Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Cabrera, Bernat II de

41 Respostes

(Calataiud, Aragó, 1298 – Saragossa, Aragó, 26 juliol 1364)

Vescomte de Cabrera i de Bas. Conseller de Pere III el Cerimoniós, derrotà als nobles de la Unió Aragonesa (Épila, 1348) i de la Unió valenciana (Mislata, 1348).

Comandà les expedicions a Sardenya (1353 i 1354) i la presa de l’Alguer, i organitzà la marina catalana (Ordinacions del fet de la mar, 1354).

En perdre el favor del rei a causa de l’enemistat entre el seu fill, Bernat III de Cabrera, i l’infant Ramon Berenguer I d’Empúries, fou executat.

Bonsenyor, Astruc

1 Resposta

(Barcelona, segle XIII)

Metge pertanyent a la comunitat hebrea barcelonina.

Gaudí de la gran estima de Jaume I el Conqueridor. El serví com a escrivà, intèrpret i home de la major confiança personal, almenys en 1265 i 1266, en ocasió del lliurament dels sarraïns d’Elx i de la conquesta de Múrcia.

En aquesta avinentesa li foren confiades algunes missions discretes i delicades.

Biure, Andreu de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller i diplomàtic. Després de participar en la guerra de Sardenya tornà al Principat per aconseguir que Joan de Corbera fos reconegut com a lloctinent d’aquella l’illa (1411).

Conseller del rei Alfons IV el Magnànim, amb la col·laboració de Bernat de Corbera va intervenir en diverses missions diplomàtiques: Milà (1426), Gènova (1428) i l’Imperi (1433).

Fou conseller del rei quan aquest s’establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria de Castella, a Barcelona.

Besora, Gombau I de

15 Respostes

(Catalunya, 992 – després 1050)

Noble. Fill d’Ermemir de Besora i germà d’Emma-Ingilberga i d’Oliba. Conseller i gran pròcer i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda, que intervingué en tots els afers polítics importants de la seva època.

Del llinatge dels Besora, posseïa castells i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya.

Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué. Deixà tres filles: Guisla de Besora, l’hereva, la qual es casà amb Mir Geribert d’Olèrdola, i hagué de presenciar hostilitats entre el seu marit i el seu pare; Ermengarda i Ermessenda de Besora.

Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu nét Gombau II de Besora  (Catalunya, segle X – 1050), fill de Guisla.

Berenguer Guifré

3 Respostes

(Cerdanya, segle XI – Girona ?, 1093)

Bisbe de Girona (1052-93). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.

Actuà com a conseller de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills, però no pogué evitar les discòrdies entre els comtes germans Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II.

Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta (1079) per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins.

Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries.

Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís.

Bellvís, Bernat de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Seguidor de Pere II el Gran.

L’1 de juny de 1283, quan el rei, després d’anar a Bordeus per comprovar la traició de Carles d’Anjou, escriví als seus cavallers que no acudissin a aquella ciutat, utilitzà el segell de Bernat de Bellvís per signar la lletra, ja que no tenia a mà el segell reial.

Bellpuig, Galceran de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Saragossa, Aragó, 1352)

Cavaller. Era comanador de Montalbà i senyor de Torres Torres. Formà part de les forces de Pere III el Cerimoniós enviades el 1343 al Rosselló a lluitar contra Jaume III de Mallorca.

Nomenat majordom reial, fou expulsat del càrrec el 1347, durant les corts de Saragossa, per exigència de la Unió aragonesa. Més tard, vençuda la Unió, reingressà a la cort amb el càrrec de cambrer major de Pere III.

Aquest l’envià a Sicília (1349) per proposar el matrimoni del monarca amb la infanta Elionor, filla del difunt Pere II de Sicília.

El 1351 formà part del consell especial convocat pel rei per la tensió amb Gènova, que resoldria la declaració de guerra del 3 d’agost de 1351.

Era casat amb Ramona de Riusec. Del matrimoni nasqué la seva pubilla:

Timbor de Bellpuig i de Riusec  (País Valencià, segle XIV)  Dama. Es casà amb Gonçalvo Eiximenis d’Arenós. En restà vídua el 1357.

Bellpuig, Bertran de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. El 1281 acompanyà Pere II el Gran a les vistes de Campillo. L’any següent seguí el monarca a Barbària i a Sicília.

Trobant-se l’exèrcit a Alcoll (Tunis), fou designat pel rei, amb l’aragonès Sanç d’Antillon, com a cap d’un dels sis torns d’atac que, en dies consecutius, havien d’hostilitzar els sarraïns al front de 200 cavallers i 3.000 peons.

Fou un dels quaranta cavallers que garantiren els compromisos de Pere II pel que fa al seu desafiament a Bordeus amb Carles d’Anjou.

El 1286, ja a Catalunya, anà a rebre a Alacant el nou rei Alfons II el Franc, que tornava de reincorporar Mallorca a la corona catalano-aragonesa.

Bell-lloc, Simó de -noble, s. XIV-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. El 1299 fou un dels capitans més destacats de Jaume II el Just a la batalla del cap Orlando.

Anys després figurà entre els consellers del monarca. Aquest li atorgà (1322) el privilegi de promoure un mercat setmanal a la vila de Reus.

El mateix any anà d’ambaixador a Avinyó, per tractar davant el papa i el rei Robert de Nàpols, llavors a la cort papal, la possibilitat d’establir una pau entre els angevins i el regne de Sicília.

Participà a la conquesta de Sardenya (1323-24). Hi acudí amb deu cavallers propis i els peons corresponents.

Bell-lloc, Pere Bertran de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Probablement germà de Bernat. Fou un dels consellers de més relleu del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Del 1133 al 1157 apareix en una quinzena de documents de govern importants.

El 1134 era un dels nobles que prometia ingressar per un any a l’orde del Temple, i fou un dels que signaren el privilegi de dotació inicial dels templers el 1143. El 1149 figurava entre els testimonis de la carta de població de Tortosa.

Actuà com a tractador (1153) de la compra del terç genovès sobre aquella ciutat, i fou ofert a Genova entre els ostatges per garantir la compra.