingué un conflicte amb el comte d’Olivares a causa de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i de l’allotjament de les tropes reials al Principat.
(Barcelona, segle XIV – Tortosa, Baix Ebre, 1430)
Jurista i humanista. Germà de Francesc. Destacat partidari de Ferran I d’Antequera en el compromís de Casp (1412). Figurà en el procés contra Jaume II d’Urgell.
Fou advocat reial, batlle general de Catalunya a partir de 1416 i home de confiança dels reis Ferran I i Alfons IV el Magnànim. La seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV (1418) fins al 1430, obrant com a tractador dels reis. Aplegà una immensa fortuna.
Era, a més, un bon escriptor (les seves lletres són de considerable vàlua literària). De cultura humanista, reuní una notable biblioteca sobre temes jurídics.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).
Fou conseller de Ramon Berenguer IV el Sant. El seu nom figura en una desena de documents importants de govern al període 1132-38, com són el pacte entre el comte barceloní i Hug III d’Empúries (1138).
Un homònim documentat el 1160 com a avalador del comte de Barcelona en un emprèstit és més probablement un fill seu.
(Montpeller, França, segle XII – Tarragona, 1233)
Arquebisbe de Tarragona (1215). Fou conseller de Jaume I el Conqueridor.
Dirigí la concòrdia de 1227 que posà fi a la revolta d’Aragó, i prestà suport a l’expedició a Mallorca (1229). L’any 1232, Jaume I li encomanà el seu primogènit, Alfons.
Intentà d’introduir la inquisició al regne.
(Barcelona ?, segle XIV – abans 1396)
Alt funcionari reial. Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l’any següent conseller quart.
Fou capità en les armades oficials i en la guerra de cors contra Gènova. Pere III el Cerimoniós el nomenà vice-almirall de Catalunya (1364-81), participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília.
Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona.
(Lleida, segle XV)
Escriptor i jurista. Fou paer en cap de Lleida i catedràtic a l’Estudi General de la ciutat.
Encara que instà Joan II el Sense Fe a l’alliberament del príncep de Viana, no participà en la guerra contra el monarca, per la qual cosa arribà a ésser funcionari i conseller seu.
És autor d’un Tractat de cavallers, escrit entre el 1474 i el 1479.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Mecenes de les lletres i cortesà. Serví a l’infant Joan (futur Joan I el Caçador) com a ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar (1379).
Conseller de Joan I i Martí I l’Humà, que el nomenà marmessor en el seu testament (1407), exercí diversos càrrecs a la cort de tots dos reis.
Mecenes i protector de Francesc Eiximenis, el qual li dedicà el Llibre dels àngels (1392) i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist, i d’Antoni Canals, que li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (1406), tingué cura de les obres fetes al Real de València.
(Manresa, Bages, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Jurista. Vicecanceller de Jaume II el Just i canonge de Vic.
Comentà els Usatges i escriví An violaria et censualia suni honesta i, amb d’altres col·laboradors, Consilia juris.
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Fill de Berenguer. Era casat amb la dama aragonesa Elvira López d’Eslava.
En 1343 fou conseller del rei Pere III el Cerimoniós a la campanya de Mallorca, empresa per desposseir Jaume III. Participà també a l’ocupació del Rosselló. A la segona campanya per reincorporar aquest comtat a la Corona, manava la reraguarda de les forces reials que travessaren el coll de Panissars (1344). Figurà al consell reial per a la resta de la campanya, culminada amb el lliurament de Perpinyà i de la persona de Jaume III.
En 1347 assistí a les Corts de Saragossa per les terres que posseïa a Aragó. Aquesta circumstància el féu aparèixer com a més o menys compromès amb la Unió nobiliària formada aleshores enfront del rei Pere. En 1348, vençuda la Unió a Épila, li foren confiscats els seus béns aragonesos.
Sembla que aquest deu ser el Ramon d’Anglesola que uns anys després lluitava a Aragó contra els castellans.
Dades dels Països Catalans 