(Catalunya, segle XIV)
Vescomte de Vilamur. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a la primera campanya del Rosselló (1343). Travessà el coll de Panissars amb l’avantguarda de les forces reials.
Formà part del consell del rei durant la segona i definitiva campanya rossellonesa de l’any següent, que consumaria la despossessió de Jaume III de Mallorca.
(Catalunya, segle XIV – 1399)
Senyor de Miralcamp. Succeí el seu pare Bernat d’Anglesola vers el 1379.
Fou majordom i conseller de Pere III el Cerimoniós des del 1381; gran privat de Joan I el Caçador i Violant de Bar. Fou un dels processats pel nou rei Martí I (1396), però, reivindicat ben tost, fou conseller de la reina Maria de Luna i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix.
Governador de Mallorca (1398), hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell.
Darrer titular de la branca de Miralcamp, ja que morí sense descendència masculina, heretà la senyoria la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí.
De la seva primera muller, Sibil·la, pubilla de la branca principal dels Anglesola, tingué una altra filla, Constança, casada amb Guillem Ramon III de Montcada, que heretà els drets a la baronia d’Anglesola, detinguts per Pere de Benviure.
(Catalunya, segle XIII – vers 1333)
Senyor de la baronia de Bellpuig. Succeí el seu pare Guillem III el 1296.
Servidor de Jaume II el Just, comandà l’avantguarda catalana en la decisiva batalla de Lucocisterna (Sardenya, 1324). Fou conseller d’Alfons III el Benigne.
Es casà amb Beatriu, filla d’Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur.
(Catalunya, segle XII – vers 1235)
Senyor de la baronia de Bellpuig. Nét de Berenguer Arnau. Fou conseller d’Alfons I el Cast i de Pere I el Catòlic i fundà el monestir de Sant Nicolau de l’Hospitalet (1224).
Fou pare de quatre fills: Guillem III, Gueraua, Ramon i Berenguer Arnau I.
(Catalunya, segle XIII – 1301)
Religiós mercedari. Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, dos anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots.
Conseller de Jaume I de Catalunya, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal.
(Orís, Osona, segle XI – Catalunya, 1058)
Primer senescal dels comtes de Barcelona. Entrà al servei de la comtessa Ermessenda de Carcassona, abans del 1037.
Intervingué en diversos judicis de la cort comtal i ajudà Ermessenda en el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona.
(Manresa, Bages, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1335)
XVI Abat perpetu de Santes Creus (1309-35). Succeí Pere d’Artés. Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya, que l’honorà amb diverses ambaixades.
Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori. En 1320 i 1326 rebé al seu monestir santa Isabel de Portugal, filla de Pere II el Gran. En 1327 i 1328, el nou rei Alfons III el Benigne féu llargues estades a Santes Creus.
Durant el seu abadiat prengué l’hàbit cistercenc l’infant Jaume, primogènit reial, on morí el 1333. Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres.
Cal considerar-lo un dels grans abats; la seva fou l’època més pròspera del monestir.
Pere Alegre fou succeït per Francesc Miró.
(Barcelona, segle XIII – València, 1330)
Mercenari. Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló.
Fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercenaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic (1317). Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius.
Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions. Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II el Just. Joan XXII el féu cardenal.
(Catalunya, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 13 juliol 1393)
Abat de Poblet (1361-93). Amic de Pere III el Cerimoniós. Construí els sepulcres reials, la muralla amb les torres, les cambres reials i la biblioteca per als llibres del rei.
Fou nomenat almoiner reial (1375), càrrec que tingueren també els seus successors en l’abadia.
Succeí a Arnau d’Eixamús i fou succeït per Vicent Ferrer, oncle del sant d’aquest nom.
Dades dels Països Catalans 