Arxiu d'etiquetes: compositors/es

Brotons i Soler, Salvador

(Barcelona, 17 juliol 1959 – )

Flautista i compositor. Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d’honor superior. Amplià estudis a França i a Anglaterra.

Com a flautista formà part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i fou el primer flauta de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu.

Ha compost diverses obres musicals, entre les quals Quatre peces per a corda, que obtingué el premi de composició Orquestra Nacional de l’any 1977, i el Primer Premi Ciutat de Barcelona (1983), per a la primera de les seves simfonies. Ha escrit una altra simfonia –Resplendor-, un quartet, una sonata per a viola i altres peces de cambra.

Bros i Bartomeu, Joan

(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1776 – Oviedo, Astúries, 12 març 1852)

Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52).

Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).

Brocà i Codina, Josep

(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1805 – Barcelona, 3 febrer 1882)

Guitarrista i compositor. Rebé lliçons de Dionisio Aguado. Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on féu diversos concerts.

Compongué algunes obres per a aquest instrument (fantasies, valsos, etc), una selecció de les quals fou publicada el 1885.

Brell, Benet

(Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850)

Compositor i organista. A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l’any 1803, fou nomenat mestre de capella de l’Abadia de Montserrat (1828-34).

Excel·lí com a improvisador i hàbil organista, col·laborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus.

Botey i Badia, Antoni

(Badalona, Barcelonès, 15 març 1894 – Barcelona, 16 gener 1939)

Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el premi Maria Barrientos, i fou deixeble d’Enric Morera.

Escriví una seixantena de sardanes, entre les quals destaquen La sardana de Ripoll (1920), Primavera, L’ametller, Plou i fa sol i Caterineta. Compongué el poema simfònic Venus i Adonis, obres de cambra i corals.

Harmonitzà cançons populars catalanes i fou fundador-director de l’Orfeó Badaloní.

Bosch i Renard, Jaume

(Barcelona, 26 maig 1826 – París, França, 3 març 1895)

Guitarrista i compositor. Actuà a París, com a guitarrista i professor de guitarra i hi publicà 10 Mélodies pour guitarre et chant i un Méthode de guitarre (1890), així com l’òpera Roger de Flor.

Bosch i Humet, Eusebi

(Sabadell, Vallès Occidental, 27 octubre 1860 – Barcelona, 12 gener 1948)

Compositor i director. Dirigí l’escola i la banda municipal de música de Sabadell i professà a l’Escola de Sordmuts de Barcelona.

Escriví música religiosa, peces per a orgue, obres corals, música per a cobla i la sardana La nostra festa.

Borrell i Gambús, Lleó

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 11 novembre 1924 – Barcelona, 18 febrer 1994)

Pianista. Estudià piano amb Pere Vallribera i composició amb Cristòfor Taltabull.

Compongué cançons de música lleugera i arrenjaments, especialment als inicis de la Nova Cançó catalana (Se’n va anar, Si un dia sóc terra, Com el vent, L’arbre, A cara o creu, etc).

Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort de Bonaventura Gassol i escriví uns preludis per a piano.

Borrell i Prat, Modest

(Mataró, Maresme, 1 desembre 1843 – Barcelona, 17 juliol 1906)

Contrabaixista, pianista i compositor. Féu concerts a Cuba (1865-74), a l’Argentina, al Paraguai (1886-91) i a les Filipines (1893-95).

Compongué danses i música d’església. És autor de Teoría musical (1875).

Borgunyó i Pla, Manuel

(Rubí, Vallès Occidental, 5 maig 1884 – Madrid, 23 desembre 1973)

Compositor, director coral i pedagog. Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou deixeble més tard d’Antoni Nicolau.

Dirigí la Societat Coral Euterpe, fou fundador i director de l’Orfeó de Graus, del de Rubí, d’una acadèmia de música a Barcelona que portà el seu nom i del conservatori de l’Ateneu Igualadí. Fou director de l’Institut Municipal de Pedagogia Escolar de Santa Cruz de Tenerife.

Escriví música vocal i per a piano i algunes obres didàctiques.