Arxiu d'etiquetes: comtat Barcelona

Bernat de Septimània

11 Respostes

(França ?, 804 – 844)

Comte de Tolosa, Narbona i Barcelona (826-832 i 835-844). Fill de Guillem de Tolosa i amic i tresorer de Lluís el Piadós.

Nomenat comte de Barcelona, va haver de sufocar la revolta antifranca del got Aissó i Guillemó, fill de Berà.

Participà en les lluites internes de Lluís el Piadós i els seus fills i, havent-se posat al costat de Pipi II d’Aquitània contra Carles el Calb, fou empresonat, jutjat i executat, i els seus honors foren lliurats a Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, pare de Guifré I el Pelós.

Bernat de Gòtia

2 Respostes

(França, segle IX – Catalunya, vers 880)

Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i després comte de Girona, i darrer marquès franc a Catalunya. Fill i nét dels comtes de Poitiers.

El 872 el rei Carles el Calb el nomenà membre del consell que havia de governar Aquitània durant la minoritat del seu fill Lluís. El 876 rebé els comtats de Bourges i Autun, però l’any següent inicià una revolta (877-878) contra Carles i Lluís.

Fou destituït pel concili de Troyes (878) i, passaren Barcelona-Girona al comte de Cerdanya, Guifré I el Pelós; Rosselló, al germà d’aquest, Miró de Conflent, i Narbona, al comte de Tolosa i Alvèrnia, Bernat Plantapilosa.

Berenguer Ramon II de Barcelona

36 Respostes

(Catalunya, 1053 – Jerusalem, Palestina, 1097)

“el Fratricida”  Comte de Barcelona (1076-97). Fill de Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca, i germà bessó de Ramon Berenguer II “Cap d’Estopes”.

Tots dos germans succeïren al seu pare (1076) en un corregnat, que portà fortes desavinences i finalment la mort del Cap d’Estopes (1082), atribuïda a Berenguer Ramon. El país es dividí entre els seguidors del fill de Ramon Berenguer, Ramon Berenguer III, i els de Berenguer Ramon, que aconseguí la tutoria del nebot a condició d’associar-lo al govern (1086).

La seva política d’expansió per terres de Lleida i València es veié frenada per Alfons IV de Castella i el Cid, aliat dels sarraïns de Saragossa.

Acusat per Mahalta, vídua de Ramon Berenguer II, i els seus seguidors de la mort del seu germà, fou citat a batalla judicial a la cort d’Alfons IV de Castella. Vençut i desposseït del càrrec, passà a Terra Santa.

Berenguer Ramon I de Barcelona

20 Respostes

(Catalunya, vers 1006 – Barcelona, 31 març 1035)

“el Corbat”  Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-35). Fill i successor de Ramon Borrell I de Barcelona.

D’acord amb el testament d’aquest, els primers anys governà conjuntament amb la seva mare Ermessenda de Carcassona.

Es casà amb Sança de Castella (1021), filla de Sanç Garcia de Castella, i l’associà al govern, fet que provocà una situació conflictiva amb Ermessenda, resolta gràcies a la intervenció del bisbe de Girona Pere I de Carcassona (compromís del 1023). Després de la mort de Sança es casà amb Guisla de Lluçà.

Durant el seu govern es dugué a terme una considerable tasca de pacificació i repoblació del territori comtal. A més concedí privilegis i franquícies als habitants d’Olèrdola i Barcelona (1025).

En el seu testament deixà al fill primogènit, Ramon Berenguer I, el comtat de Girona i el de Barcelona, fins al Llobregat; a Sanç, la resta d’aquest comtat, i a Guillem I, el comtat d’Osona. Ramon Berenguer I, però, aconseguí de refer el patrimoni quan els seus germans renunciaren a llurs parts (1049-54).

Berenguer I de Tolosa

3 Respostes

(França, segle VIII – 835)

Comte i duc de Tolosa i comte de Pallars i de Ribagorça (817-833), de Rosselló, d’Empúries, de Girona i de Barcelona (832-35).

Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d’ésser conseller del rei Pipí d’Aquitània.

A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d’Alaó; aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte Asnar Galí d’Urgell.

No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d’Urgell, Possedoni, d’origen franc.

Berà -comte, s IX-

10 Respostes

(Catalunya Nord, segle VIII – Catalunya, segle IX)

Comte de Barcelona (801-820) i de Girona (817-820). D’origen got, probablement era comte de Conflent i de Rasés i del Rosselló (abans del 801).

Prengué part en les campanyes de Lluís el Piadós per deslliurar Barcelona (801), d’on fou nomenat comte, i Tortosa (809), i repel·lí un atac sarraí contra la ciutat comtal (815).

Acusat de traició per cercar la pau amb els àrabs (probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries), fou jutjat, deposat i condemnat a l’exili a Rouen, bé que l’emperador li estalvià la confiscació dels béns (820).

Barcelona, vescomtat de

30 Respostes

(Catalunya, segle IX – segle XIII)

Jurisdicció senyorial de l’antic comtat de Barcelona.

Els primers vescomtes coneguts foren Sunifred (848), Ermenard (vers 918) i Otger (vers 966). Amb Guitard (mort vers 985) començà la transmissió hereditària del càrrec vescomtal.

El seu fill, Udalard I (mort vers 1014), que hagué de suportar l’atac d’al-Mansur contra Barcelona (985), fou empresonat a Còrdova.

Guislabert I (mort 1062), bisbe de Barcelona, exercí el càrrec durant la minoria d’Udalard II (mort vers 1077). Durant aquest període es manifestà una oberta rivalitat amb el comte Ramon Berenguer I.

Al contrari, Guislabert II (1076-1126) fou un dels principals col·laboradors dels descendents de Ramon Berenguer I.

Reverter (mort 1142) i Berenguer Reverter es passaren al servei dels almoràvits. Amb la mort del darrer (1208) sense descendència, s’extingí la casa vescomtal de Barcelona.

Barcelona, Casal de

44 Respostes

(Catalunya, 878 – 1410)

Llinatge dels comtes de Barcelona i després reis de Catalunya i d’Aragó. Regí durant més de cinc-cents anys la vida de la Corona catalano-aragonesa.

Iniciat per Guifré I el Pelós, nét de Bel·ló, comte de Carcassona, que el 878 fou investit comte de Barcelona-Girona–Besalú per Lluís el Tartamut.

Més tard, el 985, el comte Borrell II decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capell i proclamà l’autonomia del comtat de Barcelona -fet que la història moderna considera el primer pas de la nacionalitat catalana i que el 1985 donà peu a la celebració del mil·lenari de Catalunya-.

Ramon Berenguer IV, per matrimoni amb Peronella, hereva de Ramir II, uní el govern dels seus comtats al regne d’Aragó. El seu fill Alfons I el Cast esdevingué comte de Barcelona a la mort del seu pare (1162) i rei d’Aragó per renúncia de la seva mare (1163).

El llinatge s’extingí, per línia masculina directa, el 1410 amb la mort de Martí I de Catalunya, dit l’Humà.

Almodis de la Marca

16 Respostes

(Tolosa, França, 1020 – Barcelona, 16 octubre 1071)

Comtessa de Barcelona (1052-71). Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i tercera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona, que havia rebutjat la seva segona muller, Blanca, per la qual cosa foren excomunicats ambdós esposos, i les pretensions del comte de dotar Almodis trobaren una ferma oposició en la comtessa àvia Ermessenda de Carcassona, que els proporcionà dues noves excomunions.

Els drets d’Ermessenda foren comprats amb mil unces d’or. Els comtes van adquirir també els comtats de Carcassona i Rasès, per deixar-los a llurs fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, mentre l’hereu (i fillastre d’Almodís), Pere Ramon, heretaria Barcelona. Però aquest, ressentit i potser malalt, assassinà Almodis.

Almodis -comtessa Barcelona, 1106/10-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XI – Barcelona, vers 1110)

Comtessa de Barcelona. Segona muller de Ramon Berenguer III de Barcelona. S’hi casà el 1106. Sembla que no hi hagué fills d’aquest enllaç.

El llinatge de la comtessa és desconegut, tradicionalment és vinculada amb una família comtal del Llenguadoc, però teories recents sostenen que pertanyia a una família normanda, concretament que era filla de Robert I, comte de Mortain, germà del rei Guillem el Conqueridor.